Resultats de la cerca
Es mostren 970 resultats
Ferran I de Bulgària
Història
Príncep (1887-1908) i tsar (1908-18) de Bulgària.
Fill del príncep August de Saxònia-Coburg-Gotha i de la princesa Clementina d’Orleans Després de l’abdicació del príncep Alexandre I —un Battenberg—, fou elegit príncep pel parlament, però amb l’oposició russa fins el 1896 Tot i que preparà el repartiment dels Balcans per la convenció secreta austrobúlgara del 1898, es proclamà tsar dels búlgars el 1908 Formà part de l’entesa balcànica 1912 i comprometé el seu país al costat dels imperis centrals durant la Primera Guerra Mundial Hagué d’abdicar en el seu fill Borís III
Vasilij Fortepianov
Música
Crític i escriptor rus, de nom originari Vasilij Petrovic Botkin.
Fou una persona d’àmplia cultura que viatjà molt i que escriví principalment sobre música i literatura europees Aquesta tendència cap a occident era comú dins el grup d’intellectuals anomenats ’Occidentalistes', del qual era membre Aquest collectiu estava a favor de la incorporació de les idees i la cultura europees a Rússia, en oposició a la tendència dels eslavòfils i la política del tsar Nicolau I Escriví articles sobre música alemanya i òpera italiana, i d’altres sobre literatura russa i germànica Feu també un detallat estudi sobre les obres de teatre de Shakespeare
Escola de Dansa Esclat
Gimnàstica
Centre de dansa i de Pilates de Blanes.
Fou fundada els anys setanta per Dolors Ribas, que juntament amb Sílvia Paz i altres professors imparteixen diferents especialitats dins el món de la dansa iniciació, clàssica Vaganova escola russa, clàssica Royal escola anglesa, contemporània, modern jazz, afrojazz, hip-hop, dansa de caràcter, dansa creativa, clàssica espanyola, balls llatins, dansa teatre, dansa del ventre, estructuració corporal i pilates, per a tots els nivells i totes les edats L’escola ha actuat en diverses localitats arreu de l’Estat espanyol i també a Bèlgica i Alemanya, i ha obtingut premis en concursos…
Aleksandr Konstantinovič Glazunov
Música
Compositor rus.
Estudià amb Rimskij-Korsakov 1879-81 Fou professor des del 1899 i director 1905-28 del conservatori de Peterburg Fou considerat un continuador del nacionalisme musical del grup dels Cinc, tot i la profunda influència occidental que la seva música revela És autor de ballets, com Raimonda 1898 i Les Estacions 1900, nou simfonies, suites , dos concerts per a piano i orquestra i un per a violí i orquestra 1903 El 1928 anà a residir a París, on en l’època de Diaghilev contribuí a fer conèixer la música russa
Sergej Kusevickij
Música
Director d’orquestra i contrabaixista rus naturalitzat nord-americà.
Nascut en una família jueva de músics, el 1888 es traslladà a Moscou, on es convertí al cristianisme Estudià composició i contrabaix al conservatori de la ciutat, i entre el 1894 i el 1905 tocà el contrabaix a l’orquestra del Teatre Bol’šoj El 1907 es traslladà a Berlín, on debutà com a director al capdavant de l’Orquestra Filharmònica d’aquesta ciutat El 1909 creà una orquestra pròpia, amb l’objectiu de propagar la música que li agradava, i la dirigí fins el 1915 El 1909, amb la collaboració de Rakhmaninov, van fundar l'editorial Éditions Russes de Musique, amb la qual van publicar per…
Teatre Bol’šoj de Moscou
Música
El Teatre Nacional Acadèmic Bol’šoj, un dels grans escenaris d’òpera i ballet del món, té la seu al centre històric de Moscou, a la plaça del Teatre, en un bell i sumptuós edifici neoclàssic presidit per una columnata coronada per una quadriga de bronze, obra de Peter Klodt.
Bastit entre el 1820 i el 1824 segons plans d’Aleksandr Mikhailov i Osip Bove -urbanitzador del sector després de la guerra de Napoleó-, fou reconstruït i ampliat el 1856, arran d’un incendi, per l’arquitecte Al’bert Kavos, fill del compositor Katerino Kavos i especialitzat en teatres d’òpera feu també el Mariinskij de Sant Petersburg, que ha estat el gran rival històric del Bol’šoj La gran sala, de cinc pisos i luxosa ornamentació, té una capacitat de 2 153 localitats El seu origen es remunta a una companyia teatral formada el 1776 pel fiscal moscovita P’otr Urusov i per Mikhail Medoks, la…
Serge Koussevitzky
Música
Director d’orquestra i contrabaixista rus naturalitzat nord-americà.
Nascut en una família jueva de músics, el 1888 es traslladà a Moscou, on es convertí al cristianisme Estudià composició i contrabaix al conservatori de la ciutat, i entre el 1894 i el 1905 tocà el contrabaix a l’orquestra del Teatre Bol’šoj El 1907 es traslladà a Berlín, on debutà com a director al capdavant de l’Orquestra Filharmònica d’aquesta ciutat El 1909 creà una orquestra pròpia, amb l’objectiu de propagar la música que li agradava, i la dirigí fins el 1915 El 1909, amb la collaboració de Rakhmaninov, van fundar l'editorial Éditions Russes de Musique, amb la qual van publicar per…
Azerbaidjan 2013
Estat
El 9 d’octubre de 2013 hi va haver eleccions presidencials a l’Azerbaidjan, i no va sorprendre ningú que el president, Ilham Alíev, guanyés amb el 84,5% dels vots, mentre que el seu principal oponent, C Hasanli, només assolís el 5,5% L’OSCE va condemnar el procés per insuficientment democràtic Bakú va mantenir la seva forta aliança amb Occident i va continuar essent una peça clau per a l’abastiment energètic a Europa per mitjà de l’oleoducte BTC i del gasoducte Nabucco Això es va reflectir també en la política pro turca i pro UE del president Alíev, que va mantenir el seu país actiu en la…
Llançament del primer coet des d’una plataforma flotant
L’empresa Sea Launch llança el seu primer coet a l’espai, i ho fa des d’una antiga plataforma petrolífera reconvertida en base espacial i situada a l’oceà Pacífic, a uns 2300 km de Hawaii Sea Launch és un consorci empresarial encapçalat per Boeing i en què també participen l’empresa russa RSC Energia, la noruega Kvaerner i la ucraïnesa KB Yuzhnoye-PO Yuzhmash, i que té el domicili fiscal a les illes Caiman Sea Launch té previst iniciar els seus llançaments comercials a l’estiu amb l’objectiu d’arrabassar a Ariane el lideratge en el llançament de satèllits
Ieltsin indulta tots els condemnats a mort de Rússia
El president rus, Borís Ieltsin, signa el decret que commuta per cadena perpètua o 25 anys de presó totes les penes de mort pendents d’executar a Rússia El 1996, arran de l’ingrés de Rússia al Consell d’Europa, Ieltsin es va comprometre a abolir la pena de mort en un termini de tres anys, un compromís que no ha fet realitat, en part per l’oposició de la Duma i de l’opinió pública russa, favorables al manteniment de la pena màxima Al començament de l’any hi havia 716 presos als corredors de la mort russos
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina