Resultats de la cerca
Es mostren 1547 resultats
Francesc Xavier Gambús i Ballvé
Història
Periodisme
Literatura catalana
Periodista i polític.
Collaborà a la premsa humorística de Reus, participà en la reorganització de Lo Sometent 1901-03 i fundà i dirigí Pàtria Nova 1905 El 1906 anà a Barcelona, formà part de la redacció d’ El Poble Català 1906-13 i dirigí El Gall 1912-13 Partidari de Rovira i Virgili en contra del pacte de Sant Gervasi 1914, posteriorment s’acostà al radicalisme lerrouxista i fou redactor d’ El Progreso El 1936 collaborà a Fructidor , òrgan d’Izquierda Republicana a Catalunya Publicà la novella Ànimes primitives 1910 Mantingué també una intensa activitat política El 1919 fou elegit regidor de l’Ajuntament de…
,
Étienne François de Choiseul
Història
Militar
Política
Militar i polític francès, duc de Choiseul i comte de Stainville.
Sota la protecció de Madame de Pompadour inicià la carrera diplomàtica el 1753 fou ambaixador al Vaticà i a Viena 1757 El 1758, durant la guerra dels Set Anys, fou nomenat secretari d’afers estrangers, i dirigí, de fet, la política francesa fins el 1770 des de diversos càrrecs secretari de guerra i de marina Afavorí l’aliança amb Àustria, conclogué el Pacte de Família del 1761 amb els Borbó d’Espanya, refeu l’exèrcit i l’armada després de la pau de París, incrementà el comerç amb les Índies Occidentals, assegurà la possessió de Còrsega 1768, incorporà la Lorena 1766 i feu…
Castell d’Estamariu
Art romànic
Tot i que són nombroses les referències documentals sobre el castell d’Estamariu, no en resta més que un vague record a la memòria del poble, encara que fou una de les fortificacions més importants estratègicament del vescomtat de Castellbò Les abundants referències que hom troba sobre la seva existència a la bibliografia contemporània sens dubte la confonen amb el colomer que hi ha vora l’església de Sant Vicenç, força ben conservat i certament impressionant La seva situació, però, era fora del poble, i apareix clarament en el Spill… “La torre de Stamariu és cituada al peu de la muntanya…
Samaria
Vista de la plana de Samaria
© Fototeca.cat
Història
Regió històrica de la Palestina situada a la part central de la Cisjordània, entre Galilea i Judea, i que prengué el nom de l’antiga capital del regne d’Israel Samaria).
Zona muntanyosa —la “muntanya d’Efraïm” de la Bíblia—, davalla vers la vall del Jordà a l’E i vers la plana de Saron a l’W Entre els seus dos cims més elevats, el Garizim 870 m i l’Ebal 870 m, hi havia l’antiga Siquem i més tard la Flavia Neàpolis Nābulus Habitada per tribus hebrees segle XIV aC, tingué un paper polític important al moment de la conquesta de Canaan segle XIII amb l’anomenat “pacte o amfictionia de Sique” Després de la separació del regne d'Israel ~931 aC i, sobretot, d’ençà de la destrucció de Samaria 722 aC, la nova població samarità no fou acceptada pels…
75è aniversari de l’alliberament d’Auschwitz
Líders polítics de tot el món es reuneixen al memorial Yad Vashem d’Israel per celebrar el 75è aniversari de l’alliberament del camp de concentració d’Auschwitz El president del Parlament israelià Reuven Rivlin fa una crida a evitar totes les formes de genocidi contra qualsevol collectiu humà Per la seva banda, el primer ministre Benjamin Netanyahu assenyala l’Iran per les crides dels seus líders a anihilar l’Estat d’Israel L’acte ve també marcat per l’absència de representants de Polònia en protesta pel lloc preeminent que s’ha donat al president Vladímir Putin, al qual acusa de tergiversar…
Vicent González i Lizondo
Política
Polític i industrial valencià.
Fundà Unió Valenciana UV el 1982 Entre el 1982 i el 1987 dugué a terme actuacions contra símbols catalans, com la senyera quadribarrada, i defensà les diferències entre català i valencià i el canvi del terme País Valencià Diputat a Madrid, el 1991 fou candidat a l’alcaldia de València, que perdé per pocs vots davant Rita Barberà, del Partit Popular Al juny del 1995 accedí a la presidència de les Corts Valencianes gràcies al pacte de legislatura amb el PP A l’assemblea d’UV, al novembre del 1996, el Consell Nacional li obrí un expedient disciplinari per no voler renunciar la…
Salvador Quemades
Història
Anarcosindicalista.
Secretari del Sindicat d’Arts Gràfiques de Barcelona, fou un dels organitzadors del Congrés de Sants del 1918 Molt relacionat amb Salvador Seguí, formà part del comitè regional de la CNT a Catalunya en 1918-21 i tingué un destacat paper en la signatura del pacte de la CNT-UGT del 1920 Fou designat aquest mateix any delegat de la CNT al segon congrés de la Tercera Internacional, juntament amb Eusebi Carbó i |ngel Pestaña, però no pogué arribar a Moscou Intervingué en la Conferència de Saragossa del juny del 1922, però posteriorment restà marginat del moviment llibertari, criticà l…
Imre Nagy
Història
Polític hongarès.
D’origen camperol, el 1917 entrà al partit comunista i participà en la revolució bolxevic russa i en la revolució hongaresa dels consells 1919 Refugiat a l’URSS, tornà a Hongria el 1944 Ministre d’agricultura el 1945, defensà la reforma agrària socialista enfront del model soviètic de collectivitzacions, defensat per Mátyás Rákosi fou ministre de l’interior 1945-46 i d’alimentació 1950-52 Elegit president de l’Assemblea Nacional 1948 i havent arribat a primer ministre 1953, denuncià l’estalinisme i prometé l’alliberament polític i econòmic, però fou destituït 1955 En produir-se la insurrecció…
V’ačeslav Mikhajlovič Molotov
Història
Política
Nom amb què és conegut V.M. Skrajabin, polític soviètic.
Ingressà 1906 al partit bolxevic Secretari de redacció de Pravda 1912, fou deportat a Sibèria 1909 i 1915 i participà activament en la revolució del 1917 Fou nomenat secretari del comitè central del partit 1921 i membre del politburó 1926 President del consell de comissaris del poble 1930 i del Komintern 1930-34, el 1939 fou nomenat comissari del poble i després ministre d’afers estrangers, i en aquest càrrec signà el pacte Germanosoviètic Destituït 1949, el 1953 s’incorporà novament al ministeri d’afers estrangers Amb l’inici de la desestalinització 1956, començà també la seva…
Institut de Documentació i d’Investigació Musicològiques Josep Ricart i Matas
Música
Institut creat pel Consejo de Universidades del Ministeri d’Educació i Ciència el 6 de juny de 1979 amb el rang d’Institut Universitari, a proposta de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Fou el resultat d’un pacte entre la UAB i la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, aquesta darrera com a hereva universal del mestre Josep Ricart i Matas L’IDIM és un centre d’investigació musicològica i de formació d’investigadors, i ha organitzat més d’una vintena de congressos i seminaris internacionals, entre els quals destaquen els dedicats a H Anglès 1988, F Pedrell 1991, F Mompou 1993 i JS Bach 2000, com també El Barroc Musical Hispànic , que se celebra des del 1989 Publica la revista Recerca Musicològica des del 1981 i els Quaderns de Música Històrica…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina