Resultats de la cerca

Rebé les primeres classes de música del seu pare, mestre de capella a Danzig, i més tard anà a Varsòvia, on el 1638 era cantant i director de cor a la cort A la capital polonesa estudià composició amb Marco Scacchi i, al llarg de la seva vida, compaginà les seves obligacions en diversos càrrecs amb alguns viatges a Itàlia, concretament a Venècia i a Roma, on, probablement, conegué G Carissimi El 1652 fou nomenat mestre de capella del rei Frederic III de Dinamarca Els seus oratoris Congregantes Philistei i Viri Israelite mostren clarament la influència de Carissimi Compongué també…

Membre d’una família amb important tradició musical, a sis anys ingressà a l’Escola Central de Música de Moscou, on estudià amb EB Musaelian del 1950 al 1962 Posteriorment estudià al Conservatori de París amb Jakob Flier Obtingué diversos guardons en concursos a Varsòvia 1965, Leeds 1966 —segon premi—, Lisboa 1968 i Moscou 1970 El 1967 aconseguí un èxit destacat a Londres en els concerts que oferí als Promenade Concerts i al Royal Festival Hall Dos anys més tard es casà amb el director Gennadij Nikolajevic Rožestvenskij El seu repertori és molt extens i va des de GF Händel i D…

Sobretot se’n destacaren Jan Zamoyski Skokówka 1542 — Zamość 1605, secretari de Segimon II August 1565 i gran canceller d’Esteve I 1578, que el 1592 assolí que Segimon III també fos rei de Suècia Andrzej Zamoyski 1716 — 1792, que fou gran canceller 1764-68 i el 1780 presentà a la dieta un projecte de sistema parlamentari, acceptat el 1791 el seu fill, Stanisław Kostka Zamoyski 1775 — 1856, que assolí el títol austríac de comte, que heretaren els seus fills Władysław Zamoyski Cracòvia 1803 — París 1868, ajudant de camp del virrei Constantí i creador de l’exèrcit polonès que combaté Àustria…

Prefecte de la Biblioteca Ambrosiana 1907-14 i de la Vaticana 1914-18, després d’una ràpida nunciatura a Varsòvia, fou arquebisbe de Milà 1921 i cardenal Com a papa estimulà la creació de collegis nacionals a Roma, reorganitzà els estudis i graus acadèmics eclesiàstics Deus scientiarum Dominus , 1931 i fundà l’Acadèmia Pontifícia de Ciències 1937 Afavorí l’acció missionera de l’Església i es preocupà del seu arrelament mitjançant la formació del clergat autòcton Del seu magisteri, força ampli, es destaquen Casti connubii , encíclica sobre el matrimoni, Quadragesimo anno , sobre…

L’integraven els estats de Polònia, Txecoslovàquia, Hongria, Romania, Iugoslàvia, Bulgària, Albània i, fins a un cert punt, República Democràtica Alemanya Sorgirí com a conseqüència de la derrota de les forces de l’Eix, l’avanç soviètic sobre Alemanya i la lluita interior de resistència Es crearen sota la direcció dels partits comunistes com a modalitat de la dictadura del proletariat en estats on hi havia forts partits socialistes, que foren integrats Romania, Polònia, Txecoslovàquia o camperols, que foren dissolts Polònia i Hongria Sotmeses a una estricta tutela per part de l’…

Entre les seves prioritats, hi ha la transparència en els plans de defensa estatals, el control democràtic de les forces armades i la cooperació entre l’Associació i els estats membres de ple dret de l’OTAN Hi participen països tradicionalment neutrals, com Irlanda o Suïssa, i també estats de l’antic Pacte de Varsòvia, a l’espera de l’ampliació de l’Aliança Atlàntica L’any 2000 hi ingressà Croàcia, el 2002, el Tadjikistan, el 2006 Bòsnia i Hercegovina, Montenegro i Sèrbia i, el 2008, Malta El 2000 creà el Fons d’Afectacions Especials, inicialment concebut per a assistir els…

El 1935 es llicencià en dret a Varsòvia Cap del moviment de joves sionistes Betar de Polònia 1939, fou confinat en un camp de concentració de Sibèria 1940-41, per la seva militància sionista Poc després se n'anà a Palestina 1942, on aviat encapçalà l’Irgun Zěwa'i Lěumí que féu diversos atemptats i topà políticament amb D Ben Gurion El 1948 fundà el Herut, moviment sionista que, més tard, presidí Ministre sense cartera 1967-70, fou president adjunt de la coalició del Likud 1973-84 Fou elegit 1977 i reelegit 1981 primer ministre, càrrec des del qual menà una política d’acostament a…

Estudià violí amb el seu pare, l’organista Josef Neruda El 1852 s’inicià en el violoncel a Brno, instrument què perfeccionà a Varsòvia amb AF Servais 1859 El 1864 s’establí a Copenhaguen com a membre de l’orquestra reial El mateix any fundà la Societat de Música de Cambra, i el 1868, el seu propi quartet de corda Del 1876 al 1879 passà temporades a Londres, i en retornar a Copenhaguen fundà el Quartet Neruda, de gran renom a Dinamarca, amb el qual treballà fins que el 1889 A Rubinstein el trià per a succeir a K Davydov com a professor al Conservatori de Sant Petersburg De nou a…

Inicià la seva formació musical mentre realitzava estudis de dret a Graz, formació que completà a Leipzig amb S Jadassohn i C Reinecke Des del 1884 treballà en diversos teatres alemanys com a director L’any 1888 s’installà a Praga, on feu de director d’una banda militar L’any 1894 EM von Reznicek estrenà la seva òpera Donna Diana , que es convertí en el seu èxit més important molt especialment l’obertura L’any 1896 esdevingué mestre de capella de la cort a Weimar, i posteriorment ho fou a Mannheim Des del 1902 dirigí concerts a Berlín, i més tard fou professor en un conservatori Dirigí també…

Estudià al Conservatori de Varsòvia i a Berlín amb J Joachim Debutà a set anys amb la interpretació del Concert per a violí número 2 , de Ludwig Spohr Abans d’arribar a vint anys ja havia tocat a Àustria, Bèlgica, Holanda i els Estats Units, país aquest darrer on debutà el 1896 La seva carrera durant les primeres dècades del segle es caracteritzà per les contínues gires Residí a Berlín i més tard a Viena, on fou professor de violí fins que el 1936 abandonà Àustria Aquell mateix any fundà a Tel-Aviv, amb William Steinberg, l’Orquestra Simfònica de Palestina, que a partir del 1948…