Resultats de la cerca
Es mostren 472 resultats
histerials
Micologia
Ordre d’ascomicets de la subclasse dels discomicets, que comprèn fongs corticícoles d’ascocarps allargats, deshiscents per una fenedura longitudinal, i d’ascs bitunicats.
bulim
Malacologia
Gènere de mol·luscs gastròpodes terrestres de la subclasse dels pulmonats, de closca oblonga en espiral i de colors vius; són propis dels països tropicals.
B oblongus és una de les espècies més freqüents
plectomicets
Botànica
Grup d’ascomicets sovint inclòs dins la subclasse de les pirenomicètides, constituït per micromicets sapròfits o paràsits de plantes, caracteritzats per la presència de clistotecis.
pirosòmids
Zoologia
Subclasse de tunicats de la classe dels taliacis, que inclou espècies que formen colònies flotadores, de forma oval o cilíndrica i constituïdes exclusivament de blastozooides.
Cadascun d’aquests individus formadors del cenobi és ellipsoidal, comprimit lateralment, i té els dos extrems ocupats per dos sifons el bucal, orientat cap a l’exterior, i el cloacal, cap a la cavitat central de la colònia gairebé tot el seu cos és ocupat per una faringe branquial plena de forats Generalment presenten òrgans lluminosos formats per cèllules testàcies plenes de bacteris simbiòtics Els individus són de talla millimètrica, però la colònia pot arribar a tenir més d’un metre, com és ara el cas de Pyrosoma excelsior
cargolí de nacre
Malacologia
Mol·lusc gastròpode marí, de la subclasse dels prosobranquis, del grup de les baldufes, de petites dimensions, amb la part interior de la conquilla molt nacrada.
Viu a les vores costaneres i és molt abundant a quasi totes les mars
cargol vermiforme
cargol veriforme
© Fototeca.cat
Malacologia
Mol·lusc gastròpode marí, de la subclasse del prosobranquis, amb la conquilla allargada en forma d’una espiral desenrotllada, semblant als tubs d’alguns poliquets sedentaris.
El cos és vermiforme, amb el cap indiferenciat i proveït de quatre tentacles Viu adherit a les roques de les zones costaneres i en els fons corallins
tricòpters
Entomologia
Ordre d’insectes holometàbols de la subclasse dels pterigots que inclou espècies de dimensions petites o mitjanes, de cos allargat i de colors poc vistosos.
Les potes, llargues, acaben en dues ungles, entre les quals hi ha un anell adhesiu els tarsos tenen cinc artells, i l’abdomen és allargat i de deu segments, sovint amb cercs abdominals tenen dos parells d’ales membranoses, cobertes de pèls i escates, aparell bucal llepador xuclador i antenes filiformes Les larves, generalment aquàtiques, són depredadores i fitòfagues, i viuen en uns estoigs construïts de diversos materials units per fils de seda La majoria habiten aigües dolces, però n'hi ha d’aigües salobres i marines
sifonàpters

sifonàpter; puça
Entomologia
Ordre d’insectes holometàbols de la subclasse dels pterigots que inclou espècies de talla petita, àpters, de cos comprimit lateralment i potes adaptades al salt.
Al cap tenen, generalment, dos ocels, antenes curtes i boca picadoraxucladora Del tòrax surten tres parells de potes amb cinc artells tarsians Són típicament ectoparàsits i hematòfags sang d’ocells i mamífers L’ordre comprèn unes 1 500 espècies cosmopolites, que eviten la llum i cerquen la calor Anomenats genèricament puces puça, són transmissors d’importants malalties
ortiga verda
Zoologia
Cnidari de la subclasse dels antozous, de l’ordre dels actiniaris, molt semblant al tomàquet de mar, del qual molts autors el consideren una subespècie.
És, tant morfològicament com pels seus costums i hàbitat, igual a aquest, i se'n diferencia solament per la coloració, normalment verda i a voltes bruna
eusporangiades
Botànica
Subclasse de les filicines que es caracteritza pel fet que els esporangis es formen a partir d’un grup de cèl·lules i tenen parets pluriestratificades.
Comprèn dos ordres, el de les ofioglossals i el de les marattials
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina