Resultats de la cerca
Es mostren 1382 resultats
Amós
Judaisme
Cristianisme
Profeta menor.
Deixà l’ofici de pastor de Teqoa, al SE de Betlem, per profetitzar al regne d’Israel en temps de Jeroboam II El seu ministeri es desenrotllà al santuari de Bet-El Reprengué durament la immoralitat, el sincretisme religiós i el formalisme del culte És autor del llibre d’Amós , la redacció definitiva del qual fou feta després de l’exili Conté oracles amenaçadors contra els pobles que oprimeixen Israel i contra els poderosos d’Israel pel fet d’haver creat una situació d’injustícia social Denuncia la inutilitat del culte mentre romangui la injustícia El llibre acaba amb un himne i…
Núria Aramon i Stein
Literatura catalana
Traductora i lexicògrafa.
Filla del filòleg Ramon Aramon Llicenciada en filologia romànica, desenvolupà la seva tasca lexicogràfica a l’IEC, i en aquest àmbit publicà Vocabulari català de música 1983, amb J Mestres i Quadreny Formà part del primer equip de redacció de la Gran enciclopèdia catalana 1969-1980 i també collaborà en el Diccionari de la literatura catalana 1979 Com a traductora, destaquen les obres El cor del món de HU von Balthasar, El gran octubre de 1917 i la literatura contemporània de G Lukács i La tècnica i la ciència com a ideologies de J Habermas També collaborà en les obres Diccionari de la…
Marià Viada i Lluch
Economia
Periodisme
Marí i publicista.
Exercí com a inspector de la companyia de vapors Correos de Cuba 1899-1902 Afeccionat al periodisme, el 1903 entrà a la redacció de la revista comercial llatinoamericana editada a Barcelona El Mercurio , i a partir del 1919 en fou nomenat director Presidí la cambra de comerç espanyola a Tànger 1897-99, l’Associació de Periodistes de Barcelona 1915-1920, la Casa d’Amèrica 1919-1924 i la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona 1921-1926 Home emprenedor en el món comercial, formà part de diverses entitats, la Comissió Permanent de la Junta Nacional del…
Josep-Joan Piquer i Jover
Educació
Historiografia
Pedagog i historiador.
Cursà estudis eclesiàstics a Tarragona, que interrompé 1933 Sota el guiatge de Josep Pedragosa, s’inicià en la readaptació d’infants abandonats i treballà a l’Institut Psicotècnic de la Generalitat, on collaborà amb Emili Mira A la postguerra desenvolupà una tasca important a la Junta Provincial de Protecció a la Infància i al Tribunal Titular de Menors Publicà Tipus i tendències de treball dels menors delinqüents de Barcelona 1961 i Inteligencia, inmigración y suburbio 1972 Cal assenyalar els seus estudis sobre història cistercenca Vallbona, Santes Creus i treballs com…
Heliodor Piñón i Pallarés
Arquitectura
Arquitecte.
Format a l’Escola de Barcelona, treballa en collaboració amb Albert Viaplana i Veà, amb el qual ha reconvertit l’antic convent de Santa Mònica de Barcelona en el Centre d’Art Santa Mònica 1985-89, i part de l’antiga casa de la Caritat de Barcelona en el Centre de Cultura Contemporània 1993, premi FAD Han projectat, també a Barcelona, l’Hotel Hilton 1990-93, la plaça dels Països Catalans en dues fases 1981-83 i 1990 i la Rambla de Mar 1994 Com a teòric i crític, ha publicat Arquitecturas Catalanas 1977, Nacionalisme i modernitat en l’arquitectura catalana contemporània 1980 i Arquitectura de…
Costums de Perpinyà
Dret català
Conjunt de disposicions de la vila de Perpinyà constituïdes des de l’època comtal, inspirades en el dret feudal, temperat per importants privilegis.
En defecte d’aquestes regia el dret romà en detriment dels Usatges de Barcelona i de la llei gòtica El text és conegut per tres cartularis del s XIV el Liber diversorum privilegiorum redactat vers el 1300, el Llibre verd menor vers el 1312 i el Llibre verd major vers el 1395, que n'ofereix una versió en català Els dos primers 87 articles semblen provenir d’una font manuscrita comuna el tercer 69 articles, d’un altre manuscrit primitiu La primera redacció fou feta entre el 1175 i el 1196 Caiguda la dinastia de Mallorca, els costums foren reconeguts 1344 per Pere III de Catalunya-…
Carta Magna
Història
Carta atorgada el 1215 per Joan I Sense Terra
d’Anglaterra a Runnymede (Windsor), acceptant les exigències formulades pels barons ( tenants in chief
) i per la ciutat de Londres.
El text primitiu fou revisat sota Enric III el 1216, el 1217 i el 1225, que restà definitivament constituïda La seva importància en la història constitucional d’Anglaterra dimana del fet d’haver fixat amb precisió i detall, en un text de vigència perpètua a què hom apellaria irrecusablement per la generalitat dels seus termes, els costums acceptats com a norma legal fins aleshores En definir i limitar els drets de la reialesa s’oposava a tot govern arbitrari, i esdevingué símbol de la llei fonamental de la terra per damunt de la persona del sobirà Influí en altres cartes atorgades i fou…
Frank Billings Kellogg
Política
Dret
Advocat i polític nord-americà.
Fou fiscal a la ciutat de Rochester abans de ser escollit senador per Minnesota, càrrec que excercí entre en 1917-23 Fou delegat a la V Conferència Panamericana celebrada a Santiago de Xile 1923 i ambaixador a la Gran Bretanya 1923-24 Substituí Charles E Hughes com a secretari d’estat 1925-29 en el govern de Calvin Coolidge El seu èxit més important fou la redacció, juntament amb el ministre francès Aristide Briand, d’un pacte de renúncia a la guerra conegut com a Pacte Briand-Kellogg, i secundat per quinze nacions L’acord, signat a París el 1928, li valgué el premi Nobel de la pau l’any 1929…
Art Workers Coalition
Associació artística fundada a Nova York l’any 1969.
Fou creada arran de la polèmica entre l’artista grec Takis i la direcció del MOMA, quan aquesta féu valer la seva prerrogativa de mostrar l’obra segons la seva voluntat, com a propietària, per sobre de la de l’artista, a l’exposició The Machine as Seen at the End of Mechanical Age A partir d’aquest moment, nombrosos artistes i crítics d’art s’aplegaren formant aquesta associació per tal de defensar els drets dels artistes enfront de les institucions culturals i millorar les relacions entre ambdós La redacció de programes i manifests, així com l’organització de manifestacions,…
Morosini
Antiga família aristocràtica de Venècia.
En foren els representants principals Domenico — 1156, dux 1148-56, consolidà la puixança de Venècia a l’Adriàtica Marino — 1253, hàbil diplomàtic, succeí com a dux Giacomo Tiepolo 1249 Antonio 1365 — 1434, historiador, deixà una Crònica fins el 1404 i un Diari 1403-33, però la primera redacció fou destruïda per ordre del Consell dels Deu Andrea Venècia 1558 — 1618, historiògraf de la república 1598, formà part del Consell dels Deu És autor d’una Historia Veneta 1521-1615 Francesco , dit el Peloponesi Venècia 1619 — Nàuplia 1694, capità general de la flota 1657, perdé el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina