Resultats de la cerca
Es mostren 3433 resultats
rostir-se
Meteorologia
Tornar-se, les parts tendres dels vegetals, d’un color fosc a causa d’una glaçada.
El temps meteorològic que ho produeix és anomenat glaçada negra Hom diu que les plantes es rosteixen
Mas de la Vila
Masia
Masia del municipi de Biosca (Solsonès).
Datada al segle XVIII, és un edifici de quatre plantes modificat amb estructures annexes de nova construcció
fitoquímica
Botànica
Branca de la botànica que estudia els productes que produeixen els vegetals (alcaloides, glucòsids, olis essencials, resines, greixos, etc).
La nutrició i el metabolisme de les plantes pertanyen al camp d’estudi de la fisiologia vegetal
aigua higroscòpica
Geologia
Aigua que pot absorbir el sòl en contacte amb aire humit.
Recobreix les partícules d’una capa de 0,1 μm Fortament retinguda és inutilitzable per les plantes
gla
Glans d’alzina
© Photooiasson | Dreamstime.com
Botànica
Fruit sec, indehiscent i monosperm proveït d’una cúpula a la base.
És característic de moltes plantes de l’ordre de les fagals, tals com les alzines i els roures
meteorització
Mineralogia i petrografia
Alteració i esmicolament de les roques de l’escorça terrestre per l’acció mecànica i química dels agents erosius atmosfèrics, entre els quals cal esmentar l’aigua, el vent i els canvis de temperatura.
També les plantes, en introduir les arrels entre les esquerdes de les roques, collaboren eficaçment en llur esmicolament
esclerotínia
Micologia
Gènere de fongs ascomicets, de la família de les helotiàcies, els apotecis dels quals, infundibuliformes, pedunculats i lliures des d’un principi, es desenvolupen sobre un escleroci.
Les formes conídiques, sobretot corresponents als gèneres Monilia i Botrytis , causen podridures i altres malures en plantes conreades
llagosta verda
Entomologia
Insecte de l’ordre dels ortòpters, de la família dels tetigònids, que ateny fins a 7 cm de llargària; és d’un color verd intens i té unes antenes llarguíssimes i filamentoses, ales més llargues que el cos i l’oviscapte llarg i en forma de sabre.
De costums nocturns i hàbits zoòfags, habita entre les herbes i plantes conreades i és comuna als Països Catalans
vivaç
Botànica
Dit de l’herba perenne les parts epigees de la qual són anuals.
Les plantes vivaces tenen rizomes, tubercles, bulbs o òrgans subterranis molt desenvolupats, i en general són geòfits o hemicriptòfits
bàlsam
Botànica
Farmàcia
Oleoresina d’aspecte més o menys viscós que conté un o dos àcids aromàtics -el benzoic o el cinàmic, o bé alguns derivats d’aquests-.
Els bàlsams flueixen naturalment, o per incisió, de determinades plantes i tenen propietats medicinals també són emprats en perfumeria