Resultats de la cerca
Es mostren 516 resultats
carta fundacional
Dret civil català
Document pel qual es constitueix una fundació privada, que ha d’ésser atorgat en escriptura pública i inscrit obligatòriament en el registre de fundacions de la Generalitat.
L’escriptura pública de la carta fundacional contindrà almenys les circumstàncies personals dels fundadors, siguin persones físiques o jurídiques, la voluntat de constituir una fundació privada, els estatuts que regularan el seu funcionament, la dotació inicial de la fundació amb la descripció dels béns i els drets que la integren i el títol d’aportació i els noms de les persones que han de constituir el patronat inicial Si la fundació es crea per acte mortis causa hauran d’atorgar la carta les persones designades pel testador, que, normalment, són els seus marmessors, o si no, el protectorat
Camp Redó-Poble
Partit polític
Partit local de Tortosa inscrit el 1991 i impulsat per Mariano Gutiérrez, Teresa Isabel Mulet i Matilde Sol, que pretén la segregació del veïnat de Camp Redó.
En les eleccions municipals de 1991 obtingué 555 vots 3,9% en les de 1995, com a Partido Camp-Redó Poble, obtingué 417 vots 2,7%
Castell d’Altafulla
Art romànic
El castell d’Altafulla és situat a la part més alta de la vila, just al costat de l’església parroquial de Sant Martí Segons assenyala un estudi recent d’AVirgili, la manca de prospeccions arqueològiques sobre la gran quantitat d’assentaments considerats villes romanes —a excepció dels Munts—, no permet tenir coneixement del poblament de la zona d’Altafulla, ni de l’origen, ni si hi hagué continuïtat o s’interrompé Tanmateix, sembla que l’Altafulla d’època feudal tindria el seu origen en la concessió d’una quadra dins els termes del castrum de Tamarit, i en dates molt properes a l’establiment…
Plataforma per Catalunya Solidària-Ciutadans Demòcrates
Partit polític
Partit inscrit el desembre de 1998 i constituït per José M. García i Santiago Jiménez Puig com a resultat d’una escissió del Partit dels Socialistes de Catalunya.
Concorregué a les eleccions municipals de 1999 a Premià de Mar, Castelló d’Empúries i nou poblacions del Baix Empor-dà Begur, Castell-Platja d’Aro, Forallac, Mont-ras, Palafrugell, Palamós, Regencós, Sant Feliu de Guíxols i Ullà Obtingué 1460 vots 0,4% i 7 regidors
Convergència per Catalunya
Partit polític
Partit local inscrit a l’abril de 1991 pels seguidors de Convergència Democràtica de Catalunya a Arenys de Munt després d’una ruptura amb Unió Democràtica de Catalunya.
Concorregué a les eleccions municipals d’aquest any i obtingué 291 vots 11,8% i 1 regidor en les de 1995,99 vots 3,2% En les de 1999 adoptà el nom d’Entesa de Convergència per Arenys de Munt i obtingué 581 vots 17,1%
Independents pels Pobles
Partit polític
Partit local de Tàrrega, inscrit a l’abril de 1999 i constituït per exmilitants del Partit dels Socialistes de Catalunya (Xavier Mayora, David Espinal i M. Teresa Arbonès).
En les eleccions municipals d’aquest any obtingué 340 vots 5,8% i 1 regidor
Izquierda por Martorelles
Partit polític
Partit local de Martorelles inscrit a l’abril de 1987 per Santiago Martín, José Antonio Fernández, Baldomero Tonzón i Antonio Muñoz. Participa en la federació Progrés Municipal de Catalunya.
En les eleccions municipals d’aquest any aconseguí representació municipal en les de 1995 obtingué 184 vots 6,7% i 1 regidor
Independents del Vallès (Independientes del Vallés)
Partit polític
Partit supralocal del Vallès inscrit al març de 1995, amb seu a Sant Quirze del Vallès, sota l’impuls de l’alcalde de l’Ametlla del Vallès, Josep Garcia.
Grup Independent Urbanitzacions
Partit polític
Partit local progressista de Corbera de Llobregat inscrit a l’abril de 1999 (rival del Partit Independent de les Urbanitzacions de Corbera) i promogut per Antonio de la Asunción.
A les eleccions municipals de 1999 obtingué 232 vots 6,1% i 1 regidor
disc
Lector d’un disc òptic d’enregistrament digital
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Dispositiu on hom pot enregistrar-hi i, ulteriorment, llegir-hi informació donada en forma binària.
Segons que la lectura empri tècniques magnètiques o òptiques hom parla, respectivament, de discs magnètics o de discs òptics Els discs magnètics poden ésser fixos o flexibles El disc fix , dit també disc rígid o dur , és un disc magnètic, les cares del qual o una d’elles són recobertes d’un material magnetitzable, com ara l’alumini o el mylar En aquestes cares hi ha un nombre de pistes concèntriques i dividides en sectors on les dades són enregistrades i llegides El disc, generalment més d’un, va muntat dins un aparell unitat de discs on gira a gran velocitat unes 4500-7200 voltes per…