Resultats de la cerca

Fou professor de la Universitat de Barcelona i un dels membres més destacats del seu Laboratori d’Antropologia Publicà nombrosos treballs monogràfics, com Parietal neandertalià de la Cova Negra Xàtiva 1953, Cráneos de la edad del bronce procedentes de una cueva sepulcral de Son Maimó en Petra, Mallorca 1953 i Restos humanos prehistóricos de la cueva de El Toll, Moià 1966, estudis de conjunt d’una època, entre els quals es destaquen Estudio antropológico de los pobladores neo-eneolíticos de la región valenciana 1957 i Antropología de las poblaciones pirenaicas durante el período…

Llicenciat en medicina a la Universitat de Lieja 1928, fou un dels pioners en la utilització d’el microscopi electrònic i les tècniques de centrifugació en l’estudi de l’estructura cellular Isolà i analitzà químicament per primera vegada 1933 un virus d’ARN i determinà en detall les característiques i les funcions dels orgànuls cellulars ribosomes, lisosomes i mitocondris principalment Fou director de l’Institut Jules Bordet 1948-72 i professor i cap del departament de citologia de la Universitat Lliure de Brusselles 1948-69, on fundà un laboratori d’investigació sobre el càncer…

Consisteix en una reacció de substitució nucleofílica entre un alcòxid alcalí i un halogenur o un sulfat d’alquil en un dissolvent inert per a formar èters, d’acord amb l’esquema R´-ONA+R 2 -X →R´-O-R 2 +NaX És especialment apropiada per a la preparació d’èters asimètrics, R 2 essent un radical primari o secundari Quan R 2 és terciari, ocorre preferentment una eliminació d’hidràcid i s’obté una olefina El mecanisme acceptat per a la síntesi de Williamson comporta una substitució nucleofílica bimolecular S N 2 amb inversió de Walden sobre l’àtom de carboni enllaçat a l’halogen És…

Llicenciat en ciències químiques a València 1944 i en farmàcia a Madrid 1946, on també es doctorà i hi fou professor auxiliar El 1947 s’incorporà a l’equip d’investigació d’un laboratori farmacèutic a Barcelona Posteriorment, el 1952, exercí com a professor auxiliar de farmàcia a la Universitat de Barcelona, on es doctorà en farmàcia el 1954, i fou assessor d’una companyia multinacional de productes químics El 1954, traslladat a Nova York, començà a investigar sobre la quimioteràpia  experimental anticancerosa a l’Sloan-Kettering Institute for Cancer Research Es doctorà en bioquímica per la…

El glaç és incolor, bé que sovint sembla blanc, a causa de les bombolles d’aire incloses, i en grans masses pren un color blavós Hom pot obtenir en el laboratori cinc modificacions cristallines de glaç tanmateix, només n’hi ha una que es doni a la natura, el glaç ordinari , que cristallitza en estructura hexagonal Una propietat important del glaç és que té una densitat 0,917 g/cm 3 inferior a la de l’aigua això fa que el glaç hi suri i que l’aigua augmenti de volum en cristallitzar Hom ha estimat en 22000000 km 3 la quantitat de glaç existent a la Terra, repartits sobretot entre…

Es doctorà el 1932 a la Universitat d’Estrasburg, on fou professor en 1937-45 A partir d’aquest any, ensenyà a la de Grenoble Director del laboratori d’electroestàtica i física dels metalls 1946 del CNRS del comitè directiu del qual formà part en 1949-69 i de l’Institut Politècnic 1954-70 i el Centre d’Estudis Nuclears 1956-70 de Grenoble, del qual fou el principal impulsor Fou també assessor científic de l’OTAN des del 1952 i president 1963-66 de la Unió Internacional de Física Pura i Aplicada Les seves teories sobre l’antiferromagnetisme i el comportament de les substàncies…

Estudià a les universitats de Barcelona i de Heidelberg 1954, i es doctorà a la de Madrid Autoritat en química dels tèxtils i en detergents, treballà al CSIC, i el 1969 fou nomenat president del Comitè Espanyol de la Detergència El 1971 passà a la indústria privada i hom l’elegí president de l’Associació Espanyola de Químics Coloristes Tèxtils Fou degà del Collegi de Químics de Catalunya i Balears 1972-74 i president de la Comissió Internacional d’Anàlisis del Comitè Internacional de Derivats Tensioactius 1973 i també de la Federació Internacional d’Associacions de Químics i Coloristes…

Lligat al nucli de l’Escola Industrial, era regit per una junta de govern i un consell tècnic Manuel Ainaud, Francesca Bonnemaison, ETarragó i JRuiz i Castellà constava dels serveis d’informació, experimentació dotat d’un laboratori mèdic i un de psicomètric dirigit per EMira i estadística, que disposava d’un cens de la població en edat d’aprendre ofici i de les necessitats de mà d’obra de les empreses donava opció a 172 oficis diferents A partir del 1932 es denominà Institut Psicotècnic després del 1939 s’ajustà d’acord amb els canvis polítics i els avenços científics A més d’…

L’any 1997 fou designada advocada de l’estat a Barcelona, i posteriorment assumí la direcció d’aquest cos a Catalunya Formà part de la Comissió de Control de Dispositius de Videovigilància a Catalunya i esdevingué vocal del Consell d’Administració de l’Autoritat Portuària de Barcelona en representació de l’Estat També ha estat secretària del Consell Rector i de la Comissió Executiva del Consorci per a la Construcció, Equipament i Explotació del Laboratori de Llum Sincrotró des del desembre del 2003 Al desembre del 2010, succeint Montserrat Tura, s’incorporà com a independent al…

Es troba a la natura com a fruit de la cristallització de solucions aquoses, en llacs de regions volcàniques o en fonts termominerals Es fon al bufador formant una perla incolora dissolvent dels òxids metàllics En contacte amb l’aigua s’hidrolitza i dóna reacció alcalina i deixa lliure àcid bòric, d’ací les seves propietats antisèptiques És emprat com a primera matèria per a obtenir tots els composts de bor, en els vidratges i la fabricació d’esmalts i en soldadura, car en dissoldre la capa superficial d’òxid metàllic permet la unió de les dues superfícies metàlliques en el treball de …