Resultats de la cerca

Capellà reial, es donà a conèixer amb poemes publicats en diversos periòdics Fou diputat a les corts de Cadis i secretari de la comissió per la llibertat d’impremta Empresonat durant la primera etapa absolutista de Ferran VII, cap al 1820 fou nomenat ardiaca major de València Restaurat l’absolutisme 1823, es refugià a Barcelona i a Montpeller, amb els ducs de Frías El 1828 tornà a Madrid fou censor de premsa i senador El 1830 ingressà a l’Academia Española, que li publicà les Obras poéticas 1854, formalment clàssiques i conceptualment identificades amb el Romanticisme se'n…

Feu estudis mercantils i de filosofia i es diplomà a la Universitat de Montpeller Fundà la Revista d’Olot 1926 i els setmanaris Acció Ciutadana 1930 i Esquerra 1934 Fou membre del primer consell executiu d’Esquerra Republicana 1931, diputat i secretari primer del Parlament de Catalunya 1932 i director general d’assistència social 1937-39 El 1942 s’exilià a Mèxic, on creà l’empresa d’assegurances Dot e Hijos y Asociados Actuà dinàmicament en la vida política i cultural catalana de l’exili Fou vicepresident de l’Orfeó Català de Mèxic i també president de l’Institut Català de…

Fou tinent d’alcalde de Barcelona 1936-37 en el Consistori de Carles Pi i Sunyer Arran de la guerra civil, el 1939 s’exilià a França, on feu diversos cursos de literatura i història a la facultat de lletres de Montpeller Durant el període 1944-47 feu viatges clandestins a Barcelona i Madrid per establir contacte i donar suport a grups opositors al franquisme Fou cap del Servei d’Informació de la Generalitat de Catalunya a l’exili 1947-49 El 1949 marxà a Cochabamba Bolívia, on exercí càrrecs directius diverses empreses privades També fou director de la Cámara Nacional de Comercio i president…

Es casà en primeres núpcies 1180 amb Beatriu, dita també Estefania, que li aportà el comtat de Bigorra i el vescomtat de Marsan, i en terceres núpcies, amb Maria de Montpeller 1197, de qui se separà per pressió de Pere I de Catalunya-Aragó 1204 Involucrat en les lluites de repressió del catarisme, secundà el seu cosí germà Ramon VI de Tolosa i el comte Ramon Roger I de Foix en la lluita contra Simó de Montfort 1211-12 Excomunicat i desposseït, com aquests, pel Concili de Lavaur l’any 1213, posà els seus dominis sota la protecció del rei Pere I, al costat del qual lluità a la…

Fill del comte Carles de Valois i de Margarida de Nàpols i net de Felip III Fou nomenat regent a la mort de Carles IV 1328 i proclamat rei pels barons i la cort, car la descendència pòstuma de Carles IV fou femenina Així s’inicià la dinastia dels Valois, línia secundària dels Capets Hagué de fer cara a la crisi econòmica i social, que culminà els anys 1340-50 amb males collites, pestes i dificultats financeres no pogué posar fi a les lluites intestines de la cort ni a les intrigues del duc Eudes IV de Borgonya 1330-35 Durant el seu regnat començà la guerra dels Cent Anys fou derrotat a l’…

Estudià a la Universitat de Montpeller Des del 1935 fou professor en aquesta ciutat i després a París A partir del 1937 collaborà, dins el grup Nostra Terra de Perpinyà, en la tasca de difondre el català normatiu al Rosselló Doctor per la Universitat de París el 1948, treballà en física teòrica al CNRS i fou professor a la Universitat de Madagascar 1960-73, de la qual fou degà 1965-70, i a la de Perpinyà 1976-79 Publicà articles de física teòrica, mecànica quàntica, relativitat, lògica matemàtica, etc, en revistes franceses, i és autor de La ciència no pensa Barcelona, 1975 Fou un dels…

Germà del crític d’art Carles Pirozzini i Martí Deixà inacabats els estudis d’enginyeria de camins i estudià música, dibuix i gravat Formà part de La Jove Catalunya i collaborà a La Gramalla , La Renaixença , Lo Gai Saber  i altres revistes Obtingué premis secundaris als Jocs Florals de Barcelona pel romanç històric Lo comte Bara 1872, la balada La mala muller 1874 i el romanç moralitzador de costums La professó de les bordes 1876, i premis diversos en altres certàmens de Girona i Montpeller i al de La Misteriosa, de Barcelona pel poema Rondalla celestial , el 1876, humorístic,…

Estudià a Montpeller i s’establí a París, on dirigí l’Institut National d’Études Démographiques 1945-62 i dirigí la revista Population Formulà una nova ciència, la demografia social El seu estudi Théorie générale de la population 1952-54 ha estat traduït a un gran nombre d’idiomes Altres obres seves són Richesse et population 1944, Bien-être et population 1945, De Malthus à Mao-Tsé-Tung 1958, Malthus et les deux Marx 1963, Le socialisme en liberté 1970, Croissance zéro 1973, Éléments de démographie 1977, Le travail noir et l’économie de demain 1984 És el creador de la…

Pensionat per la ciutat de Girona estudià a Montpeller, on tingué cura de les plantacions del Jardí Botànic 1818 El seu estudi Monographie des Rumex, précédée de quelques vues générales sur la famille des Poligonnées 1819, elaborat sota la direcció de Félix Dunal, és una de les primeres monografies de gèneres realitzades segons els principis del mètode natural d’Augustin Pyrame de Candolle El 1844 fundà a Lloret de Mar la Torre Llunàtica coneguda posteriorment per Torre Campderà, que fou un dels primers establiments catalans dedicats al tractament científic dels malalts mentals…