Resultats de la cerca

El terme fa referència a les erugues, mancades dels tres primers parells de potes abdominals, per la qual cosa caminen arquejant el cos i fan com si anessin mesurant el terreny hom les anomena també, doncs, apamadores o agrimensores , a més a més de geòmetres De coloració sovint críptica, resten immòbils i semblen branquillons en repòs, les ales se situen planes Els adults tenen les ales febles i molt amples en relació amb el cos, que és molt estret algunes femelles tenen ales vestigials o són totalment àpteres Als Països Catalans, hi habiten unes 450 espècies de les…

Consisteix a fer el buit al metall a base de taques o masses aconseguides per l’acció de l’àcid Hom desengreixa la planxa i la cobreix d’una capa de pols de resina colofònia que s’hi adhereix mitjançant l’escalfor Així es formen uns grans inatacables per l’àcid i resten, només, els intersticis atacables per l’acció de l’àcid Cal preservar amb vernís les parts on hom vulgui blancs i la part posterior de la planxa per tal d’evitar l’acció de l’àcid, així com aquelles parts que ja són suficientment atacades d’aquesta manera és obtinguda una gamma variada de tons grisos i negres

En la bitlla, el fil es desenrotlla axialment, sense fer-la voltar Les bitlles es presenten en diferents formes, segons llur ús i la fibra emprada, generalment amb enrotllament encreuat, sigui damunt una ànima cilíndrica amb base cònica o sense, sigui damunt ànimes de formes especials, com les planes, emprades per llur menor volum, en els telers per a fibres artificials també es poden presentar en enrotllaments sense ànima, com ara el o els emprats per a les fibres gruixudes de cotó, llana, jute, cànem i lli, que resten subjectats per les parets de la llançadora i es despleguen…

Els vestigis arquitectònics que resten avui dia de la capella de Sant Miquel, vora el castell, no corresponen per la seva tipologia a un edifici bastit en època romànica Segons una referència citada en Els castells catalans , vol VI I, 1979, pàg 508, l’any 1010 un tal Ramon Ponç de Ribelles féu una dotació a fi de construir una capella dedicada a sant Miquel Arcàngel, la qual, segons indica el document, s’havia de bastir prop del castell Cal dir que es dubta de la fiabilitat d’aquesta notícia, ja que no hi ha constància documental de l’existència d’un Ramon Ponç de Ribelles l’any…

El petit poble del Tarròs és situat en un enclavament separat del sector principal pel terme d’Agramunt Aquest indret és conegut des de l’any 1080, en què el comte Ermengol IV d’Urgell donà a Guillem Isarn la quadra de la Fuliola, que limitava a llevant amb els termes del Tarròs La parròquia de Santa Cecília, però, no és documentada fins més tard Inclosa dins la diòcesi d’Urgell, hom sap que el rector del Tarròs contribuí amb 16 sous a la dècima recaptada en el bisbat urgellità l’any 1391 Del primitiu edifici de l’església parroquial no resten vestigis L’actual construcció és una…

El poble de la Tallada és situat a l’extrem meridional del terme municipal L’indret fou conquerit probablement a mitjan segle XI, quan es reprengué la repoblació de la Segarra Molt probablement en aquest mateix moment es fundà la seva església, sota l’advocació de sant Martí, de la qual no resten fins a l’actualitat referències històriques d’època medieval Aquesta església, inclosa dins el bisbat de Vic, fou visitada l’any 1685 pel bisbe de Vic Antoni Pasqual en aquell temps el poble tenia deu cases L’actual església de Sant Martí és un edifici d’estil neoclàssic, que no conserva…

Aquest edifici es troba dins el barri de Sant Just, al número 15 del carrer Lledó No es coneix, actualment, cap referència documental sobre la història d’aquest edifici Fou gairebé transformat del tot al final del segle XVIII o l’inici del segle XIX, quan la primitiva construcció medieval moderna fou substituïda per una casa de veïns de 5 pisos d’alçària Amb tot, resten vestigis al seu interior de pintures datades a la darreria del segle XIII o l’inici del XIV També es conserven de l’època medieval dos arcs que flanquegen la porta principal i es troben a la planta baixa de l’…

El lloc de Vallmanya és al sector més occidental del terme, al marge esquerre de la vall del Cinca L’indret és conegut des del 1168 L’any 1228 el bisbe de Lleida Berenguer d’Erill fundà en el seu palau un benefici dedicat a sant Andreu i concedí al capítol el castrum et villa de Vallmanya juntament amb la torre de Piconcelló Es tracta del primer esment del castell El terme de Vallmanya seguí posteriorment les mateixes vicissituds jurisdiccionals que Alcarràs En l’actualitat no resten vestigis d’aquest castell en el petit nucli de Vallmanya, on sols hi ha un casal senyorial del…

Després d’haver viscut la infantesa a la Martinica, tornà a França, on es casà amb el poeta Scarron Tingué un saló molt famós i fou encarregada de l’educació dels fills del rei i Madame de Montespan Enviudà el 1660 i, morta la reina i caiguda en desgràcia Mme Montespan, contragué matrimoni morganàtic 1684 amb Lluís XIV, damunt el qual influí notablement, especialment en la seva política religiosa Mort aquest 1717, es retirà al monestir de Saint-Cyr i es lliurà a l’educació de noies pobres Els seus conceptes educatius, inspirats en un moralisme rígid, resten exposats en les seves…

Fundat per Xilderic I ~543 en honor de Sant Vicenç i de la Santa Creu, canvià de nom en ésser-hi sepultat 576 el bisbe sant Germà i fou posat sota la regla benedictina segle VII Devastat diverses vegades pels normands segle IX, fou fortificat 1368 i obtingué jurisdicció civil fins el 1674 Centre intellectual dels maurins maurí des del 1631, fou suprimit durant la Revolució Francesa 1792 i convertit en presó En resten únicament l’església romànica segle X, on hi ha enterrats Descartes, Mabillon i Montfaucon, i les dependències abacials Ha donat nom a un dels barris famosos,…