Resultats de la cerca

És un estil bàsicament ornamental que aporta poques novetats estructurals L’esquema general és el següent sobre una base goticoflamígera, addició d’elements renaixentistes i d’influència oriental, tot això presidit per un gust per l’ornamentació densa que fa que siguin molt abundants els motius decoratius, principalment de tipus nàutic i heràldic Cal citar com a monuments més representatius el monestir de Batalha, obra de Mateo Fernandes, el francès Boytac i João de Castilho, en el qual es destaquen les capelhas imperfeitas i el…

Estudià a París, a l’École de Musique Classique, on posteriorment hi exercí la docència 1902-05 També ensenyà a l’École des Hautes Études Sociales Treballà a les biblioteques de Sainte Geneviève 1905-09 i del Conservatori de París 1920-33 S’especialitzà en la música francesa dels segles XV i XVI, i el 1894 en començà a publicar una collecció que, a partir del 1924, titulà "Monuments de la Musique Française au Temps de la Renaissance", i que contenia algunes de les primeres edicions de música vocal de l’època Després de la seva mort es fundà una associació batejada amb el seu nom…

Format a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona Obtingué medalla d’or Josep Masriera 1920, medalla de plata a l’Exposició Internacional de Barcelona 1929, Premi Nacional de Gravat 1930 i medalla d’or a l’Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid 1950 Fou acadèmic numerari de Sant Jordi 1943, catedràtic de l’Escola de Belles Arts 1957, acadèmic numerari de Ciències i Arts de Barcelona 1964 i corresponent de San Fernando 1974 Fou president del Foment de les Arts Decoratives 1949-53 i membre de la Junta de Museus de Barcelona, de la Comissió Provincial de Monuments,…

Titulat a Barcelona 1945 Entrà a la diputació provincial de Barcelona el 1953 com a cap del Servei de Conservació de Monuments i fou cap dels serveis d’arquitectura Entre les seves obres de restauració hi ha el pont del Diable de Martorell, la Universitat de Cervera, el castell de Sant Martí Sarroca i els monestirs de Lluçà i de l’Estany Com a obres de creació féu el parvulari i les escoles Mundet, el Museu de Badalona, el Museu Tèxtil de Terrassa i el Museu de Capellades i dugué a terme la installació del Museu de Mir, la restauració del Maricel de Sitges i la installació al seu…

Els cinc primers volums aparegueren a nom de Joaquim Llorenç Villanueva i Astengo , per la persecució política que sofria l’autor  És una obra d’un gran interès per als estudis històrics, codicològics, literaris i filològics, que es refereix exclusivament als Països Catalans els volums I-IV al País Valencià, els volums V-XX al Principat i els volums XXI i XXII a Mallorca Totes les dades esmentades són de primera mà, i inclouen un gran nombre d’informacions, inscripcions i referències d’antiguitats, monuments i llibres que posteriorment s’han perdut Hom n’ha fet freqüents…

Titulat el 1873 a Barcelona Arquitecte provincial 1890 i diocesà 1894, a més d’acadèmic corresponent de San Fernando Construí la plaça de toros 1885 i el monument a Roger de Lloria 1889 de Tarragona, i la façana de la casa de la ciutat de Valls projecte del 1896 Entre les obres de restauració de monuments antics, cal remarcar l’ampliació de la sagristia de la seu tarragonina, la consolidació dels fonaments del Pilar de Saragossa, amenaçats per les infiltracions de l’Ebre, i diverses obres en el monestir de Poblet Publicà Guía Histórica y Artística del Monasterio de Poblet 1893 —de la qual…

Treballà sobretot a França, de la qual féu una de les primeres síntesis, La France préhistorique 1879 també treballà en altres indrets d’Europa i del nord d’Àfrica, entre els quals la península Ibèrica, de la qual féu també una de les primeres grans síntesis, Les âges préhistoriques de l’Espagne et de Portugal 1890 Fou contrari a admetre l’autenticitat de les pintures d’Altamira en una famosa polèmica sobre l’art rupestre del Paleolític, però l’acceptà el 1902 Publicà Les monuments des îles Baléares 1892, i des del 1869 dirigí la primera revista de prehistòria Matériaux pour l’…

Afeccionat a la història, s’especialitzà en l’estudi erudit i curiós de monuments, institucions, llegendes i personatges catalans Fou redactor del setmanari La Veu de Catalunya i collaborà en moltes publicacions culturals de l’època Revista de Catalunya , “Joventut” i “Catalunya Artística”, entre d’altres Publicà nombrosos treballs sobre la seva ciutat, entre els quals hi ha Des del terrat de l’església del Pi 1913 i Estudi dels esgrafiats de Barcelona 1913 Guanyà dos premis extraordinaris, també per estudis històrics, als Jocs Florals de Barcelona, i el 1888 presentà a concurs…

Situada a la costa de la península homònima, és un important centre turístic Mercat agrícola tradicional raïm, nous i indústries artesanals de fusta, tèxtils al servei del turisme Ciutat probablement d’origen grec, fou dominada pels etruscs i, sobretot, pels oscs Fou seu episcopal des del 420 Autònoma s VII, primer sota els ducs de Nàpols i després amb ducs propis, combaté contra els longobards de Benevent, contra els sarraïns, contra Amalfi i Salern El ducat fou absorbit en el regne dels normands 1137 Ultra algunes tombes gregues i osques, conserva diverses villes romanes i alguns …

Situada a la riba del Loira, 30 km al NW de Blois, és un notable centre agrícola i comercial, amb indústria del cuir, alimentària, tèxtil, tipogràfica, metallúrgica, etc El desenvolupament de la ciutat tingué lloc al s XI, amb motiu de la fundació de la gran abadia de La Trinité Primerament comtat, i ducat a partir del s XVI, perdé la seva prosperitat en ésser devastada per l’exèrcit d’Enric III de Navarra Entre els monuments principals es destaquen el castell, començat al s XI, però amb reformes dels s XIV i posteriors, actualment ruïnós, l’església abacial de La Trinité, gòtica…