Resultats de la cerca

Amb alguns dels seus familiars fugí de Catalunya després de l’execució del seu avi, Bernat II de Cabrera Fou lliurat com a ostatge del seu pare al senyor de Pruyana, i després a Pere I de Castella, que el retingué pres a Carmona fins que Enric de Trastàmara l’alliberà en un canvi de presoners Els seus familiars aconseguiren que el rei Pere el Cerimoniós li restituís una part dels béns confiscats al seu pare el vescomtat de Cabrera 1373 i més tard el de Bas 1381 El rei el prengué sota la seva protecció i, d’acord amb ell, tallà l’intent de remoure els processos contra els Cabrera per part de l…

Marí de jove, fou tenor d’òpera i fabricant Escriví una vintena d’obres teatrals festives i intranscendents, entre les quals ressalten Món de mones 1871, Lo més tonto la pega 1875, Lo capità Manaia 1876, Un matrimoni gelós 1887 i Efectes d’una Exposició 1889

S’inicià el 1940 amb l’equip del Tívoli Ping-pong Club, de Barcelona, amb el qual es proclamà campió d’Espanya 1942 i de Catalunya 1942, 1943 per equips Fou el primer campió d’Espanya individual 1943 Deixà la competició jove i morí d’accident

Generalment aquest tipus de residència significa que quan un jove es casa, aquest viu a la llar d’un dels seus oncles materns L’herència del patrimoni es fa seguint el principi de la residència el nebot, doncs, hereta de l’oncle amb el qual viu

De jove formà part del moviment de renaixement de Harlem i edità les revistes Challenge i New Challenge Després de la novella The Living is Easy 1948, es dedicà al periodisme El 1995 publicà el llibre de contes The Richer, the Poorer i la novella The Wedding

Repòrter de la Guerra Civil Espanyola Els seus poemes canten la resistència noruega Norge i våre hjerter ‘Noruega dels nostres cors’, 1929 És autor del drama Nederlaget ‘La derrota’, 1937 i de la narració Men Ung må verden ennu vaere ‘Jove ha d’ésser el món’, 1938

Aparegué a Florència al primer terç del s XIV En foren els principals conreadors G da Cascia, Gherardello, P da Firenze, J da Bologna i F Landini Als Països Catalans aquesta forma musical fou conreada per Pere Alberc Vila, Joan Brudieu 1585 i Mateu Fletxa el Jove 1568

Lluís Pasqual, director del Teatre Lliure des del 2005 dimiteix del càrrec després d’unes acusacions d’assetjament laboral a través de les xarxes socials La dimissió de Pasqual generà una forta polèmica L’exdirector qualifica les acusacions de campanya per “ser substituït amb urgència per una dona jove”

Debutà el 1905, al Teatre Principal de Barcelona Formà part de la companyia d’Eduard Giménez ~1909-11, i més tard en formà una amb Margarida Xirgu Amb ella estrenà 1911 La reina jove , de Guimerà Posteriorment treballà als teatres Novetats i Espanyol, i actuà alguns cops en vodevils

Fill de Vicenç Borràs i Mompó S'establí de molt jove a Barcelona El seu estil té similituds amb el de Giovanni Boldini Retrat de Pere Casas i Abarca , 1906, Museu d’Art Modern de Barcelona Fou catedràtic i acadèmic de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi