Resultats de la cerca
Es mostren 951 resultats
Giovanni Bonaventura Viviani
Música
Compositor i violinista italià.
En 1656-60 fou violinista a la cort d’Innsbruck, i posteriorment en fou director musical En aquesta ciutat estudià probablement amb Antonio Cesti El 1676 tornà a Itàlia, on dirigí l’estrena de diverses òperes seves a Venècia i Roma Del 1678 al 1682 estigué al capdavant d’una companyia d’òpera a Nàpols i el 1686 fou nomenat mestre de capella del príncep Bisignano A partir del 1687 fou mestre de capella de la catedral de Pistoia Compongué òperes - Astiage 1677 i Scipione affricano 1678, entre d’altres-, oratoris -com L’Esequie del Redentore 1682 i Le nozze di Tobia 1692- i cantates Les seves…
Jean-Pierre Jacquillat
Música
Director d’orquestra francès.
Estudià als conservatoris de Versalles i París, on es graduà en piano, música de cambra, percussió i harmonia Debutà el 1965 com a solista, i de seguida es formà com a director d’orquestra Inicià la seva activitat el 1967 com a assistent a l’Òpera de París, amb l’orquestra de la qual oferí diversos concerts a França i la resta d’Europa El 1970 fou nomenat director de l’Orquestra d’Angers, i l’any següent passà a l’Òpera de Lió i a l’Orquestra Filharmònica de Roine-Alps Entre el 1975 i el 1978 assessorà l’Orquestra de Concerts Lamoureux, que dirigí ocasionalment Posteriorment…
Abbey Simon
Música
Pianista i pedagog nord-americà.
Estudià a l’Institut Curtis de Filadèlfia amb David Saperton i Joseph Hofmann i a Nova York amb Leopold Godowsky L’any 1940 guanyà el Premi Walter W Naumberg als Estats Units i debutà professionalment a Nova York Aquest fou l’inici d’una carrera pianística plena d’èxits que el portà a actuar als cinc continents Fou professor de la Juilliard School i també exercí la docència a la Universitat d'Indiana i a la Universitat de Houston Texas La seva discografia comprèn totes les obres pianístiques de F Chopin —per a solista i concertant — , la de piano sol de M Ravel i nombroses peces de R Schumann…
Scott Ross
Música
Clavicembalista nord-americà.
Estudià clavicèmbal i orgue al Conservatori de Niça i es perfeccionà als conservatoris de París i Anvers L’any 1971 fou guardonat amb el primer premi del Concurs Internacional de Bruges El 1973 inicià la seva activitat pedagògica a l’Escola de Música de la Universitat Laval, al Quebec, de la qual fou professor fins el 1983 Parallelament, desenvolupà la seva carrera de solista amb nombroses aparicions en concerts i, sobretot, amb una sèrie d’enregistraments discogràfics considerats exemplars, realitzats a partir del 1971 Entre aquests enregistraments destaquen els de les d’obres…
Myra Hess
Música
Pianista anglesa.
Fou una gran especialista en la interpretació d’obres de WA Mozart, D Scarlatti i JS Bach Començà els estudis amb Julian Pascal i Orlando Morgan, però rebé una important influència pedagògica de Tobias Matthay L’any 1905 fou dirigida per sir Thomas Beecham a Londres en el Concert núm 4 de L van Beethoven, interpretació que constituí l’inici d’una important carrera concertística com a solista i, posteriorment, formant duo amb la seva cosina, també pianista, Irene Scharrer Durant la Segona Guerra Mundial actuà als Lunchtime Concerts, concerts informals que tenien lloc al migdia i…
boca closa
Música
Forma de cantar amb la boca tancada, cosa que fa que el so surti pel nas després d’aprofitar l’efecte ressonant dels sins nasals.
En òpera se n’aprofita l’efecte còmic, com per exemple en el fragment de La flauta màgica de Mozart en què la trama de l’obra porta Papageno a cantar amb un cadenat tancant-li la boca A partir del segle XIX els compositors n’han utilitzat l’efecte instrumental provocat per l’absència d’articulació textual Aquest recurs és particularment eficaç en la música per a cor, i ha esdevingut molt comú en l’escriptura coral del segle XX Quant a l’ús per a veu solista, cal destacar la cantilena a boca closa de la soprano a la Bachiana Brasileira núm 5 , d’Héitor Villa-Lobos, que s’amalgama…
Àngel Pont i Montaner
Música
Intèrpret de tible i compositor popular de sardanes català.
Deixeble d’Enric Barnosell, debutà com a intèrpret en la Cobla Boris de Bordils i posteriorment formà part de La Lira de Torroella de Montgrí Fou membre fundador de l’Emporitana de Verges, l’any 1929, i més endavant actuà en l’As d’Anglès i La Principal de Girona Entre el 1950 i el 1970 fou solista en La Principal de La Bisbal, en uns anys d’importants enregistraments en què tingué ocasió de deixar memòria de notables interpretacions Installat a Barcelona, s’integrà en la Cobla La Principal del Llobregat 1972 i més tard en la Ciutat de Barcelona Compongué disset sardanes L’estil…
Ramon Rossell i Mestres
Música
Intèrpret de tenora i compositor de sardanes català.
Cèlebre virtuós de la tenora, fou solista a les cobles La Principal de Cassà de la Selva i Els Montgrins, i del 1922 al 1924, a La Principal de la Bisbal, en la qual rellevà Albert Martí Posteriorment s’integrà a la Cobla Iluro i a la Unió Artística de Vidreres, i fundà l’Amoga És autor de nombroses sardanes, moltes de les quals obligades, destinades al seu lluïment personal, com Si caic no m’aixeco , Va de tenor , Els nou presoners o Gra-gra El seu estil palesa una notòria influència del pasdoble i ha gaudit d’una important acceptació entre el sardanisme més populista admirador…
tornada
Música
Fragment musical que es repeteix al llarg d’una cançó i que representa, en el pla musical, el que la tornada és en el pla literari.
La tornada, fenomen molt habitual en la música vocal occidental popular, acostuma a executar-se després de cada estrofa i no és infreqüent que estigui a càrrec del cor, en contraposició a l’estrofa, que és a càrrec del solista per això, en el context anglosaxó, la tornada es denomina chorus La tornada, la presència de la qual s’observa des de les formes fixes medievals fins a les cançons de música popular moderna, pot rebre denominacions específiques segons els gèneres Així, es parla de ripresa , en el cas de la ballata , i de burden , en el cas del carol D’altra banda, el…
thrē̂nos
Música
A l’Antiga Grècia, peça de música vocal fúnebre interpretada en ocasió de la mort d’una persona.
Tot i que el terme era usat genèricament per a referir-se a qualsevol forma de lament, pròpiament designava el plany que tenia lloc durant l’amortallament del difunt Habitualment era cantat per dones, amb alternança de solista éxarkhos i cor i acompanyament instrumental d’aulos D’antuvi es compongueren laments en forma de solo per a aulos nómoi threnetikoi , preeminentment en mode lidi Dins dels diferents tipus de laments de la tradició grega se’n troba un de dedicat especialment als déus i els herois, del qual podrien ser successors alguns cants bizantins, com ara els…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina