Resultats de la cerca
Es mostren 1051 resultats
Valero Serer Pascual
Futbol
Futbolista.
La temporada 1959-60 fitxà pel Gimnàstic de Tarragona, procedent del Saragossa, i restà al club fins a la de 1969-70, que jugà 328 partits i marcà 181 gols Acabà la carrera al Reus Deportiu Fou secretari tècnic del Gimnàstic 1973-74 i entrenà equips regionals com el Móra d’Ebre, el Falset, el Vila-seca i el Torreforta Fou directiu del Nàstic 1980-82
Pablo Ayesta Díaz
Esports aeris
Pilot de vol lliure.
Pioner del vol a vela a Catalunya El 1965 començà a volar a l’Aeròdrom de Sabadell i el 1967 fou un dels fundadors del Club de Vol a Vela Igualada-Òdena Establí el rècord d’Espanya de distància a un punt prefixat amb un vol de Mora Toledo a Sabadell l’any 1976, en el qual superà les nou hores de permanència a l’aire
interessos moratoris
Dret
Interessos acreditats d’ençà d’haver-se constituït en mora el deutor.
vall de la Torre
Vall dels municipis de Benissanet i Móra d’Ebre (Ribera d’Ebre).
les Planes
Sector o indret
Sector dels municipis de Móra la Nova i Tivissa (Ribera d’Ebre).
Zaida
Història
Princesa musulmana, muller de Fath al-Ma’mun, fill d’al-Mu‘tamid de Sevilla.
Durant el setge almoràvit als territoris abbadites, fou enviada a refugiar-se al castell d’Almodóvar, sota la protecció d’Alfons VI de Castella-Lleó Vídua i convertida en amant del monarca castellanolleonès, es batejà, amb el nom d’Isabel Fou mare de l’infant Sanç, mort a Uclés 1108 Els amors de la mora Zaida amb Alfons VI foren un dels temes preferits de la joglaria castellana
Agustí Nogueras
Història
Militar
Militar.
Durant la primera guerra Carlina lluità en l’exèrcit liberal al Maestrat, a Móra d’Ebre i a Aragó Ascendit a general, fou comandant general de la província de Terol Fou d’ell la iniciativa de l’afusellament de Maria Griñó, mare del capitost carlí Ramon Cabrera Fou capità general de Mallorca 1840-43 i ministre de la guerra 1843 En caure Espartero, s’exilià i anà a residir a Gibraltar
esbarzer

Esbarzer comú
© Fototeca.cat
Botànica
Planta arbustiva, de la família de les rosàcies, perenne, sarmentosa, de tiges llargues, robustes, arquejades o procumbents, anguloses i proveïdes de forts agullons falciformes.
Té fulles de 3 a 5 folíols dentats, verd fosc i glabres al dessobre i recoberts d’un toment blanc al dessota Les flors, rosades o ocasionalment blanques, són reunides en ramells paniculats i racemosos Els fruits, bacciformes, formen una pluridrupa anomenada mora , vermella al principi i negra a la maturitat, que és comestible És una de les espècies més importants de la bardissa , bé que també és en unes altres formacions vegetals
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina