Resultats de la cerca

Fill de la terra, la seva obra, lírica, tendra, de tons simbòlics i allegòrics, no perd mai un cert deix de realisme enamorat de la natura i preocupat per l’amenaça que plana sobre la vida humana D’entre les seves obres sobresurten Det store spelet ‘El gran joc’, 1934, Kvinnor ropar heim ‘Les dones truquen a casa’, 1935, Huset i mörkret ‘La casa a les fosques’ 1945, Vårnatt ‘Nit de primavera’, 1954 i Fuglene ‘Els ocells’, 1957

Exponent màxim del cinema social dels anys vint i trenta, destaca sobretot pel to grandiós amb què sabé dotar els seus films, sovint dramàtiques epopeies sobre l’aventura humana i el seu destí De la seva obra, desigual, cal destacar The Big Parade 1925, The Crowd 1928, Hallelujah 1929, Billy the Kid 1930, Our Daily Bread 1934, Duel in the Sun 1946, The Fountainhead 1949, War and Peace 1956 i Solomon and the Queen of Sheba 1959

Des del 1892 fou director de treballs anatòmics de la facultat de Barcelona Presentà 1896 la primera tesi doctoral a l’Estat espanyol sobre tema radiològic Del 1897 al 1899 dirigí la revista dosimètrica La Medicina Científica en España i fundà El Eco de las Clínicas Fou catedràtic d’anatomia de la facultat de Barcelona i traduí al castellà el tractat d’anatomia humana de L Testut El 1888 publicà Primer diccionario completo volapuk-español y español-volapuk

Residí a l’Índia des del 1922, dedicat a l’ensenyament universitari al Saint Xavier's College de Bombai, on fundà l’Institut de Recerques Històriques La seva obra cabdal són els Studies in Proto-Indo-Mediterranean Culture Bombai 1953-56, on exposa la seva teoria sobre els orígens dravídics de la civilització humana Fou el gran mestre de les joves promocions d’historiadors indis Era membre corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona

El personatge —inspirat en una llegenda transsilvana sobre Vlad III de Valàquia, dit Dràcula— encarna un home vampir àvid de xuclar la sang humana que li permet de menar una vida d’ultratomba La novella ha servit de base per a diverses versions cinematogràfiques entre les quals es destaquen Nosferatu 1922 de FWMurnau, Dracula 1931, de TBrowning, Dracula 1958, de TFisher, Nosferatu, Phantom der Nacht ‘Nosferatu, el vampir de la nit’, 1978, de WHerzog, i Dracula 1992, de FFCoppola

En voler Zeus destruir la raça dels mortals per mitjà d’un diluvi, Deucalió, aconsellat pel seu pare, construí una arca on romangué amb Pirra, la seva muller, per espai de nou dies Arribats al cim del Parnàs, l’oracle els aconsellà, si volien restablir la raça humana, de llançar per damunt de llur cap els ossos de llur mare la Terra Llançaren, doncs, pedres que trobaren a mà, les quals es transformaren en homes i dones

Per assolir el seu objectiu essencial, l’associació organitza cada quatre anys un congrés internacional de geografia, on es presenten i discuteixen diversos treballs de cada especialització física, humana, etc Cada dos anys intermedis organitza, també, conferències regionals a Barcelona, el 1986, se'n celebrà una dedicada als països mediterranis Entre les activitats pròpies destaca també la publicació d’una bibliografia geogràfica internacional i d’un Orbis geographicus , amb les adreces dels geògrafs de cada país

La seva obra es reparteix entre la poesia i la prosa, sobretot el conte, i destaca per la seva defensa de la dignitat humana, mitjançant un naturalisme expressionista Cal destacar, en poesia, Zívota bido, přec tě mám rád ‘Misèria de la vida, tanmateix t'estimo’, 1905, Splav ‘La cascada’, 1916 i Nové basně ‘Noves poesies’, 1928, i els contes d' Ejhle člověk ‘Ecce homo’, 1904, Stríbrný vítr ‘Vent d’argent’, 1910 i Tělo ‘El cos’, 1919

Metge, la seva obra principal, De rerum natura iuxta propria principia ‘Sobre la natura de les coses segons llurs propis principis’, 1565, explica la natura de totes les coses —l’ànima humana inclosa— a partir de dos principis actius —calor i fred— i d’un altre de passiu —la matèria—, que determinen tots els processos d’expansió i concentració, de moviment i canvi, etc El seu naturalisme, típicament renaixentista, influí en la filosofia de Giordano Bruno

Deixeble de l’acadèmia Galí Membre del Cercle de Sant Lluc Inspirat en el Montseny, pintava escenes de bosc on la figura humana s’inseria en una estructura contingudament abarrocada, típica del Noucentisme conreat pel seu mestre Amic i company de Josep M de Sagarra, li illustrà El mal caçador 1916 Participà en les Exposicions de Belles Arts de Barcelona del 1919 i el 1920 Dedicat al disseny de jardins, assolí un gran prestigi Publicà El Jardí Meridional 1934