Resultats de la cerca

El vast terme —que abans cobria tota la comarca— presenta un apèndix al NW, dellà la serra d’Oriola, anomenat el la Matança , i un altre al N, el camp de la Murada El triangle Segura-litoral-ratlla de Múrcia té uns 358 km 2 , i les seves majors altituds corresponen a les serres d’Escalona 347 m i de Pujálvarez 341 m Al sector occidental la tectònica penibètica vertebra la serra d’El Cristo, que domina els plans de Cárceles, i la d’Escalona, de materials neògens i de relleu subàrid Al litoral arriben els glacis i cons de dejecció cap Roig, Campoamor, Río Nacimiento, El Monte, la Foradada Al…

Situació i presentació Lleida és el municipi més extens de la comarca limita per un petit sector al NW amb la comarca de la Llitera En aquesta banda, el municipi s’estén seguint una estreta franja de terreny entre els termes d’Almacelles i l’enclavament de Malpartit Torrefarrera al NE, i de Gimenells i el Pla de la Font i d’Alcarràs al SW A ponent limita amb aquest darrer municipi, fins arribar al Segre Aquí, el termenal tomba vers llevant seguint el curs del riu, al límit amb Sudanell, Montoliu de Lleida i Albatàrrec seguidament, una llenca del terme s’interna vers migdia entre els municipis…

Situació i presentació El municipi de Banyeres del Penedès és situat a la part central de la comarca del Baix Penedès, a la depressió penedesenca i limita al N amb Llorenç del Penedès i Sant Jaume dels Domenys, a l’E amb l’Arboç, al S limita per un punt amb Castellet i la Gornal Alt Penedès, amb Bellvei per una estreta franja i amb Santa Oliva, al SW amb Albinyana, a l’W amb l’enclavament de l’Albonar Santa Oliva i al NW amb la Bisbal del Penedès El terreny és suaument ondulat amb inclinació en sentit NE-SW, la mateixa que segueix la riera de Banyeres A ponent, el límit del terme és marcat…

L’acte de lliurament se celebra a Andorra Des dels seus inicis, el premi fou convocat, juntament amb el govern andorrà, per la Fundació Enciclopèdia Catalana  i les editorials Proa i Columna L’any 2011 es reformulà el premi, i passà a anomenar-se  Premi Carlemany de Foment a la Lectura , amb l’objectiu de promoure l’hàbit de la lectura entre els joves Inspirat en el model del Goncourt des Lycéens francès, incorpora un grup d’estudiants entre els membres del jurat nou d’entre 14 i 16 anys de centres d’ensenyament d’Andorra i els estats espanyol i francès…

Format en el Club Patí Voltregà, el 1963 arribà al primer equip i guanyà el Campionat de Catalunya La temporada següent jugà en el Salesians de València mentre feia el servei militar i quan tornà jugà amb l’Inriva, el filial del Voltregà, a la divisió d’honor El 1967, però, l’Inriva passà en bloc al Voltregà i ja no deixà aquest equip fins el 1977, quan es retirà amb un balanç de dues Copes d’Europa 1975, 1976, dues Lligues 1975, 1976 i tres Copes d’Espanya 1969, 1974, 1977 en el seu palmarès Es proclamà subcampió del món amb la selecció espanyola 1968…

Fill de Pere el Cerimoniós i d’ Elionor de Sicília , ostentà, sent infant, els títols de duc de Girona i comte de Cervera, que el seu pare li concedí el 1351 Tingué per preceptor Bernat II de Cabrera Jurat com a primogènit 1352, des del 1363 fou lloctinent general dels regnes El 1370 fou promès a Joana, filla de Felip VI de França, però aquesta morí a Besiers, de camí per a celebrar el matrimoni 1371 Dos anys després es casà amb MataMata d’Armanyac , filla del comte d’Armanyac que morí el 1378 Les seves inclinacions francòfiles repercutiren també en l’elecció de…

Prengué l’alternativa el 1960 Hom el situa dins l’estil de l’escola sevillana Es retirà l’any 1982

Es casà 1392 amb el comte Mateu I de Foix, vescomte de Bearn i de Castellbò, i rebé un dot de 85 000 florins i, com a garantia de pagament, la vila, batllia i vegueria de Berga i Berguedà Mort el rei 1396, en recaure la corona en el seu germà Martí I, aleshores absent era a Sicília, el comte de Foix la reivindicà per a ella, com a filla primogènita de Joan I, allegant que els capítols matrimonials de Mata d’Armanyac preveien la successió de les filles en cas de mancar els fills, i envaí els regnes, on posseïa extensos dominis L’…

Les llomes de La Atalaya 127 m, Soler i Calvario accidenten lleugerament el terme la primera és un anticlinal pliocènic amb cabussament fort vers el Segura i suaument vers la depressió de la Mata L’horta ocupa vers el 50% dels conreus, dels quals destaquen els cítrics i les hortalisses, regats per aigua de pous i del riu L’emigració, frenada els anys setanta, es dirigia a Barcelona, Elx i França Hi ha un aeròdrom La vila 4 520 h 2006 8 m alt és en bona part a la dreta del riu Celebra un mercat el dijous i una fira el 29 de juny L’església parroquial és dedicada a sant Pere Inicialment formà…

La meitat meridional del municipi és coberta de matollar i de bosc el sector conreat, pràcticament tot de secà, n'ocupa la resta, i és destinat sobretot a vinya 420 ha i a cereals El regadiu es limita a 17 ha d’hortalisses Un 26% de la població activa es dedica al sector industrial La població ha passat per un procés d’emigració durant el s XX El poble 526 h agl 2006, otosins 326 m alt és a la dreta del barranc de laMata De la seva església parroquial depenien les de Carrícola, Torralba i…