Resultats de la cerca
Es mostren 1585 resultats
extensió de correu d’internet per a ús múltiple
Electrònica i informàtica
Protocol estàndard per a la transferència per internet de documents multimèdia i fitxers de tota mena usant els mecanismes habituals de missatgeria electrònica.
Sota aquest protocol, els fitxers binaris a transmetre es tradueixen en un format de text tipus ASCII per tal de poder-los transmetre com si només es tractés de text un cop rebut el missatge, el receptor s’ha de preocupar de recuperar el codi binari original Per fer-ho es basa en l’extensió del document rebut per decidir el tipus del fitxer original gràfics, música, etc I aquest és precisament el seu punt feble el mecanisme de descodificació no depèn del contingut de les dades rebudes, sinó del nom que s’ha donat a aquestes d’aquesta manera, de vegades no es pot recuperar el…
gil
Indústria tèxtil
Màquina estiradora emprada en la preparació de filatura de fibres llargues, especialment de la llana.
El mecanisme d’estiratge té dos parells de cilindres, entre els quals hi ha un llit d’agulles que serveix de guia a les fibres mentre es produeix l’estiratge Aquest llit és format per barretes d’agulles juxtaposades que van avançant a la mateixa velocitat que les fibres que surten dels cilindres d’entrada, fins que aquestes són preses pels cilindres d’estiratge que volten a major velocitat, i aleshores llisquen entre les agulles que els serveixen de guia En el gill intersecting hi ha, a dalt, un segon llit d’agulles, les quals s’intercalen entre les de baix En el gill d’eriçons…
màquina llimadora

Maquina llimadora
© Fototeca.cat
Tecnologia
Màquina eina emprada en el treball dels metalls per a obtenir superfícies planes amb un grau d’acabament bast.
L’eina de treball consisteix en una ungla dotada d’un moviment alternatiu horitzontal, en sentit longitudinal L’arrencada del material es produeix durant la cursa activa de l’eina, mentre que la peça treballada té el moviment d’avanç transversal En les llimadores mecàniques la transmissió del moviment al carro portaeina és efectuat per mitjà d’un sistema d’engranatges i un mecanisme biela-manovella, mentre que en les llimadores hidràuliques la transmissió és feta per mitjà d’un cilindre hidràulic Per a la llimada de peces de grans dimensions, hom utilitza la llimadora de pont ,…
elatèrids
Entomologia
Família de coleòpters de dimensions variables que tenen el cap sota el pronot, el cos allargat i el protòrax amb gran mobilitat.
Tenen la propietat, quan per qualsevol motiu resten capgirats i no poden redreçar-se perquè tenen les potes curtes, de recolzar el cap i els extrems dels èlitres com a punts de suport en el pla en què es troben, alhora que introdueixen la prolongació del prostèrnum en una cavitat toràcica, amb un clac concomitant Aquest mecanisme els llança enlaire amb un moviment rotatori que els permet de caure en posició normal Les larves viuen en la fruita, en els troncs i al sòl i constitueixen plagues per a l’agricultura Alguns gèneres d’Amèrica emeten llum Hi ha unes 8000 espècies que són…
hiperaldosteronisme
Patologia humana
Funció exagerada de la glàndula suprarenal, amb un excés de secreció d’aldosterona, la principal hormona mineralocorticoide.
Es caracteritza per hipertensió arterial, hipopotassèmia i alcalosi, amb les manifestacions pròpies d’aquests trastorns cefalees, mareigs, palpitacions, alteracions de l’equilibri corporal, poliúria, polidípsia, debilitat muscular i alteracions neurològiques diverses Pel que fa a l’origen, hom distingeix l' hiperaldosteronisme primari , degut a una producció excessiva d’aldosterona provocada per un trastorn localitzat a les glàndules suprarenals mateixes, com és el cas d’un adenoma de suprarenal —la causa més habitual i que també és anomenada síndrome de Conn —, o a una hiperplàsia suprarenal…
Craig Cameron Mello

