Resultats de la cerca

Format en el clima parnassià Livro de horas de Soror Dolorosa , 1921, romangué fidel al rigor formal de l’escola Evolucionà cap a una major llibertat expressiva fins a adoptar excepcionalment el vers lliure amb Raça 1925, cant als elements ètnics que componen el Brasil En els llibres Cartas que não mandei 1932 i Cartas do meu amor 1942 tornà als temes i a les formes de la primera etapa En la darrera època de la seva vida publicà Tempo 1944, Poesia varia 1947, Toda o Poesia sis volums, 1952, Camoniana 1952, Pequeno cancioneiro 1957 i A Rua 1962

De família molt pobra i filla d'un violinista, de jove començà a cantar en locals públics mornas i coladeras , gèneres de cançó popular i que li valgueren un reconeixement considerable al seu país, malgrat el qual no aconseguí superar les seves dificultats econòmiques i personals A començament dels anys vuitanta anà a Lisboa, on enregistrà algunes cançons que no tingueren ressò El 1988 fou persuadida per anar a París a enregistrar el seu primer disc, La Diva aux pieds nus títol referit al seu costum de cantar descalça, amb el qual obtingué un èxit immediat que fou l’inici d’una trajectòria…

La seva obra, d’inspiració folklòrica i surrealista, contribuí a la propagació de l’avantguardisme internacional al Brasil Fou deixebla de Fernand Léger

Deixeble d’Antoni Cebrià Costa, molt aviat s’interessà per la criptogàmia Exercí un temps com a metge als Prats del Rei Anoia i aplegà una collecció considerable de criptògames Durant els primers anys de la Restauració entre 1874 i 1877 emigrà al Brasil i, després de residir breument en diversos llocs, a la primeria de 1878 s’establí, amb la seva família, a Apiaí a la serra de Paranapiacaba, al sud de l’estat de São Paulo Prosseguí, en una extensa àrea, entre els estats del Paranà i de São Paulo, amb l’estudi de les criptògames, principalment molses i líquens Mantingué…

Estudià a l’Escola de Nàutica , a l’Escola Industrial de Barcelona i a l’Institut Geogràfic, on després treballà Exiliat el 1939, residí a Marsella i a Lisboa —com a canceller del consolat de Xile El 1945 anà al Brasil, on es dedicà a negocis d’importació i exportació Establert a São Paulo, fundà l’Editora Mestre-Jou i obrí llibreries en aquesta ciutat i a Rio de Janeiro Fou un dels promotors més actius de la colònia catalana, veritable mecenes i fundador de “Catalònia ", revista bilingüe en portuguès i català, apareguda el 1949 També fou fundador de la Sociedade Paulista de Cultura Catalana…

Titulat per la Universitat Presbiteriana Mackenzie de São Paulo 1954, en fou professor de la Facultat d’Arquitectura i Urbanisme des del 1961 És considerat el principal representant de l’escola paulista, juntament amb João Batista Vilanova Artigas La seva obra reivindica la vigència del projecte modern en el context brasiler La vocació social de les seves propostes recolza en la tècnica, tot generant uns espais en què l’estructura de formigó armat és el principal instrument de configuració La influència de Le Corbusier  i de l’arquitectura brutalista  es fa palesa en obres de gran audàcia…

De formació autodidàctica, exposà per primer cop a Terrassa amb l’escultor Yepes el 1942 Exposà individualment patrocinat pels amics de les Arts 1942 i 1945 i després a Madrid 1947 El 1946 féu grup amb Joan Ponç, August Puig i Francesc Boadella, i exposaren plegats a Els Blaus de Sarrià, presentats per JVFoix en un memorable catàleg Aquesta exposició —que precedí en dos anys el Dau al Set — tingué una gran importància com a intent d’un grup jove de recerca creadora d’avantguarda dins l’aridesa cultural de la postguerra La seva pintura aleshores és figurativa, de caire realista i formes…

Debutà en el Palmeiras a la primera divisió brasilera 1970-72 Es traslladà a Europa i fitxà per l’equip belga de l’Standard de Lieja 1972-73 Posteriorment fitxà pel Terrassa 1975-78, on destacà com a davanter, i pel Futbol Club Barcelona, amb el qual debutà el 1978 Traspassat al Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona, hi jugà la temporada 1979-80, i després ho feu en el Málaga 1980-81, el Sabadell 1981-82 i altres equips, com el Reus, el Girona, el Terrassa, el Polideportivo Almería, el Rubí i l’Àguila de Badalona 1986-87, compaginant tasques de jugador i d’entrenador

Estudià a l’Escola de Belles Arts 1945-51, activitat que compaginà amb la feina a l’Editorial Seix i Barral i, més tard, a l’empresa Climax El 1952 es traslladà amb la seva família al Brasil i s’establí a São Paulo En aquest país dirigí un departament de comerç i treballà en importants empreses, com JW Thompson, PA Nascimento i McCann Erickson S'inicià en publicitat a l’empresa Publicane Fundà l’empresa METRO-3 i el 1968 creà una de les primeres agències de publicitat del Brasil, DPZ, sigles corresponents a les inicials dels tres socis fundadors Roberto Dualibi, Francesc Petit i José Zaragoza…

Estudià a la Universitat de Bahia Professor a les universitats catòlica de Bahia 1954-60, Sorbona 1968-71, Toronto 1972-73, Columbia 1974 i São Paulo des del 1985, treballà a l’Àfrica tropical i mediterrània i a l’Amèrica del Sud És autor de Le métier de la géographie en pays sousdeveloppé 1963, Por uma Geografia nova 1981 i Brasil território e sociedade no início do século XXI 2001