Resultats de la cerca
Es mostren 1431 resultats
Espinavessa
Poble
Poble del municipi de Cabanelles (Alt Empordà), a l’esquerra del Fluvià, a la confluència amb la riera de Sant Jaume; el seu antic terme, amb el nucli de la Palma, era separat del sector principal del municipi pels termes de Navata i de Crespià.
L’església parroquial actual Sant Llorenç fou bastida en 1790-1804 El poble, que al s XIV depenia de la canònica de Lledó, formava part de la batllia de Navata el 1698
Llucmaçanes
Poble
Poble del municipi de Maó (Menorca), situat al S de la ciutat, prop de l’aeroport de Sant Lluís.
L’església de Sant Gaietà, sufragània de la de Santa Maria de Maó, fou bastida en 1877-85 Fou centre d’una companyia
Tongeren
Ciutat
Ciutat del Limburg, Bèlgica, a la riba del Geer.
És un centre comercial i industrial maquinària agrícola i tallers de construccions metàlliques Es conserva l’església de Notre-Dame s XIII-XVI, bastida al lloc d’una antiga abadia, de la qual roman el claustre romànic s XII
les Cases de Lloma
Caseria
Caseria del municipi de Moixent (Costera), al vessant septentrional de la lloma de la Bastida de les Alcusses.
Alàs i Cerc

Alàs
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Urgell, a llevant del pla de la Seu.
Situació i presentació El terme municipal d’Alàs i Cerc es creà l’any 1970 quan al terme tradicional d’Alàs, d’una extensió de 4,85 km 2 , li fou annexat el fins llavors municipi de Cerc escrit antigament Serc , força més extens, amb 52,8 km 2 El municipi és situat a l’E del cap comarcal, a la riba esquerra del Segre Limita al N amb Estamariu, a l’E amb Arsèguel i Cava, al S amb la Vansa i Fórnols, a l’W amb el Pla de Sant Tirs i al NW amb la Seu d’Urgell Dins el terme d’Alàs i Cerc hi ha el petit enclavament de Bell-lloc, que pertany al municipi de la Seu i que és situat als primers…
Castellciutat

Vista aèria de la vila de Castellciutat
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de la Seu d’Urgell (Alt Urgell), que ocupa un turó que domina la riba dreta de la Valira, bé que l’eixample modern s’estén al llarg de la carretera de Lleida a Puigcerdà fins a formar pràcticament un barri de la Seu.
Als turons que s’alcen als extrems de la població hi ha dues grans fortaleses la ciutadella de Castellciutat construïda damunt l’antiga torre Blanca en forma de dos migs baluards amb llurs costats flanquejats per una torre hexagonal i el castell de Castellciutat esmentat ja el 1064 com a puig d’Urgell, amb cinc baluards de la Trobada, del Cup, de Sant Esteve, de Sant Ermengol i de Sant Isidre, que fou refet el 1751, el qual té com a avantguarda la torre de Solsona dita la Torreta Les dues fortaleses foren escenaris d’importants fets d’armes durant la Tercera Guerra Carlina les forces…
el Cros
Veïnat
Veïnat del municipi d’Argentona (Maresme), a la dreta de la riera d’Argentona, aigua avall de la vila.
El casal que duu el nom del veïnat és obra de Josep Puig i Cadafalch 1900 per a la família Garí i és envoltat per un notable jardí, amb escultures i algunes grans peces de cristall de Bohèmia la capella Sant Miquel, bastida sobre restes de construccions i sepultures romanes, fou refeta el 1929 per Lluís Bonet i Garí, en un estil gaudinià
Castellammare del Golfo
Ciutat
Ciutat de la província de Trapani, a l’illa de Sicília, Itàlia.
Situada a la costa de la mar Tirrena, al centre del golf de Castellammare Centre agrícola i pesquer És bastida al voltant de l’antic castell on el 1411 es refugià la reina Blanca I de Navarra, assetjada per Bernat de Cabrera
ses Illetes
Illa
Grup d’illots de la costa meridional de Mallorca, a la badia de Palma, dins el terme de Calvià (al límit amb el de Palma).
Al més gran illa de sa Torre hi ha una torre de defensa, bastida el 1580 els altres s’anomenen illes de s’Estenedor i de sa Caleta aquesta és davant la caleta de Bendinat, dita també platja de ses Illetes
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina