Resultats de la cerca

El 1961 emigrà a l’Uruguai i, establert a Montevideo, des del 1964 ha engegat diferents indústries en els sectors de l’automoció, la ramaderia, i la importació i exportació d’articles agroalimentaris, que s’han convertit en empreses punteres dins l’economia d’aquest país Fora del camp professional, des de 1971 presideix el Casal Català de Montevideo i pren part en la vida política uruguaiana ha estat candidat a les eleccions del 1991 i 1992 També fou promotor del programa de ràdio Aquí Catalunya , que s’emeté durant tres anys sota la direcció de l’actor Gerard Busqué

Intervingué activament en les lluites polítiques que enfrontaren patrons i obrers Fou membre de la comissió organitzadora del segon congrés de la Confederació Patronal, celebrat a Barcelona, i president de la Federació Patronal Catalana 1919-20 el dia 5 de febrer de 1920 sofrí un atemptat per part d’elements no identificats El 1936 fou assassinat

Es llicencià en dret a Barcelona, però no exercí Se centrà en el negoci familiar, dedicat al ferro, Fill de Miquel Mateu, que posteriorment esdevingué Construccions Metàlliques Mateu Comemasa, que arribà a ser una important empresa en l'àmbit nacional, amb seu a Barcelona i a València Posteriorment, fundà diverses empreses industrials El 1904, juntament amb l’empresari Francesc Seix i l’enginyer suís Marc Birkigt, redreçà i reorganitzà La Hispano Suïssa , que convertiren en un negoci sòlid dedicat a la fabricació d'automòbils de luxe i de competició, i a la de motors d'aviació i…

Residí gairebé sempre al País Valencià, on emprengué diversos negocis El més important fou la installació 1862 a Meliana d’una important fàbrica de mosaic, amb tècnica importada d’Anglaterra La seva producció de taulellets policromats tingué un gran ús en l’arquitectura del seu temps

Creà a Girona una fàbrica important de farina i assolí que la companyia de ferrocarrils MZA installés a la ciutat els tallers de reparació de màquines Milità a la Lliga Catalana i fou diputat provincial Urbanitzà el sector gironí de l’Eixample de la Mercè, i el 1923, amb l’arquitecte Rafael Masó i Valentí, inicià un centre residencial a s’Agaró El seu fill Josep Ensesa i Gubert Sarrià de Ter 1892 — s’Agaró, Baix Empordà 1981 continuà l’obra de s’Agaró i hi creà un festival de música anual

Amb el seu fill, Francesc Lacambra i Pont 1790 ‒ 1870, l’any 1808 creà a la Barceloneta una foneria per a la producció d’objectes i estris de coure i bronze per a la marina mercant Els anys trenta ampliaren la indústria amb el comerç de ferralla a l’engròs Una dècada més tard esdevingué el principal proveïdor de coure de la Casa de la Moneda El 1852 construí una farga a les Masies de Voltregà Osona, vora el Ter, denominada Farga d’Ordeig Dirigida per Joan Lacambra Pujades 1827 ‒ 1896, net del fundador, fabricava planxes de coure per al revestiment dels bucs dels vaixells El 1859 hom construí…

El 1876 establí a Barcelona, juntament amb Josep Plana i Anguera i Sebastià Agustí i Vilardebò, una foneria de ferro que esdevingué la segona foneria d’acer mòlt de l’Estat espanyol i que el 1920 es transformà en les importants Foneries Escorsa, amb seu a l’Hospitalet de Llobregat L’empresa, que ocupà fins 200 obrers, fallí i tancà el 1966 El seu fill, Alexandre Escorsa i Sòria Barcelona, 13 de desembre de 1877 - 13 de febrer de 1947, se separà de la societat i fundà, amb Leonard Leprevost, l’HAMSA i altres empreses

Hereu de l’empresa tèxtil cotonera Montalfita, l’engrandí i desenvolupà El 1946 fou elegit president del Futbol Club Barcelona, que dugué a una etapa d’esplendor contractació de L Kubala, temporada de les cinc copes, etc Cessà el 1953

La seva família anà a residir a l’Havana el 1838 El 1860 Prudenci Rabell creà el seu propi negoci de tabac i el 1880 fundà la fàbrica de tabac i paper de fumar La Legitimidad Fou coronel del cos de bombers de l’Havana President del Casino Español, membre del partit reformista i president de la Societat de Beneficència dels Naturals de Catalunya durant els períodes 1876-77, 1885-86 i 1893-94 Li fou concedit el títol de marquès de Rabell

Germà del polític Josep Maria Milà Juntament amb Carles i Bartomeu Godó i Pié , fundà l’empresa Godó Germans i Companyia, dedicada principalment a filats i teixits de jute El seu fill, Pere Milà i Camps Barcelona 1873 — 1940, feu construir per Gaudí l’edifici conegut amb el nom de  La Pedrera , al Passeig de Gràcia de Barcelona