Resultats de la cerca

Llicenciada en educació física i entrenadora d’atletisme, formà part dels Lluïsos de Mataró, el Club Atlètic Vic i l’Agrupació Atlètica de Catalunya En categoria sènior, fou subcampiona d’Espanya de 60 m tanques en pista coberta 2001 i semifinalista en els Jocs Mediterranis 2001 Assolí cinc Campionats de Catalunya a l’aire lliure, quatre en 100 m tanques 2001, 2002, 2006, 2007 i un en relleus 4 × 100 m 2002, i set títols en pista coberta en 60 m tanques 1997, 2000, 2001, 2002, 2005, 2006, 2007 Baté el rècord de Catalunya de 100 m tanques a l’aire lliure, amb una marca de 13,76 s 2001, i de 60…

Fou el primer pilot de l’Estat que participà en el ralli París-Dakar 1982, amb una motocicleta Ossa 310 Pionner Fins el 1997 hi participà un total de dotze vegades dues en motocicleta i deu en cotxe, amb Rossend Touriñan de copilot Participà quatre vegades a les 24 Hores motociclistes de Montjuïc, en diferents Campionats d’Espanya de motociclisme i diversos raids africans Posteriorment disputà regates en solitari pel Mediterrani i l’Atlàntic Periodista de formació, fou juntament amb Jaume Alguersuari un dels creadors de la revista Solo Moto , que anys després acabà generant el grup Alesport,…

Formada al Tir Esportiu de Barcelona, fou la primera catalana olímpica en una prova de tir, concretament en carrabina d’aire de 10 m i en carrabina de tres posicions de 50 m en els Jocs Olímpics de Sydney 2000 Fou sisena en carrabina d’aire comprimit en el Campionat del Món 1998 i d’Europa 1999, i setena en la prova “tets” de la Copa del Món 2000 Guanyà el Campionat d’Espanya diverses vegades en les modalitats 3 × 20 i carrabina d’aire comprimit També baté el rècord d’Espanya de 3 × 20 amb carrabina de calibre 22

Davanter, s’inicià al collegi dels Maristes de Sants i quan era infantil fitxà pel Futbol Club Barcelona La temporada 1986-87 jugà a la màxima categoria amb el Dominicos de la Corunya cedit pel FC Barcelona i la següent tornà al club blaugrana, en el qual jugà fins el 1992 Amb el Barça fou el màxim golejador de la divisió d’honor 1990 Amb la selecció espanyola fou subcampió del món 1986 i, entre el 1989 i el 1992, formà part de la selecció ADO, d’on havien de sortir els deu jugadors per als Jocs Olímpics de Barcelona, amb la qual el 1989 fou subcampió dels World Games Posteriorment, jugà al…

Es proclamà campiona d’Espanya per equips 1965 amb el Club Ariel, i subcampiona 1966 El darrer any també fou campiona de Barcelona de dobles amb Maria Rosa Riumbau i per equips amb l’Ariel

S’inicià el 1948 al Tívoli Ping-pong Club juntament amb el seu germà gran Josep Maria També competí en les files del Club Esportiu Oasis i el Club de 7 a 9, on es retirà el 1977 després d’haver compartit equip amb el seu fill Josep Maria Palés Pon Pel seu extens palmarès, l’any 2001 fou designat millor jugador estatal del segle XX pels mitjans de comunicació Guanyà el Campionat d’Espanya individual 1960, 1962, 1968-71, 1973, de dobles 1953, 1957, 1960, 1961, 1963, 1964, 1968, dobles mixtos 1962, 1967, 1970, 1973 i per equips amb el Tívoli 1954, 1961, l’Oasis 1957 i el 7 a 9 1963, 1964, 1974,…

Centrecampista, arribà al Reial Club Deportiu Espanyol procedent del Deportivo de la Corunya Durant tres temporades 1954-57 jugà 42 partits a primera divisió i marcà 5 gols Posteriorment marxà al Granada 1957

Membre fundador del Club d’Arquers de Catalunya, el 1950 es proclamà campió del Torneig Internacional Distàncies Llargues de Sabadell Guanyà tres Campionats d’Espanya 1953, 1955, 1957 i sis Campionats de Catalunya 1953, 1954, 1955, 1957, 1958, 1961 de tir amb arc a l’aire lliure Durant els anys cinquanta també guanyà nombrosos concursos de tir amb arc, com el Torneig Internacional Postal Copa SEEFAB, el Concurs de Sant Sebastià o el Premi Misteriosa Luz Posteriorment practicà l’especialitat de roving , precursora dels recorreguts de bosc, de la qual es proclamà campió de Catalunya en nou…

Es formà al Club Nàutic Amposta i també competí pel Club Natació Banyoles En categories inferiors, fou campió d’Espanya diverses vegades i, com a absolut, fou campió d’Espanya en quatre sense timoner 1984 i en vuit amb timoner 1985, subcampió en dos sense timoner 1984 i tercer en esquif 1990 Guanyà la medalla de bronze en quatre sense timoner en el Campionat d’Europa 1985 Fou tres cops mundialista Es retirà el 1993

Ingressà al CE Sabadell 1945-48, amb el qual aconseguí l’ascens a primera divisió, i disputà 37 partits en la màxima categoria amb l’equip vallesà, on jugà com a extrem esquerre Passà al Valladolid 1948-49 i l’Espanyol 1949-50, on jugà 3 partits de Lliga a primera Posteriorment jugà al Mallorca 1950-52 i l’Europa 1952-54 en divisions inferiors