Craig Cameron Mello
© University of Massachusetts
Bioquímica
Genetista nord-americà.
Es graduà en bioquímica a la Brown University de Colorado, i el 1990 es doctorà a Harvard De 1990 a 1994 desenvolupà les seves recerques al Fred Hutchinson Cancer, i de 1994 a 2003 fou professor del departament de biologia cellular de la Universitat de Massachusetts Des del 2003 treballa al Howard Hughes Medical Institute de Worchester, Massachusetts El 2003 compartí amb Andrew Z Fire el premi nacional de l’Acadèmia de Ciències dels EUA en biologia Molecular, i el 2006, ambdós reberen el premi Nobel de Medicina pels seus treballs sobre el mecanisme d’interferència del RNA en la…
ordre de reacció
Química
Nombre real definit formalment com la suma dels exponents dels termes de concentració que intervenen en l’expressió diferencial de la velocitat d’una reacció i que té el sentit del nombre mínim d’espècies que semblen reaccionar simultàniament d’acord amb l’equació cinètica que regeix el procés.
L’ordre de reacció és una dada experimental que cal distingir de la molecularitat de la mateixa reacció, malgrat que sovint prenen el mateix valor La determinació de l’ordre de reacció és duta a terme per mètodes numèrics a partir de dades cinètiques els mètodes més emprats són classificats, d’acord amb el tipus d’equació de velocitat que empren, en diferencials i integrals El coneixement de l’ordre de reacció dóna informació sobre el mecanisme de reacció i, en particular, de les espècies que intervenen en el pas limitador de la velocitat Els ordres més comuns són els de valor…
aparell vocal

Representació gràfica de l’aparell vocal
© fototeca.cat
Fonètica i fonologia
Conjunt d’elements fisiològics que intervé en la fonació lingüística, la classificació del qual sol destriar tres subaparells: respiratori, fonatori i articulatori.
El primer forneix el corrent d’aire necessari com a primera matèria de la fonació i comprèn el mecanisme pulmonar, els bronquis i la tràquea L’aparell fonatori, que converteix aquell corrent en una ona acústica imprimint i regulant les vibracions necessàries per a fer-lo audible, és format per la laringe, la qual, al seu torn, es compon de les cordes vocals, els cartílags cricoides, aritenoides i tiroides la nou, etc L’aparell articulatori conforma i matisa acústicament l’ona sonora reforçant-la, afegint-hi elements, o interrompent-la Es compon dels llavis, les dents, els alvèols…
diquat
Fitopatologia
Nom genèric del dibromur de 6,7-dihidrodipirido [1,2-a:2’,1’-c] pirazinadiïli.
Aquest producte és emprat per la seva potent acció herbicidaEl seu mecanisme d’acció és interferir la fotosíntesi És autoritzat sobre espècies sensibles de dicotiledònies en conreus farratgers durant la parada hivernal, en fruiters i en alguns conreus hortícoles en pre-emergència Hom també l’utilitza com a dessecant i defoliant en diversos conreus cotó, patata, farratges, etc destinats a la producció de llavors o simplement per facilitar la recollida dels fruits Catalogat com a nociu per a l’home, el seu termini de seguretat és de dies Hom troba aquesta matèria activa al mercat…
Wilhelm Ostwald
Química
Químic alemany, d’origen letó.
Estudià a la Universitat de Dorpat i fou professor a Riga 1881 i a Leipzig 1887 Amb les seves investigacions a Leipzig i amb la fundació de la revista Zeitschrift für physikalische Chemie 1887 posà les bases d’una nova ciència, la química física, a la qual aportà les seves teories sobre la dissociació electrolítica, el mecanisme dels indicadors, la cristallització, etc Establí 1888 la llei de dilució que porta el seu nom, estudià la catàlisi i desenvolupà una nova teoria del color Com a filòsof de la ciència, hom el recorda per la seva obra Vorlesungen über Naturphilosophie ‘…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina