Resultats de la cerca

Rector del gimnàs de la seva ciutat, fou un reformador de l’ensenyament i un dels pedagogs més coneguts del seu temps La seva obra, situada entre el barroc i els primers moments de la Illustració, és de caràcter didàctic es destaquen sobretot més de 50 drames per a teatre escolar, amb temes històrics, bíblics, etc, i quatre novelles de sàtira moral, adreçada a aconseguir una formació integral Conreà també la poesia lírica i la narració breu L’edició de les seves obres completes començà el 1971

Establert a Lleida amb la família 1931, es formà musicalment a l’Escolania de Montserrat 1934-36, i des del 1953 es feu càrrec de la direcció de l’ Orfeó Lleidatà , reprenent la tasca del seu pare Antoni Virgili i Piñol, mort durant la Guerra Civil de 1936-39 Des de l’entitat, creà una veritable escola de la pedagogia de la direcció i del cant coral a través, sobretot, dels cursos internacionals de cant coral i pedagogia coral infantil, celebrats cada estiu des del 1964 durant més de trenta anys en collaboració amb el moviment coral francès À Coeur Joie, i els cursos nacionals celebrats…

Llicenciat en teologia i filosofia i lletres, fou professor de l’Institut i de la Normal de Barcelona, director del Collegi de Sant Ignasi, de Manresa 1868, i sotsdirector del Collegi Terrassenc 1873 Fundador del setmanari El Faro Manresano 1869-70, és autor de nombroses obres hagiogràfiques en català i castellà i de manuals escolars sobre diverses matèries

Professor del Bauhaus a Weimar 1919-23 i director de l’escola d’arts i oficis de Zuric 1938-54, conreà el cubisme i l’abstracció Publicà Kunst der Farbe ‘L’art del color’, 1961

Preocupat per la música electrònica, el 1928 creà un nou instrument musical, conegut com a ones Martenot , que ensenyà a manejar al Conservatori de París 1947-70 i que suscità un gran interès entre els compositors d’avantguarda, com Messiaen, Jolivet i altres També establí un mètode d’ensenyament basat en la pràctica del cant i del joc mètode Martenot , 1952

Professor a Bonn 1919-20 i 1947-51, succeí Spranger a Leipzig 1920-31 Interessat per les qüestions culturals i pedagògiques, elaborà una teoria de la personalitat que, pel damunt del racionalisme i de l’irracionalisme, analitza la persona en funció del conjunt d’accions i reaccions que s’estableixen entre ella i el món historicocultural en què viu Entre les seves nombroses obres cal citar Individuum und Gemeinschaft ‘Individu i comunitat’, 1919

Llicenciat en ciències econòmiques, amplià estudis a París i s’especialitzà en art dramàtic Tot i que conreà la poesia La doble espera de l’aigua i tu , 1967, premi de poesia Salvat-Papasseit 1964, la narració El cavall no és de cartó , 1973 Cinc mil metres papallona , 1975 L’avió damunt els vidres , 1981 i la novella La dona sense atributs , 1990, premi Prudenci Bertrana 1989, escrita conjuntament amb Joan Abellan, centrà la seva activitat en el teatre És autor de les obres Defensa índia de rei 1975, premi de teatre Josep Maria de Sagarra 1966, Meridians i parallels 1977, premi Josep…

Estudià a París i en 1951-66 ensenyà en universitats i escoles superiors de diversos països Ministre d’educació i cultura 1957-58, d’educació 1966-68 i de cultura, joventut i esports 1968-70 Posteriorment fou director general adjunt d’educació de la UNESCO 1970-74 i director general 1974-87 d’aquest organisme En desacord amb la seva gestió, els EUA i la Gran Bretanya abandonaren la UNESCO el 1984 i el 1985, respectivament És autor de nombrosos llibres i articles de pedagogia

Llicenciat en ciències naturals, treballà en el Laboratori Oceanogràfic de Palma des del 1927 i el dirigí a partir del 1940 S'especialitzà en l’estudi del plàncton marí i descobrí algunes espècies noves De les seves obres es destaca Introducción al estudio del plancton marino 1950, en collaboració amb RMargalef Del 1932 al 1934 presidí l’Associació per la Cultura de Mallorca desplegà una tasca important de divulgació científica en collegis i mitjançant conferències, i publicà una sèrie d’estudis sobre les relacions entre Ramon Llull i la ciència

Biografia Alumne del collegi de la seva ciutat natal, l’11 de novembre de 1887 vestí la sotana calassància i inicià a Moià el noviciat Féu la primera professió el 27 d’agost de1889, començà els estudis eclesiàstics a Iratxe Navarra i els acabà a San Pedro de Cardeña Burgos, les cases centrals de l’orde a Espanya Fou ordenat de sacerdot el 3 d’abril de 1897 a Lleida Inicià la vida docent al collegi de Morella 1893-1900 com a professor dels seminaristes del bisbat de Tortosa, als quals ensenyava matemàtiques i cosmologia L’Escola Pia feia pocs anys que s’havia fer càrrec d’aquell collegi que…