Resultats de la cerca

De jove residí a Catalunya —el seu pare fou governador civil de Girona— i fou amic de Josep Carner i de Josep Mde Sagarra —de qui féu la traducció de La corona d’espines i de L’estudiant de Vic , entre altres— Traduí obres de Maragall Fou redactor de La Publicidad , corresponsal d' El Sol de Madrid i secretari general de l’Exposició Internacional de Barcelona 1929 Publicà poesia postsimbolista Meditaciones líricas, Elegía a Roma, Misisipí , obres de teatre i novelles Artur Sedó li comprà un important fons de teatre que ell mateix catalogà

Doctor en medicina, fou membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona Fundà els primers periòdics de tema mèdic dels Països Catalans Semestre Médico-clínico 1803 i Correspondencia Literario-médica 1804, trimestral n'aparegueren dos volums de cadascun També publicà Noticias de los daños que causan al cuerpo humano las preparaciones del plomo 1791, Memoria sobre la utilidad de los vegetales en la curación de enfermedades venéreas 1791, etc féu estudis sobre l’ús de substàncies verinoses en medicina i traduí obres de VLBrera, MAWeikard, CStrambio i altres

Liberal, patí la repressió del 1823 Elegit membre de l’Academia Española 1847, fou director de l’Escuela Normal 1854-62 i de la Biblioteca Nacional 1862-75 Escriví drames històrics en vers Gracián Ramírez 1831, Los amantes de Teruel 1837, un gran èxit escènic, La jura de Santa Gadea 1845, etc També conreà la comèdia — La redoma encantada 1839—, el sainet — La visionaria 1840— i la poesia — Fábulas 1843— Traduí obres de Voltaire i Molière i féu edicions crítiques de Lope de Vega, Tirso de Molina, Alarcón i Calderón

Fill d’un ciutadà honrat de Barcelona i després cavaller, Joan Francesc de Segarra i Gassol Doctorat en lleis a Cervera, el 1759 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Deixà inèdit un interessant poema català en octaves, Cant a l’hermosura , i publicà Compendio de la historia de la España transfretana 1766 i Historia del origen y fundación del Sagrado Orden de los Siervos de María y de sus siete beatos fundadores 1777, que traduí de l’italià Fou avi de Ferran de Sagarra i de Llinàs

Comte de Schack Després de diversos anys de viatjar per l’Amèrica del Sud i per països orientals, estigué al servei diplomàtic de Mecklenburg fins el 1852 Des del 1855 habità a Munic, on formà part de l’escola poètica local Bon coneixedor de les literatures castellana i italiana, traduí també obres perses i índies Cal destacar la seva obra Poesie und Kunst der Araber in Spanien und Sizilien , en dos volums 1865, traduïda al castellà per Juan Valera La seva rica collecció artística és conservada a la Schackgalerie de Munic

El 1953 publicà Utro v puti ‘El matí pel camí’, llibre ple de records d’infantesa i de la guerra A partir del 1956 publicà en importants revistes literàries de Moscou Altres llibres poètics són Trava pod snegom ‘L’herba sota la neu’, 1958 i Na solnečnoj storone ‘Del costat del sol’, 1961 També traduí lírica georgiana al rus i, sobretot, del búlgar, per raó del seu matrimoni Per la seva tasca d’apropament entre Bulgària i Rússia aleshores Unió Soviètica, el govern búlgar li concedí l’orde de Ciril i Metodi

Un dels defensors més conseqüents de la necessitat d’industrialitzar les terres hispàniques, per a la qual cosa propugnava una política de “pa barat”, mitjançant importacions de cereals, i, alhora, afavoria el comerç i la indústria, mitjançant una protecció adequada enfront dels productes estrangers Traduí l’obra de Charles d’Avenant i rebaté els principis fisiocràtics del marquès de Mirabeau continguts en L’ami des hommes , en la seva obra Recreación política Reflexiones sobre el amigo de los hombres en su tratado de población, considerado con respecto a nuestros intereses 1779

El 1897 emigrà a Alexandria, on fundà la revista “Al-Ǧāmi'a” ‘La Societat’ El 1906 anà als EUA i de tornada a Egipte publicà diversos periòdics de curta durada, prohibits pels anglesos pel seu to nacionalista Literàriament influït pel Romanticisme, escriví drames històrics i traduí a l’àrab Pau i Virgínia Alexandria, 1903 de Bernardin de Saint-Pierre i la Vida de Jesús de Renan Alexandria, 1904 Com a filòsof polemitzà amb Muḥammad ‘Abduh en l’obra Ibn Rušd wa-falsafatuhu ‘Averroes i la seva filosofia’, Alexandria 1903

Conduït captiu a Roma, fou més tard alliberat pel seu amo i prengué el nom d’aquest, Livi Féu conèixer les obres clàssiques gregues, adaptant i imitant tragèdies i comèdies que traslladà als mestres llatins, i traduí també L’Odissea en una versió que, malgrat el seu primitivisme, fou considerada clàssica fins a l’època imperial Durant la Segona Guerra Púnica li fou encarregat un himne propiciatori, pel qual és considerat l’iniciador de la lírica llatina Són escassos els fragments que ens han pervingut de les seves obres

Ambaixador del seu país a Moscou del 1920 al 1939, any que s’exilià a París, fou un dels màxims representants del simbolisme rus i traduí lord Byron i d’Annunzio, entre altres autors A partir del 1930, escriví en lituà Entre les obres russes destaquen Zeml’i stupeni ‘Esglaons de la terra’, 1911 i Gornaja tropa ‘El camí de la muntanya’, 1912, i entre les lituanes Ikurtuves ‘Festa de la Iniciació’, 1941, Ašaru vainikas ‘La garlanda de llàgrimes’, 1942 i Aukuro dūmai ‘Fum de l’altar dels sacrificis’, 1944