Resultats de la cerca
Es mostren 1976 resultats
Xavier Sala Pastallé
Hoquei sobre patins
Jugador i dirigent d’hoquei sobre patins conegut com Xevi Sala.
Es formà en el Club Patí Voltregà, amb el qual debutà en la màxima categoria a disset anys i guanyà la Lliga Catalana 1991 Fou tres vegades subcampió de la Copa del Rei 1991, 1992, 1993 i dues de la Recopa d’Europa 1992, 1994 Amb la selecció espanyola, jugà la Copa Llatina 1990 El 1995 fitxà pel Club Esportiu Noia, en el qual jugà una temporada i es retirà L’estiu del 2010 fou elegit president del CP Voltregà
Societat Arqueològica Valenciana
Secció de la Societat d’Amics del País de València, creada el 1871 a iniciativa de Felicíssim Llorente i Olivares i sota la presidència del de l’entitat, Josep de Llano, amb la finalitat de fomentar l’estudi de les antiguitats i la preshistòria del País Valencià.
Entre el 1872 i el 1882 publicà memòries de les seves activitats, ben interessants quant a l’arreplega d’epigrafia llatina, notícies sobre jaciments arqueològics, numismàtica antiga i moderna, etc El 1878 organitzà una exposició arqueològica Desaparegué cap al 1885 Arribà a tenir noranta socis esparsos pel País Valencià cal destacar-ne Nicolau Ferrer i Julve, Vicent Boix, Joan Martínez i Vallejo, Josep Vilanova i Piera, Josep MTorres i Belda, Francesc Danvila i Collado, Josep Vives i Ciscar i Vicent Pueyo i Ariño
Simó Busom i Grau

Simó Busom i Grau
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Deixeble de l’Acadèmia Baixas, s’acredità inicialment com a aquarellista 1947-48 Després es decantà cap a la pintura a l’oli, en la qual aconseguí de destacar com a paisatgista Influït per Rafael Benet i Ramon Rogent, pertangué al grup de la Sala Parés , on exposà per primer cop l’any 1964, i el 1971 individualment El 1981 li fou atorgat el premi de dibuix Ynglada-Guillot Exposà a l’Estat espanyol, a França i a l’Amèrica Llatina
John Colet
Filosofia
Teòleg i humanista anglès.
Estudià a Oxford, viatjà per França i Itàlia 1493-96 i es relacionà amb els humanistes més destacats del seu temps Erasme, Budé Fundà el collegi de Sant Pau a Londres 1509 Hom el considera precursor de la Reforma interpretà i comentà la Bíblia amb esperit crític, desaprovà el celibat i la confessió auricular, negà l’eficàcia dels pelegrinatges i del culte a les imatges i atacà la corrupció de l’Església Adoptà la filosofia neoplatònica i redactà una gramàtica llatina
Ernst Robert Curtius
Literatura alemanya
Assagista alemany.
Fou professor a les universitats de Marburg, Heidelberg i Bonn Algunes obres seves estudien la literatura i els corrents de pensament francesos, com Die literarische Wegbereiter des neuen Frankreich ‘Les orientacions literàries de la nova França’, 1919, Maurice Barrès und die geistigen Grundlagen des französischen Nationalismus ‘Maurice Barrès i els fonaments espirituals del nacionalisme francès’, 1921, Balzac 1923, i també dedicà alguns treballs a les literatures medievals, com Europäische Literatur und lateinisches Mittelalter ‘Literatura europea i edat mitjana llatina’, 1948
Juan Ginés de Sepúlveda
Filosofia
Literatura
Humanista andalús.
Es formà a Alcalá de Henares i a Bolonya Cronista de Carles V De rebus gestis Caroli V i també de Felip II De rebus gestis Philippi II , remarcable més per la qualitat de la prosa llatina que per la vàlua historiogràfica Traduí Aristòtil i Alexandre d’Afrodísia Antierasmista convençut Antapollogia , combaté Bartolomé de Las Casas quan aquest publicà Destruyción de las Indias , per escrit i oralment El 1780 hom féu a Madrid una edició de les seves obres completes
Alfons Arimany i Ferrer
Cristianisme
Religiós carmelità descalç.
Prengué el nom d’Alfons del Cor de Maria Estudià a Barcelona i a Palestina Mont-Carmel, on fou professor de literatura clàssica i llatina Tornà el 1929 i prosseguí l’ensenyament al convent de Palafrugell Baix Empordà fins que fou nomenat sotsprior del convent de Badalona 1933 Collaborà en la revista Amunt amb diversos articles i poemes Publicà l’opuscle La Mitja Lluna i el sionisme en pugna pel control de Palestina 1935 Li ha estat obert un procés de beatificació
Joan Torrella
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Clergue i llatinista.
Fou professor de llatí al collegi de Cordelles de Barcelona i després a la Universitat de València El 1636 publicà, a instàncies de Lorenzo Palmireno, una sintaxi llatina, Brevis ac comendiaria syntaxis artium orationes institutio , en la qual seguí els mètodes de Nebrija, Erasme i Andreu Sentere Amb comentaris en llatí, en castellà i en català i amb addicions de diverses persones, fou editada nombroses vegades fins el 1813, a València, Barcelona, Perpinyà i sobretot a Cervera al llarg del segle XVIII
,
Pere Picó i Rius
Literatura catalana
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Escriptor.
Es doctorà en teologia 1789 a Oriola, on fou vicerector del Seminari de Nobles 1796-99 Traslladat a Xàtiva 1799, hi fou director d’estudis públics i director del seminari patriòtic 1806-12 Escriví l’idilli Los pescadores 1795, l’ègloga La tranquilidad 1798, Discurso sobre la educación 1804, alguns poemes en castellà i tres estudis sobre gramàtica general i etimologia llatina publicats com a Colección de opúsculos 1818 Traduí al castellà Introducción a la sabiduría 1791 de Joan Lluís Vives
,
escola siciliana
Literatura
Moviment poètic en vulgar que es desenvolupà durant el segle XIII a la cort de Frederic II i dels seus fills.
El nom li fou donat per Dant De vulgari eloquentia i es justifica tant per l’origen de molts dels seus poetes com pel llenguatge, bàsicament sicilià, bé que ennoblit per la influència de les cultures provençal i llatina Són notables Odo della Colonne, Guido delle Colonne, Pietro delle Vigna, Giacomino Pugliese, Iacopo d’Aquino, etc Llur poesia, si bé no manca de motius personals, s’inspira en la lírica provençal, tant en la forma com en el contingut temàtica de l’amor cortès
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina