Resultats de la cerca
Es mostren 1261 resultats
congregació de Propaganda Fide
Congregació romana, on radica el govern de l’activitat missió
catòlica en el món.
Malgrat una dependència històrica de l’antiga De rebus Graecorum per al retorn dels ortodoxos, de Gregori XIII 1573, la fundació és deguda a la iniciativa de Gregori XV 1622 El 1641 li fou incorporat el collegi Urbanià, fundat pel valencià Joan Baptista Vives 1605 per a la instrucció de sacerdots d’arreu del món Del 1626 al 1907 posseí impremta pròpia, que difongué, en les llengües més variades, obres apologètiques, litúrgiques, teològiques i de viatges Exercí una gran activitat missionera, assistencial i educativa en els nous territoris descoberts, sovint en conflicte amb els…
Albert I de Bèlgica

Albert I de Bèlgica
© Fototeca.cat
Història
Política
Rei dels belgues (1909-34).
Segon fill de Felip, comte de Flandes, succeí 1909 el seu oncle Leopold II Fou membre del senat, del 1893 al 1898 L’any 1900 es casà amb Elisabet de Wittelsbach Home de gran coratge, prengué el comandament de les tropes belgues quan Alemanya, no havent respectat la neutralitat garantida per Prússia al tractat de Londres 1893, envaí Bèlgica 1914 Aleshores Albert traslladà el seu govern a Le Havre i participà amb els aliats en les operacions d’alliberament del seu país 1918 Molt afeccionat a l’estudi, feu nombrosos viatges culturals, especialment a Amèrica, la Gran Bretanya i el…
Jacques Cartier
Geografia
Navegant bretó.
Descobridor del Canadà Encarregat per Francesc I de França de cercar el pas del nord-oest cap a les Índies, el 1534 sortí de Saint-Malo, arribà a Terranova, recorregué Nova Brunsvic i tocà terra canadenca a Gaspé, on establí contactes amb els indis El 1535 féu el segon viatge i arribà a la desembocadura del riu Sant Llorenç, al qual donà aquest nom Poc temps després remuntà el riu i arribà fins on posteriorment fou establerta la ciutat de Mont-real En aquest viatge aprengué el nom de Canadà ‘poble’, en iroquès, i el 1536 tornà a França El 1541 emprengué un tercer viatge sota el comandament de…
George Santayana
Filosofia
Nom amb què és conegut el filòsof nord-americà, d’origen castellà, Jorge Ruiz de Santayana.
Fill d’un diplomàtic castellà a les Filipines, el 1872 es traslladà als EUA, on era la seva mare, i fou professor a la Universitat de Harvard del 1889 al 1912, que es traslladà a Europa Establí la seva residència en un convent de Roma i alternà els viatges a l’estranger amb habituals estades a Àvila Filosòficament, tractà sempre d’entroncar el món físic amb el món de les essències —reals però no espirituals— per mitjà de l’esperit humà —tampoc pròpiament espiritual—, el qual amb el seu esforç intellectual i els seus sofriments fa possible l’alliberació final que s’inclinava per…
El camp català vist per Francisco de Zamora
Els conreus a Catalunya segons Francisco de Zamora 1785-1790 Entre les obres que permeten fer una aproximació a la geografia econòmica de la Catalunya del final del segle XVIII destaca l’aportació de Francisco de Zamora Aquest funcionari, nascut a Villanueva de la Jara Conca, fou alcalde del crim de l’audiència de Barcelona 1785-1791, fiscal de la cort a Madrid 1791-1794, i ministre supernumerari del Consell Reial 1795 al 1799 Desposseït dels seus càrrecs sota l’acusació de dilapidació de béns, fou confinat a Pamplona El 1812, a conseqüència d’una malaltia, va ser autoritzat a retornar al seu…
Henri Rabaud
Música
Compositor i director d’orquestra francès.
Nascut en el si d’una família de músics -el seu pare era violoncellista-, el 1893 ingressà al Conservatori de París, on estudià fuga i contrapunt amb A Gédalge, harmonia amb AB Taudou i composició amb J Massenet El 1894 guanyà el Premi de Roma amb la cantata Daphné La seva estada a Itàlia i els viatges per Alemanya Bayreuth i Munic l’estimularen a compondre per al teatre i a estudiar la música de G Verdi i de R Wagner Entre les seves obres cal destacar les òperes La fille de Roland 1904 i Mârouf, savetier du Caire 1914, les dues simfonies 1893 i 1900 i l’oratori Job 1900 Dirigí…
Franz Seydelmann
Música
Compositor alemany, germà del pintor Jacob Seydelmann i fill del cantant de la capella de Dresden F. Seydelmann.
A la seva ciutat natal estudià amb JG Schürer i JG Naumann, també professors de J Schuster, de qui fou amic i company Ambdós anaren a Itàlia el 1765 acompanyats per Naumann, en un viatge gairebé obligat per a qualsevol músic El 1787 fou nomenat mestre de capella a Dresden, juntament amb Schuster, funció que hagué d’assumir totalment a causa dels constants viatges a Itàlia del seu company Aquesta designació li comportà responsabilitats tant en el camp operístic com en el de la música religiosa És autor de més d’una desena d’òperes, com La serva scaltra 1773, obra amb la qual…
Alfonso Fontanelli
Música
Compositor i poeta italià d’ascendència nobiliària.
Es formà musicalment amb Salvatore Essenga, juntament amb Orazio Vecchi La tardor del 1584 fou elegit per a supervisar la visita a Reggio dels ducs de Ferrara En 1586-1620 estigué al servei de diversos membres de la família d’Este, i ocupà càrrecs de caràcter polític i musical a la seva cort El 1588 entrà a formar part de l’Accademia dei Parteni a Ferrara El mateix any fou nomenat cavaller de la cort ferraresa, on desenvolupà un paper polític important, i al cap de poc temps s’ordenà de sacerdot Visqué a Ferrara, Mòdena, Roma, Florència i França El 1594 fou escollit per a fer d’escorta del…
pilot
Transports
Persona que maniobra i mena una embarcació a les ordres del capità, del qual, en cas necessari, assumeix les funcions.
Les funcions dels pilots eren antigament a càrrec dels patrons i mestres de nau Amb les travessies oceàniques, hom exigí, a més dels coneixements pràctics, uns de científics Les ordinacions de la marina de guerra de l’Estat espanyol estengueren les seves normes a la marina mercant pel que feia a la preparació tècnica dels pilots, classificant-los en primer , segon i tercer pilot o pilotí Els pilots formats en la pràctica de la navegació eren anomenats de caça i brassa , i els sortits de les escoles nàutiques eren motejats de senistes , alludint a les operacions trigonomètriques El 1783 fou…
loxodromia
Cartografia
Corba guerxa descrita sobre la superfície esfèrica terrestre per un punt que gira al voltant d’un pol allunyant-se’n contínuament tot tallant els meridians amb un angle constant.
És la trajectòria de la nau que va navegant sense canviar de rumb quan aquest no és ni tramuntana ni migjorn, ni llevant ni ponent La loxodromia només difereix de l’espiral logarítmica pel fet de no ésser una corba plana A les cartes amb projecció Mercator, les loxodromies són representades per línies rectes, puix que aquestes cartes han estat concebudes especialment per tal de complir aquesta condició essencial Les naus van gairebé sempre seguint arcs de loxodromies, perquè són rutes ben fàcils de servar, gràcies a la brúixola i a les esmentades cartes L’arc de loxodromia té l’inconvenient…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina