Resultats de la cerca

Fundat l’any 1946, se centra preferentment en el basquetbol, tot i que també té seccions de natació, handbol, tennis de taula i voleibol L’equip masculí de basquetbol juga habitualment a la categoria de Copa Catalunya També disposa d’equip femení en categories d’àmbit català i equips en categories inferiors Des del 2010 té la seu al nou pavelló del club, que també és seu de la Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega El 2011 tenia uns 2100 socis

Fou un dels impulsors els anys quaranta, juntament amb Joan Antoni Samaranch, de l’hoquei sobre patins a Catalunya Fou president del Club Patí Barcelona, des del qual collaborà en l’organització del Campionat del Món de patinatge del 1948 a Barcelona També fou delegat regional de la Federació Espanyola de Bitlles i president de la Federació Catalana d’Handbol, càrrec al qual accedí el 1955 Rebé la medalla de plata al mèrit esportiu de la Federació Espanyola de Patinatge 1951

La selecció catalana de futbol guanya la de Iugoslàvia per 1 a 0 amb gol del valencianista Òscar en un partit amistós disputat a l’Estadi de Montjuïc que s’emmarca en la campanya de reivindicació de seleccions esportives catalanes Per als propers dies també estan previstos partits amistosos de les seleccions de bàsquet, hoquei patins i handbol El partit atreu a Montjuïc prop de 40000 espectadors, però és deslluït pels incidents protagonitzats per un petit sector del públic que protagonitza actes vandàlics

El 1955 entrà com a vocal a la Federació Catalana d’Hoquei, de la qual fou tresorer 1957 i vicepresident 1958-61 A partir del mes de maig del mateix any, quan Enric Llaudet fou elegit president, formà part de la junta directiva del Futbol Club Barcelona com a vocal i president de les seccions Dirigí les seccions del Barça fins el 1965, dos anys més tard de ser nomenat vicepresident, càrrec que mantingué fins el 1968 Abans, però, presidí la Federació Barcelonesa d’Handbol 1964-67 i la Federació Espanyola de Patinatge 1967-68

Fill d’un policia, la seva família es traslladà a Catalunya quan ell tenia poc menys d’un any, i el 1938 passà a residir a Barcelona Començà a treballar als catorze anys, i compaginà la feina amb els estudis de comptable Casat amb la filla d’un promotor immobiliari, Maria Lluïsa Navarro, fundà l’empresa immobiliària i constructora Núñez i Navarro, que aprofità la llei del govern de mitjan anys seixanta que liberalitzava les rendes immobiliàries, i creà una gran constructora fonamentada en l’edificació de blocs de pisos, que el convertí en una de les primeres fortunes de l’Estat…

S’inicià en l’Epic de Terrassa i, després de dues temporades al primer equip, passà al Granollers la temporada 1977-78 En la posició de lateral, restà en el club vallesà fins a l’exercici 1981-82 Jugà després al Màlaga 1982-83, al GEiEG 1983-84 i de nou al Granollers 1984-89 Fitxà pel Terrassa 1989-90, però de nou fou repescat pel Granollers la mateixa temporada Com a tècnic dirigí entre d’altres el Banyoles, el GEiEG i el Bordils i també fou segon entrenador de Manel Montoya en la selecció catalana

Començà a jugar al Frente de Juventudes de Barcelona i després ho feu al SEU de Barcelona i a la Unió Atlètica Sant Gervasi de la mateixa ciutat La seva posició era la de mig Amb el SEU fou campió de Catalunya i Espanya el 1948, i amb el Sant Gervasi aconseguí els mateixos títols el 1950 Jugà cinc partits amb la selecció espanyola i alguns partits amistosos amb la selecció catalana

Conegut com Xesco Espar, s’inicià en les categories inferiors del Futbol Club Barcelona Fou cedit al GEiEG de Girona, però el 1984 retornà al FC Barcelona Jugà dues temporades en el primer equip i el 1985 guanyà la Recopa d’Europa i la Copa del Rei El 1985 es retirà com a jugador i inicià la seva etapa d’entrenador a les categories inferiors del FC Barcelona Entrenà sis temporades l’equip juvenil 1985-91 i sis temporades més l’equip júnior 1991-97 El 1997 ocupà el càrrec de preparador físic i d’ajudant de Valero Rivera, tècnic del primer equip L’equip enllaçà cinc victòries consecutives a la…

Jugà amb el FC Barcelona fins el 1951 i després al CF Badalona Fou campió de Catalunya 1945, 1946, 1947, 1949, 1951, 1952 i campió d’Espanya 1945, 1946, 1947, 1949 Jugava en la posició de defensa Disputà tres partits internacionals amb la selecció espanyola

Destacà com a extrem Jugà quatre temporades amb el Futbol Club Barcelona, equip amb el qual guanyà una Lliga 1973 Fou 112 vegades inter-nacional amb la selecció espanyola, amb la qual competí en els Jocs Olímpics de Munic 1972 També fou entrenador de diversos equips