Resultats de la cerca
Es mostren 1905 resultats
Mihály Vörösmarty
Literatura
Poeta hongarès.
Fill d’una família noble empobrida, realitzà estudis de dret A partir del 1827 visqué de l’activitat cultural com a creador i com a redactor Un dels principals representants del Romanticisme a Hongria, esdevingué figura capdavantera de la vida literària Els seus poemes reflectiren, i en part provocaren, la fermentació de “l’època de les reformes” dels anys trenta i quaranta Plantejà els problemes filosòfics de l’existència humana en el poema dramàtic Csongor és Tünde ‘En Csongor i la Tünde’, 1831 i el poema Gondolatok a könyvtárban ‘Meditació a la biblioteca’, 1845 La preocupació pel destí…
Francisco de Vitoria
Cristianisme
Teòleg castellà.
Professà al convent dominicà de Burgos 1506 i estudià a París filosofia 1509-13 i teologia 1513-16, i alhora exercí el magisteri en el seu orde fins a aconseguir el doctorat 1522 Professor a San Gregorio de Valladolid 1523-26, passà definitivament a Salamanca 1526-45 convidat al concili de Trento tant per l’emperador com pel papa, la malaltia no li permeté d’assistir-hi Destaca principalment per la seva renovació humanística de l’ensenyament de la teologia exposició clara de temes d’actualitat evitant les discussions purament dialèctiques, recurs constant a les fonts l’Escriptura, els Pares,…
Ramon Sugranyes i de Franch
Educació
Cristianisme
Dirigent catòlic i professor.
Fill de Domènec Sugrañes i Gras Llicenciat en dret i en filosofia per la universitat de Barcelona 1933, durant la Segona República formà part del moviment catòlic de renovació de l’ensenyament, fou secretari del Patronat de la Universitat Autònoma 1933-34 i collaborà a El Matí Exiliat l’any 1936, des d’aquest any fins al 1939 estudià al Sacro Cuore de Milà i participà en el comitè que treballava per la pau civil a Espanya L’any passà a residir definitivament a Suïssa i des del 1944 ensenyà llengua i literatura hispàniques a la Universitat Catòlica de Friburg Fou president de Pax Romana ,…
Lluís Carreras i Mas
Lluís Carreras i Mas
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Periodisme
Cristianisme
Escriptor i periodista.
Vida i obra Eclesiàstic, estudià al seminari de Barcelona i fou ordenat sacerdot el 1909 Deixeble de Feliu Sardà i Salvany i continuador de la seva obra apostòlica a l’Acadèmia Catòlica de Sabadell, fou collaborador directe del bisbe Torras i Bages i enllaçà el tradicionalisme català amb el romanisme del moviment de renovació litúrgica i religiosa contemporani Amb altres sacerdots, especialment els seus amics Higini Anglès, Manuel Trens, Antoni Batlle i Josep Maria Llovera, organitzà el primer Congrés Litúrgic de Montserrat 1915 publicà els llibres Eucologi 1915, reeditat fins el 1949, …
,
president de la Generalitat de Catalunya
Política
Cap del govern autònom de Catalunya.
Ostenta la més alta representació de la Generalitat de Catalunya i l’ordinària de l’estat a Catalunya Per tal de remarcar la continuïtat amb la generalitat o diputació del general, origen de l’actual Generalitat de Catalunya, la numeració oficial dels presidents de la Generalitat compta des de l’establiment de la institució medieval, amb Berenguer de Cruïlles com a primer ocupant del càrrec 1359 El president de la Generalitat és elegit pel Parlament de Catalunya d’entre els seus membres i perquè resulti investit ha d’obtenir una majoria absoluta de vots si aquesta no és assolida, cal una…
Hausson

Hausson
Arts de l'espectacle (altres)
Nom amb què és conegut l’il·lusionista i prestidigitador Jesús Julve i Salvadó.
Conegut com el gentleman de l’illusionisme , al començament dels anys vuitanta participà juntament amb Christa Leem, Albert Vidal, Manel Barceló, Pep Bou , Tortell Poltrona i Ángel Pavlovsky en la renovació del music-hall català inspirada per Joan Brossa , amb qui mantingué una fructífera relació artística concretada en espectacles com Gran sessió de màgia en dues parts 1987 i Poemància 1996 Poc abans de la mort de Brossa 1997 fundà amb Hermann Bonnín el Brossa Espai Escènic de Barcelona, posteriorment reconvertit en La Seca – Espai Brossa Amb Bonnín presentà els muntatges El combat de les…
Reial Acadèmia de Medicina de València
Medicina
Institució fundada a València el 1830 com una de les ‘‘acadèmies de districte’’ creades dins el període absolutista de Ferran VII.
La renovació de la medicina valenciana s’havia desenvolupat fins aleshores al voltant de la universitat Aquesta acadèmia fou una creació artificial al servei del règim absolutista amb la finalitat de controlar estretament tots els aspectes de la medicina Tenia, per tant, atribucions molt àmplies, com la vigilància de l’ensenyament i de l’exercici mèdics, la censura de llibres i l’ordenació dels problemes sanitaris i medicolegals Només en segon terme era considerada com a organisme consultiu científic Durant els primers anys del regnat d’Isabel II els règims liberals privaren l’Acadèmia de…
Cinco Días
Periodisme
Diari econòmic del grup Prisa.
Degà de la premsa econòmica espanyola, el primer número aparegué el 3 de març de 1978 amb una ‘indiscutible vocació democràtica’ en el marc d’una economia que començava a ésser lliure, nou mesos abans de l’aprovació de la Constitució espanyola Amb una plantilla de 85 periodistes, la difusió diària mitjana l’any 2007 fou de 40 552 exemplars, el 19,3% més que l’any anterior, amb 72 000 lectors El 2008, segons dades de l’Oficina de Justificació de la Difusió OJD, la venda diària se situà en els 40 077 exemplars, l’1% menys que l’any anterior L’any 2008 el diari celebrà el seu trentè aniversari…
Jean Guilaine
Arqueologia
Arqueòleg i prehistoriador llenguadocià.
Ha estat investigador del Centre National de la Recherche Scientifique des del 1963 i titular de la càtedra de civilitzacions d’Europa en el Neolític i l’edat del bronze al Collège de France des del 1995 Ha centrat la seva tasca d’investigació en l’estudi del Neolític i l’edat del bronze de la Mediterrània occidental, particularment al Llenguadoc i a Catalunya Entre la seva extensa bibliografia destaca L’Age du Bronze en Languedoc occidental, Roussillon, Ariège 1972, La Balmade Montbolo et le Néolithique de l’Occident méditerranéen 1974, Premiers bergers et paysans de l’Occident méditerranéen…
autobús

Autobús anric de Barcelona
© Lluís Prats
Transports
Vehicle automòbil destinat al transport col·lectiu de persones; hom reserva aquesta denominació quasi exclusivament per al d’ús urbà, mentre que hom sol anomenar autocar
l’autobús d’ús interurbà, destinat, per tant i sobretot, al transport per carretera.
L’autobús urbà, concebut per a transportar moltes persones a distàncies relativament curtes, té diverses portes i espais importants per a persones dretes La disposició horitzontal del motor, sota el pis, o bé dret, al darrere de tot el vehicle, permet unes plataformes baixes d’entrada i sortida que faciliten una elevada cadència de renovació dels passatgers Són vehicles d’estructura autoportant, equipats amb motors dièsel d’unes potències que oscillen entre els 110 kW 150 CV i els 235 kW 320 CV, amb caixes de canvi automàtiques dotades de convertidors de parell i alentidor hidràulic, i amb…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina