Resultats de la cerca
Es mostren 1285 resultats
Ernst Cassirer
Filosofia
Filòsof alemany.
Professor a les universitats de Berlín i Hamburg, abandonà Alemanya el 1933 i professà a les universitats d’Oxford, Göteborg, Yale i Colúmbia Dins la direcció neokantiana de l’escola de Marburg, s’interessà pels problemes epistemològics a Das Erkenntnisproblem in der Philosophie und Wissenschaft der neueren Zeit ‘El problema del coneixement en la filosofia i la ciència modernes’, 1906-20 descobrí la importància del símbol numèric i de la funció a Substanzbegriff und Funktionbegriff ‘Concepte de substància i concepte de funció’, 1910, que li obriren el camí a una interpretació de…
José Luis Lopátegui i Rodríguez
Música
Guitarrista valencià.
Installat a Barcelona des de la infantesa, estudià al Conservatori Municipal d’aquesta ciutat Es perfeccionà amb Narciso Yepes i adoptà la guitarra de deu cordes S’interessà particularment per la música antiga, però el seu repertori inclou també obres contemporànies Ha participat en nombrosos concerts a Europa, Àsia i Amèrica Fou l’intèrpret del Concierto de Aranjuez en el concert celebrat amb l’Orquestra Nacional d’Espanya amb motiu del 80è aniversari del compositor, Joaquín Rodrigo El 1980 estrenà a Praga el Concierto Eco , de Tomás Marco, amb l’Orquestra de la Ràdio de Praga dirigida per…
Trinitat Monegal i Nogués
Política
Literatura catalana
Jurista i polític.
De família burgesa, era germà de l’industrial Josep Monegal i Nogués Es llicencià en dret i alhora exercí com a financer en empreses del sector del metall S’inicià en la política militant a la Lliga Regionalista, però aviat derivà cap al Centre Nacionalista Republicà —formació amb la qual obtingué una regidoria per Barcelona el 1909— i acabà a la Unió Federal Nacionalista Republicana fins el 1914 Exercí bona part de la seva activitat intellectual durant el modernisme Estigué especialment vinculat a la revista Joventut , de la qual fou redactor i on publicà, sobretot, articles de matèria…
Otto Emanuel Olsson
Música
Organista i compositor suec.
Estudià al Conservatori d’Estocolm amb A Lagergren, J Dente i O Bolander, centre del qual fou professor entre el 1908 i el 1945 Parallelament desenvolupà les tasques d’organista a l’església de Gustav Vasa Considerat un dels més grans organistes europeus, participà en diferents iniciatives amb vista a potenciar el ressorgiment de la música sacra, no tan sols a Suècia, sinó també a la resta d’Europa El seu Te Deum , opus 25 1906, per a cor, cordes, arpa i orgue, i el Credo symphonicum , opus 50 1918, per a orgue, es consideren dues de les obres clau per mostrar un llenguatge musical que…
Georges Brassens
Música
Compositor i cantant francès.
Les seves cançons inconformistes no solament tingueren una gran importància a la França de la postguerra, sinó també en el moviment de la Nova Cançó i en cantautors catalans posteriors D’adolescent ja s’interessà per la poesia i la cançó L’any 1939 es traslladà a París per aprofundir l’obra de poetes com Mallarmé i Baudelaire Després de la Segona Guerra Mundial visqué en la pobresa, i creient que no arribaria a la talla dels poetes esmentats decidí dedicar-se a la cançó L’any 1952 començà a tocar la guitarra i a cantar pels cabarets de Montmartre temes com La mauvaise réputation i Le Gorille…
Ernst Fritz Schmid
Música
Musicòleg alemany.
Estudià violí i viola a la Munich Academy, teoria musical i direcció orquestral privadament i musicologia a les universitats de Munic, Friburg, Viena i Tübingen, centre aquest darrer on es doctorà el 1929 Fou deixeble de W Gurlitt a Friburg, d’A Sandberger a Munic i de K von Fischer i R Haas a Viena Feu un postdoctorat a la Universitat de Graz 1934 i ensenyà a la Universitat de Tübingen des del 1935 Fundà l’Arxiu Musical de la Regió de Suàbia i fou president de la Societat Mozart d’Alemanya 1951-57 S’interessà especialment pels precursors de WA Mozart i els lligams entre la música barroca i…
Armand Machabey
Música
Musicòleg francès.
Estudià llengües clàssiques i música a París, amb una especial dedicació a la composició, però finalment es dedicà a la musicologia Entre els seus mestres cal destacar V d’Indy i A Pirro Es doctorà a París el 1928 amb una dissertació sobre l’evolució de las formes musical a l’Edat Mitjana, per la qual fou premiat per l’Acadèmia de Belles Arts el 1930 Els seus escrits inclouen un ampli ventall d’aspectes de la història de la música, però s’interessà especialment per la darreria de la història antiga i l’Edat Mitjana Els estudis sobre G de Machaut i G Frescobaldi i la traducció del tractat de J…
Alfred Puig Planell

Alfred Puig Planell
MUSEU COLET
Esports de tir
Tirador i directiu.
S’inicià en tir de precisió al Tiro Nacional de Barcelona, on s’inscriví el 1941 Fou un dels fundadors del Club de Tir de Precisió de Terrassa 1945 i n’assumí la presidència en diversos mandats Practicà el tir amb armes curtes de guerra, però, posteriorment, s’interessà per les armes olímpiques Fou campió de Terrassa i del Vallès en diverses modalitats, i campió d’Espanya per equips en pistola de tir ràpid 1967, 1969 Fou directiu de la federació provincial de tir de Barcelona i membre de la junta de govern de la federació catalana i espanyola de tir olímpic També fou…
Club Drink
Esport general
Club poliesportiu de Barcelona.
Fundat el 1960, inicialment participà en competicions de ciclisme i organitzà la Volta Internacional de Primavera També collaborà en l’organització de la Setmana Catalana de Ciclisme i en l’Escalada a Montjuïc S’interessà pel tennis, esport del qual programà algun torneig d’àmbit internacional, i per l’automobilisme El 1962 organitzà el Gran Premi Costa Brava de cotxes antics El 1963 inaugurà la secció de natació sincronitzada i fou seu del Campionat d’Espanya de l’especialitat el 1963 i el 1964 Guanyà el Campionat d’Espanya de solo 1963-67, duo 1963, 1964, 1965 i equips 1963, 1964, 1965,…
simfonia de cambra
Música
Peça instrumental de cambra amb les característiques pròpies d’una simfonia.
El qualificatiu ’de cambra’ s’ha d’entendre aquí en el seu sentit més estricte, és a dir, aquell que prescriu l’ús de parts solistes un sol instrument per a cada part, i no simplement una orquestra amb una plantilla reduïda Altrament, una gran quantitat de les simfonies de J Haydn o WA Mozart, per exemple, s’haurien de considerar simfonies de cambra La Kammersymphonie , opus 9, d’Arnold Schönberg és potser l’obra que defineix més bé el gènere Altres simfonies de cambra, des de la de F Schreker fins a la de John Adams, han estat compostes sota la seva influència Després de l’opus 9, Schönberg…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina