Resultats de la cerca
Es mostren 3142 resultats
imitació per mirall
Música
Locució que designa diferents aplicacions de la imitació per retrogradació i per moviment contrari.
JS Bach El clavicèmbal ben temprat , volum II, fuga VIII, BWV 877 © Fototecacat/ Jesús Alises La referència al mirall respon al fet que, si se situa un mirall per sota d’un tram melòdic, el que es reflecteix és la seva versió per moviment contrari de la mateixa manera, si se situa el mirall al final d’un tram melòdic, el que es reflecteix és la retrogradació d’aquest L’expressió imitació per mirall s’utilitza per a designar la combinació simultània ja que pròpiament no és una imitació d’un tram melòdic amb la seva versió per moviment contrari ex 1, soprano i tenor, la seva versió retrogradada…
fàding
Fenomen degut a les condicions canviants de la ionosfera i que consisteix en la variació de l’amplitud del senyal rebut per un receptor.
És especialment notable en ones curtes, i dificulta l’audició, a causa de les fluctuacions produïdes en el so Les ones emeses per l’antena emissora arriben al receptor per dos camins de longitud diferent el directe i el reflectit a la ionosfera, i aquesta diferència de recorregut produeix unes debilitacions i uns reforçaments de les ones rebudes, segons la fase amb què arriben L’estudi del fàding és molt important en comunicacions mòbils, ja que les ones rebotades no se sumen en fase amb el senyal directe, i es crea així una combinació del senyal original amb diverses rèpliques d’aquest,…
espiritualitat
Religió
Doctrina o sistema de vida espiritual.
Una religió concreta, un grup religiós, un període històric, etc, poden tenir la pròpia espiritualitat Així, hom parla d' espiritualitat litúrgica basada en la doctrina dels texts litúrgics, d' espiritualitat russa pròpia de l’Església ortodoxa encarnada en el poble rus, etc
gir
Economia
Acció de girar una lletra, un taló o qualsevol instrument de crèdit.
Hom en diu gir mutu quan és efectuat oficialment entre dos punts autoritzats legalment Quan la transferència de fons és feta efectiva utilitzant les oficines de correus o els serveis de telègrafs hom parla de gir postal i de gir telegràfic , respectivament
mag | maga
Religions de l’Orient Mitjà
Dit dels membres d’una casta religiosa de l’antiga Pèrsia.
Entre els perses, els mags constituïen un grup a part eren coneguts pel seu saber religiós i pels seus dots d’astròlegs i d’endevinadors L’evangeli de Mateu parla d’uns mags, procedents d’Orient, que adoraren Jesús infant Reis d’Orient
línia de camp
Física
En un camp vectorial, línia en els punts de la qual els vectors corresponents són tangents a ella.
Segons que el camp sigui de velocitats o de forces hom parla de línies de corrent o de força , respectivament Hom designa per font i pou , respectivament, els ponts del camp en què s’originen surten i acaben arriben les línies de camp
repenedida
Cristianisme
Dona que per penedir-se de la seva vida dissipada es recloïa en un convent per fer penitència, anomenada també magdalena per ésser aquests convents o cases dedicats normalment a santa Maria Magdalena.
Des del 1316 es parla de la capella de les repenedides de Perpinyà, a Barcelona el 1370 fou erigida una casa per a les repenedides i a València el 1416 el convent de repenedides es fusionà amb el de Santa Maria Magdalena
secció
Matemàtiques
Intersecció d’un pla amb una superfície.
Si aquesta és una superfície cònica, hom parla de seccions còniques ellipses, hipèrboles i paràboles, parells de rectes, etc Les seccions produïdes en prismes i cilindres per plans perpendiculars, respectivament, a les arestes laterals i a les generatrius, són anomenades seccions rectes
secció
Música
Terme general per a designar unitats formals de dimensions variables.
Així, es parla de la secció conclusiva d’un tema o de la secció de desenvolupament d’una forma sonata Des d’una concepció ternària de la fuga, també s’ha dividit aquesta forma en diferents seccions primera, segona i tercera secció respectivament
directori
Electrònica i informàtica
Llista dels fitxers d’un disc.
Conté informació diversa sobre els fitxers grandària, nom, data i hora de creació, etc Quan és el directori principal d’un disc, té una grandària normalitzada i una localitació fixa, hom parla s’un directori arrel En cas contrari, es tracta d’un subdirectori
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina