Resultats de la cerca

Són plantes llenyoses, de fulles alternes enteres, de flors actinomorfes pentàmeres i de fruits drupacis El gènere més conegut és l' eritròxil

El 2002 en formaven part més de 70000 floristes que, a través dels encàrrecs dels seus clients, feien arribar flors a 150 països

Filla de Josep Teixidor i germana i deixeble de Modest Teixidor S’especialitzà en pintura de flors tercera medalla a Madrid el 1906

Considerades per molts autors una subfamília de les campanulàcies, se'n diferencien per la forma, sovint arborescent, i per les flors, zigomorfes i resupinades

Hi ha boscs tropicals i conreus de flors, de cafè i de tabac Té indústria tèxtil i química, i hi ha universitat i aeroport

Com a aquarellista participà en diverses exposicions del 1871 al 1881 A l’Exposició d’Alacant del 1894 presentà natures mortes, flors i paisatges

És considerat un dels primers especialistes en la pintura de flors i d’ocells —principalment peònies i paons— No se'n conserven obres autèntiques

Presenten fulles simples o compostes, oposades, generalment mancades d’estípules Les flors són generalment pentàmeres, amb el calze reduït, amb la corolla sovint zigomorfa i generalment amb menys de cinc carpels formant el gineceu es disposen en cimes bípares, de vegades reduïdes a dues flors El fruit, molt variable, pot ésser una drupa o una baia, només rarament una càpsula Moltes caprifoliàcies, com els lligaboscs, són conreades com a ornamentals d’altres, com el saüc, ho són per tal d’obtenir-ne determinats productes d’interès industrial medulla de saüc, etc…

Detall d’una branqueta d’olivella Cneorum tricoccon , amb fruits trícocs a mig madurar L’olivella és un arbust mediterrani perennifoli, de flors grogues i fruits negrosos a la maturitat, que viu exclusivament en indrets de forta influència marítima Jaume Buesa Es tracta d’una família monogenèrica que comprèn només dues espècies, una de les quals, l’olivella Cneorum tricoccon , és present als Països Catalans L’olivella és una mata de menys d’1 m d’alçada, tot l’any verda, amb les fulles esparses, espatulades i de marge ben enter Les flors, de color groc, són…

Aquesta subclasse comprèn només cinc famílies, però arriba a les 5600 espècies, més de la meitat de les quals pertanyen a l’ordre de les arecals, que inclou la gran família de les palmeres arecàcies Són herbes, arbusts o arbres, amb la particularitat que les espècies llenyoses no presenten creixement secundari en gruix Les fulles tenen sovint el limbe ample i són basals o bé formen una corona terminal, com és el cas de les palmeres la nervadura pinnada i la palmada són molt freqüents És força corrent, també, que el limbe foliar inicialment enter es vagi dividint durant el desenvolupament de…