Resultats de la cerca
Es mostren 1835 resultats
Pere Hugas Ferré
Esports de tir
Tirador i dirigent.
El 1962 es feu soci del Tir Olímpic de Girona, si bé abans ja havia practicat el tir al camp de la Caserna d’Artilleria de Girona Amb alguns companys donà empenta al club i aconseguí arribar a la xifra de 400 socis Practicà diverses modalitats de pistola Participà en el Campionat d’Espanya de pistola de gran calibre 1964, 1966, 1967, 1970 i en onze edicions del Campionat de Catalunya 1968-78 Formà part de la selecció gironina al Campionat d’Andorra, Narbona i Carcassona Fou delegat federatiu de la Federació Catalana de Tir Olímpic a Girona Fou entrenador de tir olímpic i el degà…
Sergio González Soriano
Futbol
Futbolista.
Des-prés de passar per l’Hospitalet 1994-95 i l’Espanyol B 1995-97, s’incorporà al primer equip blanc-i-blau 1997-2001 i disputà 130 partits, fent les funcions de migcampista organitzador Posteriorment, fitxà pel Deportivo de La Coruña 2001-10 i la UD Llevant 2010-11, i completà un total de 418 partits i 34 gols a primera divisió Guanyà la Copa del Rei 2000, 2002 i la Supercopa d’Espanya 2002 Internacional amb Espanya en onze ocasions, l’any 2013 era el jugador que havia disputat més partits amb la selecció catalana, amb 16 participacions Fou entrenador del RCD Espanyol des del…
David Gabaldón Calzada
Hoquei sobre patins
Jugador d’hoquei sobre patins.
S’inicià al Collegi Jesús i Maria d’Igualada, d’on passà a l’Igualada Hoquei Club, amb el qual debutà a la màxima categoria la temporada 1988-89 L’any 1995 fitxà pel Futbol Club Barcelona, equip amb què es retirà el 2003 En el seu palmarès hi ha set Copes d’Europa 1993, 1994, 1995, 1997, 2000, 2001, 2002, onze Lligues espanyoles 1989, 1992, 1994, 1995, 1996, 1998-2003, cinc Copes del Rei 1992, 1993, 2000, 2002, 2003, sis Supercopes d’Europa 1994, 1995, 1997, 2000, 2001, 2002, una Copa Intercontinental 1998, tres Copes Ibèriques 1999, 2000, 2001 i sis Lligues Catalanes 1992, 1993…
Joaquim Not Comellas

Joaquim Not Comellas
ARXIU J. NOT
Pàdel
Jugador, entrenador i dirigent de pàdel.
Jugador del Club Esportiu Bonasport, fou número 1 del rànquing estatal en el període 1993-95, després de proclamar-se subcampió del món amb Espanya 1992 Fou campió de Catalunya onze vegades 1992-02 i, el 1993, guanyà el Campionat d’Espanya i el Master nacional Guanyà igualment els internacionals de França 1996 i el Campionat d’Espanya de veterans de més de 35 i de més de 40 És monitor, professor i jutge àrbitre d’àmbit estatal Ha estat director tècnic de la federació catalana i és el responsable de la secció de pàdel del seu club Rebé la medalla al mèrit esportiu en categoria de…
Jaume Monzó Cots
Natació
Nedador, especialista en proves d’esquena.
Format al Club Natació Montjuïc, com a membre d’aquest club es proclamà vuit vegades campió estatal individual i onze en relleus en la modalitat d’esquena 1963-67 Baté deu vegades el rècord d’Espanya de 200 m esquena, sis cops en una piscina de 50 m Fou subcampió d’Europa 1966 d’aquesta prova, medalla de bronze als Jocs Mediterranis 1967 i disputà els Jocs Olímpics de Mèxic 1968 El 2019 fou segon en la categoria de més de 70 anys de la Copa Nadal, celebrada al port de Barcelona Una vegada retirat, continuà nedant i jugant a waterpolo en categoria màster, i des del 2009 fou vocal…
Julián Arcas Sánchez
Futbol
Futbolista i entrenador conegut com al Tigre de Sarrià.
Inicià la seva carrera esportiva a la Unió Atlètica d’Horta i debutà en la màxima categoria el 1947 amb el RCD Espanyol Jugà onze temporades amb l’equip blanc-i-blau i es retirà l’any 1958 Disputà 195 partits, marcà 86 gols a primera divisió i aconseguí el gol número 1000 1953 Posteriorment, entrenà equips com l’Europa, el Cádiz Club de Fútbol o la Unió Esportiva Figueres Durant la temporada 1961-62 formà un tàndem amb Ricard Zamora a la banqueta de l’Espanyol Després d’entrenar equips com el Gimnàstic de Tarragona, el Sant Martí i l’Igualada, al final dels anys setanta retornà a l’Horta, com…
ditíscids
Entomologia
Família d’insectes coleòpters adèfags.
Es caracteritzen per presentar el cos en forma de barca capgirada, ulls grossos, antenes d’onze artells, èlitres que cobreixen completament l’abdomen i potes amb artells en forma de paletes, la qual cosa, juntament amb la forma del cos, els permet de desplaçar-se molt fàcilment dins l’aigua Són de colors foscs i habiten en rius, basses o llacs d’aigua dolça o salabrosa, rics en vegetació Només surten de l’aigua i volen quan la bassa és seca o les nits de primavera i tardor Són estrictament carnívors i molt voraços La distribució és cosmopolita Entre els principals gèneres cal…
Vall de Núria

Esquiadors a l’estació de Vall de Núria el 1909
AF CEC / Co de Triola
Esquí
Estació d’esquí de Queralbs.
Gestionada per Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, és l’equipament dedicat als esports de neu més antic de Catalunya Fou inaugurada el 1947 S’hi accedeix només a peu o amb el cremallera inaugurat al març del 1931 Té onze pistes, un circuit de raquetes de neu, un parc de surf, un circuit de cros, un parc de neu infantil i tres pistes per a trineus El telecadira de la Pala uneix la cota més baixa de l’estació 1964 m amb la màxima 2252 m, mentre que el telecabina de la Coma del Clot enllaça el santuari de Núria amb el refugi del Pic de l’Àliga També té dos teleesquís Disposa de 7,6 km…
Catalunya Informació
Emissora radiofònica catalana dependent de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió especialitzada en la informació.
Inicià les emissions l’onze de setembre de 1992 Ofereix exclusivament notícies durant tot el dia a través de blocs de mitja hora de durada que recorden la informació emesa amb anterioritat i incorporen les novetats És la primera emissora que empra aquesta modalitat a l’estat Són habituals a Catalunya Informació les transmissions en directe d’actes i rodes de premsa d’interès general, a més de la presència de dades relatives a la informació esportiva, a la situació de trànsit i a la meteorologia Al gener del 2014 el govern espanyol obligà Acció Cultural del País Valencià a tancar…
gener
Etnografia
Cronologia
El primer mes de l’any.
Inexistent en l’antic calendari romà, que començava pel març, fou afegit en el calendari lunisolar de Numa Pompili i collocat a l’inici de l’any La reforma gregoriana el mantingué en el mateix lloc Comença onze dies després del solstici d’hivern i té 31 dies El seu nom que prové del llatí januarius , deriva probablement de Janus, divinitat a qui hom atribuïa dues cares el mes de gener esguarda, en efecte, d’una banda cap a l’any nou i de l’altra cap a l’any terminat També pot ésser que derivi de janua ‘porta’ el gener, com a primer dels mesos, és la porta de l’any
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina