Resultats de la cerca

Es declarà accidentalista i corporativista Reuní persones lligades amb la Dictadura i militants dels Sindicats Lliures Mariano Puyuelo, Luis del Valle i Rafael Sánchez Mazas Proposava “la defensa de los núcleos e intereses profesionales del país, tratando de recoger la obra que la dictadura habría realizado en este sector de actividades, aunando los intereses económicos y productores a través de organizaciones corporativas y económicas” El Centro Laborista de Barcelona quedà constituït a l’abril de 1930 sota la presidència de Josep M Roig, que a l’octubre fou substituït per…

Quan la seva família emigrà, es quedà al capdavant de l’empresa familiar de Seesen, però el 1859 n’establí una altra de més important a Brunsvic amb el seu soci, Friedrich Grotrian Després de la mort dels seus germans, es traslladà a Nova York per fer-se càrrec de la casa Steinway i vengué la de Brunsvic, ciutat on, tanmateix, tornà al final de la seva vida La seva formació científica, que comprenia coneixements exhaustius de les lleis acústiques, li permeté completar la gran revolució tecnològica de Steinway i crear el prototip del piano modern

Començà com a pianista, però el 1949, després d’escoltar Wild Bill Davis, estudià l’orgue i començà a treballar pels EUA El 1960 actuà al club Blue Note de París, gravà un disc Amen i es quedà a viure a Europa A partir del 1962 treballà esporàdicament al club Jamboree de Barcelona Residí a Catalunya, on enregistrà un disc de cançons tradicionals catalanes Fou un organista d’estil molt personal, fàcilment recognoscible pel seu so particular i per la manera d’atacar el pedaler Un dels seus millors enregistraments és Live at Saint Germain 1980

Especialitzat en salt de perxa, fou olímpic als Jocs d’Amsterdam 1928, on quedà desè Fou sis vegades campió d’Espanya de salt de perxa 1926-30, 1932 i set de Catalunya els mateixos anys, a més del 1934, i una vegada campió de Catalunya de salt de llargada 1929 Entre els anys 1925 i 1929 establí vint-i-tres rècords de Catalunya i diversos d’Espanya de salt de perxa Fou dues vegades internacional amb la selecció espanyola Competí sempre amb el FC Badalona, llevat dels darrers anys, que ho feu amb el FC Barcelona

El 1991 entrà a la comissió de salts de la federació catalana, on romangué fins el 2005 Com a àrbitre quedà adscrit als comitès català 1998 i estatal 2001 i intervingué, entre d’altres, en la Copa del Món de Sevilla 2002, el Campionat del Món de Barcelona 2003, el Campionat d’Europa de Madrid 2006 i en diverses edicions del Torneig Internacional Ciutat de Barcelona Fou el vocal de la junta directiva del Comitè Català d’Àrbitres encarregat de la formació dels àrbitres de salts 2000-06 El 2007 rebé la medalla al mèrit esportiu de la federació catalana

Fundat el 1948, s’inscriví a la lliga d’Educación y Descanso com a CBED Caldes El 1952 passà a jugar a l’Escola Pia i creà equips de categories inferiors Posteriorment jugà a la Lliga OAR i el 1955 ascendí a primera categoria El 1963 s’incorporà a les competicions federatives i la temporada 1967-68 creà un equip femení El 1969 l’equip masculí jugà a tercera divisió estatal, i dos anys després es quedà a la portes de la promoció d’ascens a segona Des dels anys vuitanta participa en els Campionats de Catalunya al pavelló municipal de les Cremades

S’inicià a l’INEFC de Barcelona, on jugà cinc temporades Com a mig d’obertura, jugà cinc temporades més al Rugby Club l’Hospitalet, amb el qual obtingué un Campionat d’Espanya 1997 i una Copa de la Reina 1998 A partir del 2000 i fins el 2005, jugà cinc temporades amb la Unió Esportiva Santboiana Disputà 42 partits amb la selecció espanyola absoluta i fou una de les integrants de l’equip que quedà campió d’Europa el 1995 Jugà, a més, el Campionat del Món del 1996 i el del 2000, que tingué lloc a Catalunya

Fou soci del Club Esquí Verge de les Neus 1960-64, del Centre Excursionista de Catalunya 1964-68 i de la Unió Excursionista de Catalunya 1968-70 Competí en eslàlom i eslàlom gegant, en què quedà sempre entre els deu primers en cada cursa i de la puntuació FEDE Fou cap d’explotació de l’estació d’esquí de la Molina 1970-86 i des del 1988 és el cap de l’estació de Boí Taüll Resort Ha estat professor de cicle formatiu de neu de l’Institut del Pont de Suert i és professor de l’ACEM en remuntadors

Conegut com el Loco , guanyà tres Campionats d’Espanya i cinc de Catalunya de motocròs, i fou campió del Nacional Bradol Posteriorment es dedicà al món dels salts FX i MX extrem, en què guanyà cinc Campionats d’Espanya FMX 2005-09 i cinc Copes Burn Guanyà l’FMX Internacional Freestyle disputat al Palau Sant Jordi de Barcelona L’any 2009 fitxà per l’equip KTM i quedà segon en el Campionat Europeu d’FMX Aconseguí la tercera posició al Campionat del Món 2010, 2011 Assolí el rècord Guinness de salts en encadenar deu backflips consecutius 2009

S’inicià fent de cadi al Reial Club de Golf del Prat L’any 1971 es professionalitzà i el 1979 guanyà el Campionat d’Espanya Participà durant disset anys consecutius en el Tour Europeu i en vuit ocasions en el British Open Destacà durant els anys vuitanta participant en nombrosos torneigs internacionals i aconseguint un resultat meritori al Màster Europeu del 1980 Quedà entre els cinc millors jugadors d’Espanya El 1993 s’incorporà com a professor al Club de Golf Vallromanes Ha participat en el Campionat d’Espanya sènior PGA Associació de Professionals del Golf