Resultats de la cerca

L’església principal, construïda a l’entorn de la columna on visqué el sant, constitueix un dels exemples més antics i genials de fusió de planta basilical amb la creu grega Quatre braços, de tres naus cadascun, s’orienten vers un ampli espai octogonal, a cel obert, al centre del qual s’alçava la columna venerada A l’E i al S de l’església hi ha, respectivament, les restes del monestir i d’una altra important capella octogonal

De fórmula molecular C 9 H 10 O, es presenta com un sòlid blanc o groc d’olor característica El seu punt de fusió és a 33ºC i el d’ebullició, a 258ºC Es descompon lentament en ésser afectat per la calor o la llum o bé en contacte amb l’aire Reacciona violentament amb els oxidants forts, descomponent-se amb despreniment de vapors sufocants d’òxids de carboni És emprat en perfumeria i en síntesi química

Són autoics, i llur cicle biològic comença a la primavera, quan una clamidòspora, dicariòtica, forma un zigot per fusió dels seus dos nuclis, el qual sofreix la meiosi i origina un basidi septat, productor de les basidiòspores esporidis Les basidiòspores o els micelis resultants s’uneixen i formen un miceli diploide, en el qual s’originen les clamidòspores ustilaginòspores , que són espores de resistència Algunes ustilaginals ataquen plantes de conreu, com les que produeixen el carbó

Fundat el 2006, nasqué arran de la fusió del Club de Futbol Unió Esportiva Sant Andreu de la Barca, creat el 1949 i que havia jugat en alguna ocasió a primera territorial, i de l’Associació Esportiva Atlètic Vall Palau Sant Andreu de la Barca La temporada 2010-11 competí a segona territorial Disposa d’equip femení i nombrosos equips de futbol de base Juga al camp de futbol de les installacions esportives de Can Salvi

Fou fundat el 2002 a partir de la fusió de l’Sporting Martorell i la UE Martorell El primer equip ocupà la plaça de l’Sporting Martorell a territorial preferent i la temporada 2007-08 jugà a primera catalana Disposà d’un segon equip que ocupà la plaça de la UE Martorell, inicialment a primera territorial, fins a la seva desaparició, l’any 2010 Juga al camp esportiu Torrent de Llops i té dos equips de futbol de base

Fundat l’any 1950, s’installà al bar Vulcano del barri de Gràcia de Barcelona Fou un dels clubs amb més títols de tot l’Estat Guanyà el Campionat de Catalunya en onze ocasions 1978, 1979, 1981, 1983, 1984, 1985, 1988, 1990-93 i el d’Espanya en nou 1980-84, 1986, 1987, 1989, 1995 El 1998, quan necessità un local propi, decidí emprendre la fusió amb el Club d’Escacs Barcelona, que tingué lloc un any després

Fundat l’any 2006, nasqué arran de la fusió de cinc clubs, de la qual és l’eix vertebrador el Centre d’Esports Cerdanyola, fundat el 1967 Els quatre clubs restants foren la Unió Esportiva Fontetes, el Club Esportiu Baroja, l’Escola Club de Futbol Cerdanyolense-Montflorit i el Club d’Escola de Futbol Unió Esportiva Cerdanyola Juga habitualment a preferent territorial al camp de la Bòbila Disposa de nombrosos equips de futbol base, equip femení i de veterans

Fundat el 1957, nasqué de la fusió del Club Deportiu La Peira 1951 i del Club Deportiu Atlético Turonense 1956 Fou creat amb el nom d’Unió Deportiva Turó de la Peira i jugà en categories territorials El 1970 es fusionà amb la Penya Barcelonista del Turó de la Peira i adoptà la denominació actual Jugà en alguna ocasió a preferent catalana i disposa d’escola de futbol També practica tennis de taula, escacs i té grups de teatre

Té una extensió de 1 024 km, 409 dels quals en territori rus, i una conca de 447 000 km 2 Es forma per la fusió dels rius Ider i Muren i desemboca al llac Baikal en un delta de 680 km 2 Els seus afluents principals són l’Egijn, l’Orkhon Mongòlia, el Čikoj, el Džida i l’Uda Rússia És navegable en la totalitat del recorregut per Rússia i al llarg de 474 km de Mongòlia

La capital és Tolosa Fou creada el 2016 a partir de la fusió de les antigues regions de Migdia-Pirineus i Llenguadoc-Rossellò Comprèn els departaments de l’Arieja, Alta Garona, Alts Pirineus, Gèrs, Tarn i Garona, Òlt, Avairon, Losera, Gard, Erau, Tarn, Aude i Pirineus Orientals, aquest darrer coincident amb la Catalunya del Nord Tot i el nom oficial de la regió administrativa, inclou només una part de l’ Occitània  pròpiament dita, a més del territori català