Resultats de la cerca
Es mostren 19993 resultats
Sagiti
Cristianisme
Primer bisbe conegut de Lleida.
És esmentat explícitament per Consenci en una carta adreçada, el 419, a sant Agustí, segons la qual era un dels principals factors del priscillianisme a la província Tarraconense
Almonte
Riu
Riu d’Extremadura, afluent del Tajo per l’esquerra (160 km).
Neix a la serralada de Guadalupe, flueix en direcció E-W per una vall encaixada i desemboca prop de Garrovillas Recorre la província de Càceres Té un cabal irregular
Navia
Riu
Riu del vessant cantàbric, a Astúries (111 km).
Neix a les muntanyes de Cebreiro, a la província de Lugo, a 1 100 m d’altitud, amb el nom de Piedrafita, i desemboca a la ria de Navia
Balsareny de Segarra
Masia
Masia i antiga quadra del terme municipal de Veciana (Anoia), al límit entre l’altiplà de Calaf i la ribera del Sió (Segarra).
Inclosa inicialment dins la província de Lleida, fou agregada a mitjan s XIX al municipi de Durban, de la de Barcelona Depèn de la parròquia de Vilamajor dels Prats
Modest Martí de Solà
Geografia
Geògraf.
És autor de dues obres didàctiques remarcables, la Geografía histórica de Cataluña, 1887 i la Guía de Barcelona y su provincia, editada amb motiu de l’Exposició Universal del 1888
Frígia
Història
Antiga regió occidental de l’Àsia Menor que constituí el rerepaís de les terres de la costa colonitzades pels grecs (Jònia, Mísia, Lídia i Cària).
Les ciutats més importants foren Cízic, Gòrdion i Icònion Perdé la independència al s VII aC, i el 133 aC passà a formar part de la província romana d’Àsia frigi
Santiago Alcolea i Gil
Historiografia catalana
Historiador de l’art. Estudià a la Universitat de Barcelona i es doctorà a Madrid.
Professor agregat de la UB des del 1966, fundà i dirigí el Departament d’Història de l’Art, i fou catedràtic d’art modern i contemporani fins que es jubilà l’any 1986 Vinculat des de jove a l’Institut Amatller de Barcelona, actualment n’és el president del patronat Tot i que la seva tesi doctoral versava sobre La pintura a Barcelona al segle XVIII , ha estudiat totes les expressions de l’ampli ventall artístic Entre les seves primeres obres destaquen diversos volums de la sèrie “Los Monumentos Cardinales de España” La Catedral de Santiago 1948, Ávila monumental 1952 i de les “Guías artísticas…
Bernat Mundina i Milallave
Historiografia catalana
Pintor.
Després d’iniciar la seva formació amb Oliet, aleshores resident a Onda, cursà estudis artístics en la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València, on també exercí la docència 1861-68, dedicació professional que més tard continuà a l’institut d’ensenyament mitjà de Castelló En aquesta darrera ciutat participà activament en els diversos moviments socials i culturals, i obrí una acadèmia d’arts on es formaren la major part dels artistes castellonencs del darrer terç del s XIX És autor d’un tractat sobre dibuix i d’un estudi sobre la imatge del Salvador d’Onda, però sobretot és…
Roser Sabanés i Fernández

Roser Sabanés i Fernández
© Arx. R. Sabanés
Historiografia catalana
Dret canònic
Estudiosa de la història del dret canònic medieval.
Llicenciada en dret per la Universitat de Barcelona 1980 i doctora en dret canònic per la Universitat Pontifícia de Salamanca 1998, des del 2000 és Defensora del Vincle del Tribunal Eclesiàstic de Lleida Professora de dret canònic a l’Institut de Ciències Religioses de Lleida IREL i consellera a l’Institut d’Estudis Ilerdenses, fou coordinadora territorial de Formació d’Adults a Lleida en el Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya 1994-2010 Collabora en el programa Index Actorum Romanorum Pontificum de la Biblioteca Vaticana sobre butlles pontifícies d’Espanya a l’edat…
Josep Teixidor
Història
Literatura catalana
Cristianisme
Historiador i erudit.
Vida i obra Prengué l’hàbit dominicà el 1710 al convent de predicadors de València Acabats els estudis, fou destinat al convent d’Alacant com a professor de filosofia, però aviat fou traslladat al convent valencià, on es dedicà a l’arxiu, en el qual treballà fins a la seva mort El 1730 fou nomenat historiador de l’orde a la província de València i el 1765 fou ampliat a l’àmbit de la província d’Aragó Historiador crític, que basa la seva tasca en la prova documental, escriví diversos volums sobre la història d’alguns convents de l’orde, en especial sobre el de la…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina