Resultats de la cerca

Pensionat a Roma per la Diputació de València després d’haver modelat una estàtua dedicada a l’escultor Vergara 1880 Museu de Belles Arts de València, hi feu, entre altres feines, l’estàtua de Joan de Joanes al mateix museu Com a pintor cal esmentar-ne L’enterrament de Crist , que presentà a Madrid Esdevingué també un pintor d’aiguaforts notable Capellà de missa i olla Hàbil i enginyós, conreà també la ceràmica i fou un dels grans colleccionistes de taulellets antics

Ocupà el càrrec de mestre de capella d’Alfaro i de Santo Domingo de la Calzada els anys 1605 i 1607, respectivament El 1609 obtingué el magisteri de capella de la catedral de Burgos, on restà fins al moment de la seva mort Durant aquesta etapa, rebutjà ofertes d’altres destins com Saragossa o la mateixa capella reial de Madrid Bona part de la seva producció és de caràcter policoral S’han conservat, entre altres obres, una missa de difunts, un magníficat i alguns villancicos

Molt abundants en les litúrgies orientals, les darreres reformes litúrgiques les han introduïdes a la missa romana pregària dels fidels A Occident, són conegudes també la lletania dels sants i l’anomenada lletania lauretana , o de la Mare de Déu, que hom recita al final del rosari Pel seu caire suplicatori, les lletanies han anat sempre lligades amb processons de rogatives En el ritu romà són conegudes les lletanies majors , el dia de Sant Marc 25 d’abril, i les lletanies menors , o lledànies lledània

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de bisell, de cavitat globular El so es produeix en fer sonar el xiulet amb la gerra mig plena d’aigua El moviment de l’aigua i l’aire a l’interior de la cavitat provoca un so que imita el cant del rossinyol També es construeix de canya en forma de pipa o de plàstic Avui és utilitzat, bàsicament, com a joguina infantil Antigament, però, es feia sonar per Nadal, durant l’ofertori de la missa del gall

Estudià amb el seu pare, violinista, i, a París, amb Halévy composició i IFLefébure-Wély orgue S'establí a Perpinyà, on fou professor del conservatori i organista de la catedral de Sant Joan 1839-1901 Deixà música religiosa, com una Missa de rèquiem a gran orquestra, dos Stabat Mater , etc, òperes com Gerardo i Velleda —que després d’un èxit sorollós al Teatre Municipal de Perpinyà fou estrenada a París—, òperes còmiques i música d’inspiració local, com l’himne Retour à Banyuls i Salut au Roussillon

Germà de Vicent Organista de la Collegiata d’Alacant a partir del 1848, es traslladà a Madrid el 1855, on actuà de violoncellista al Teatro Real i formà part del Cuarteto Monasterio Fou nomenat organista de Sant Nicolau d’Alacant Autor de dues sarsueles inèdites, d’un responsori de Nadal a quatre veus, de dues misses a quatre i vuit veus amb acompanyament d’orgue, d’un miserere i una missa de rèquiem per a dos cors i orquestra, villancicos , motets i obres per a piano

Collaborà amb el grup animador Renascença Portuguesa i fou un dels fundadors de les revistes “Nova Silva” i “A Águia” Intervingué en la Gran Guerra i, exiliat, visqué a Espanya, França i Brasil Tornà a Portugal i es dedicà a la tasca d’historiador Escriví poesia Divina Voluptuosidade , 1923 Missa da Meia-Noite , 1940, sota el pseudònim d' António Fróis, drames històrics O Infante de Sagres, 1916 Egas Moniz, 1918 i narracions breus Daquém e Dalém da Morte, 'Deçà i dellà la mort’, 1913

Consistent en l’escampament de sang del calze en dubtar el sacerdot de la veritat de la transsubstanciació durant la celebració de la missa A l’església moderna de Santa Maria s XVII hi havia un retaule amb una imatge romànica de la Mare de Déu i pintures del s XV, atribuïdes al Mestre de Cérvoles, el bancal del qual, posteriorment, foren afegides dues escenes del prodigi Museu de Solsona Les relíquies foren dutes posteriorment a l’església parroquial de Sant Cugat d’Ivorra

Deixeble de Rodoreda i Vidiella a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Dirigí l’Orfeó Canigó 1910-12 El 1917 fundà l’Institut Musical Ardèvol i el trio Ardèvol i, poc després, el Quartet Ardèvol i l’Orquestra de Cambra Ardèvol Entre d’altres obres, compongué una missa en si menor 1911, un quartet en sol menor 1908, un Trio Arts Devotissimus premi Ciutat de Barcelona 1953, una suite premi Ciutat de Barcelona 1958 i un petit concert per a diversos instruments 1970

La Sagrada Família acull la cerimònia de beatificació de Joan Roig Diggle, assassinat als inicis de la Guerra Civil Hi assisteixen 588 fidels, que ocupen menys d’un terç de la nau i es protegeixen amb mascaretes Tot i que la cerimònia, presidida per l’arquebisbe Joan Josep Omella i a la qual assisteixen també càrrecs públics, és autoritzada pel Procicat Pla Territorial de Protecció Civil de Catalunya, el departament de Salut obre expedient als organitzadors de la missa per "un risc epidemiològic del tot injustificable"