Resultats de la cerca
Es mostren 1657 resultats
Aleksandr Ruckoj
Política
Polític rus.
Aliat electoral de Jelcin el 1991, se n'anà distanciant i donà suport al parlament quan a l’octubre del 1993 Jelcin dissolgué el legislatiu Ruckoj, que aleshores era vicepresident de la Federació Russa, fou condemnat a presó, però es beneficià d’una amnistia decretada per la Duma i sortí en llibertat al febrer del 1994 Participà en les eleccions legislatives del desembre del 1995 al capdavant de la formació Derjava, que no aconseguí cap escó En les eleccions presidencials del juny del 1996 donà suport a la candidatura comunista de Gennadij Zjuganov A l’octubre del 1996 fou elegit governador…
Feodor Čaljapin
Música
Baix rus.
Ingressà al teatre Panajev a disset anys El 1895 debutà al teatre Marjinskij de Sant Petersburg amb Faust , de Gounod La seva elevada estatura, la seva presència a l’escenari i la seva impressionant veu admiraren el públic La interpretació que féu de Borís Godunov Musorgskij marcà el seu temps, així com les creacions d' El príncep Igor Borodin, Una vida pel Tsar Glinka i Don Quichotte Massenet, que estrenà el 1910 El 1922 fixà la residència a França Cantà amb regularitat al Metropolitan Opera House de Nova York fins el 1929 Fou un dels pioners de la indústria discogràfica
Mikhail Borisovič Khodorkhovski
Economia
Financer rus.
Graduat el 1986 en Químiques a l’Institut Mendelejev de Moscou, estudià també a l’Institut Plekhanov, el principal centre de formació de directius de l’URSS Durant els anys d’universitari fou dirigent del Komsomol Joventuts Comunistes Amb la perestroika , l’any 1989 fundà Menatep, un dels primers bancs privats de l’URSS, i durant els anys de privatitzacions de les antigues empreses soviètiques es convertí, gràcies als seus contactes de joventut, en un dels més prominents membres de la nova casta de multimilionaris anomenats popularment “oligarques” La seva fortuna augmentà encara més quan el…
Dmitri Fedorovič Ustinov
Història
Polític rus.
Comissari del poble 1941-46, ministre d’armament 1946-53 i ministre de les indústries de defensa 1953-57, esdevingué, l’any 1976, ministre de defensa i mariscal
Mikhail Ivanovič Tugan-Baranovskij
Economia
Economista rus.
La seva tesi doctoral fou una notable investigació històrica sobre les crisis industrials a Anglaterra 1894 Coneixedor de Marx, contribuí a la difusió de la teoria de la desproporcionalitat entre els diferents sectors productius, com a explicativa de les crisis del capitalisme Aquesta teoria es desprenia de la seva crítica a l’exposició de les causes de les crisis feta per Marx, tal com Tugan l’entenia Per tal de desenvolupar-la, utilitzà els esquemes de reproducció del segon volum d' El Capital i arribà a la conclusió que l’enderrocament del capitalisme no era una necessitat econòmica…
Dimitrij Pavlovič Tatiščev
Història
Diplomàtic rus.
Alexandre I l’envià a Espanya 1812-20, on aconseguí d’introduir-se a la camarilla de Ferran VII i promogué l’aproximació hispanorussa i l’adhesió d’Espanya a la Santa Aliança 1817 Protagonitzà l’escàndol de la venda a Espanya d’uns vaixells russos inutilitzables Participà en el congrés de Verona 1822
Konstantin Andrejevič Ton
Arquitectura
Arquitecte rus.
A Roma, estudià la tècnica de restaurar edificis antics i en publicà dos llibres Protegit pel tsar Nicolau I, rebé l’encàrrec de construir, a Moscou, el palau del Kremlin 1838-49 i la catedral del Salvador 1837-83
Viktor Georgijevič Kulikov
Història
Militar
Militar rus.
Incorporat a l’Exèrcit Roig 1939, es formà a l’escola militar de Groznyj Durant la Segona Guerra Mundial comandà unitats cuirassades en diversos fronts a l’URSS, i per les seves accions en combat rebé nombroses condecoracions En acabar la guerra, ascendí en la jerarquia militar fou successivament cap del districte militar de Kíev 1967, cap militar de l’exèrcit soviètic a la República Democràtica Alemanya 1969 i, finalment, cap de l’estat major de l’URSS 1971 Comandant militar del Pacte de Varsòvia, des d’aquest càrrec fou el principal exponent dels sectors de la cúpula soviètica contraris a…
Ivan Mikhajlovič Sečenov
Biologia
Fisiòleg rus.
Destacat representant del moviment intellectual dirigit per SČernikhovskij, és considerat —en termes del mateix Pavlov— el pare de la fisiologia russa El primer a efectuar experiments fisiològics amb el cervell, afirmà que els reflexos poden ésser innats o adquirits i que l’aprenentatge és de natura associativa el pensament, d’altra banda, és per a ell un reflex inhibit De la seva obra cal destacar Reflexos del cervell 1863
Jaroslav Vasil’evič Smeljakov
Literatura
Poeta rus.
Després dels estudis secundaris treballà com a minaire i tipògraf La seva obra palesa una decidida orientació proletària, exposada en un to optimista en reculls com Rabota i l’ubov’ ‘Treball i amor’, 1932 i Strogaja l’ubov' ‘Amor sever’, 1956
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina