Resultats de la cerca

Al s XIX aparegueren els primers vocabularis de caló els de Richard Bright 1817, 1818, George Borrow 1841 i Francisco Adolfo Coelho 1892 Els estudis de Joan Givanel i Mas 1919 i de Max-Léopold Wagner 1924 sobre el caló català com a part integrant de l’argot barceloní a causa de l’estat de corrupció de la llengua destrien difícilment els mots genuïns Malgrat tot, poden ésser reconstruïdes algunes característiques del caló català dels s XIX i XX, el qual conserva pocs trets del primitiu parlar gitano , que resten limitats generalment a les arrels d’uns quants termes Alguns d’aquests termes han…

Estudià cant a Barcelona amb Joan Goula i seguidament amplià els estudis a França i a Itàlia Debutà al Gran Teatre del Liceu el 1883 amb Faust , de Gounod, i el mateix any al Teatro Real de Madrid amb  Les huguenots de G Meyerbeer, teatre aquest últim en el qual fou l’artista espanyol que més vegades actuà, amb 327 funcions en onze temporades 1883-1907  Feu una carrera ràpida i molt brillant, que el portà a actuar amb èxit als grans teatres d’Europa i d’Amèrica Al Gran Teatre del Liceu estrenà les òperes  L’attaque du moulin , d’Alfred Bruneau, i el 1906 Bruniselda d’Enric Morera Una de les…

El 1933, per la condició de jueu del pare, emigrà amb la seva família a Viena, on feu estudis d’interpretació a l’acadèmia de Max Reinhardt, però poc després es decidí pel cant, que estudià a Milà Amb l’annexió d’Àustria al Tercer Reich 1938 passà a residir a Suïssa Debutà l’any 1940 a Lucerna amb Der Zigeunerbaron ‘El baró gitano’, de Johann Strauss, ja amb el nom artístic d’Inge Borkh Es consagrà amb The Consul , de Menotti 1951, i des d’aleshores dugué una brillant carrera internacional als principals teatres del món Es destacà en la interpretació de papers de textura…

Inicià els seus estudis musicals a Estrasburg i els amplià al Conservatori de Música de París El seu talent fou descobert per Jacques Rouché, director de l’Òpera de París i de l’Òpera Còmica del 1914 al 1944, i debutà el 1929 amb Sieglinde La valquíria Especialitzada en R Wagner, interpretà els principals papers femenins del compositor alemany i protagonitzà la primera interpretació de L’holandès errant a l’Òpera de París Amb els anys la seva veu esdevingué més dúctil, fet que li permeté ampliar el repertori i apropar-se a l’òpera francesa, amb obres com Faust , de Ch Gounod, i…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal i el 1908 debutà al Teatre de l’Òpera amb Guillem Tell , de G Rossini Aviat hi fou contractada per a interpretar diversos personatges d’òperes de G Verdi, R Wagner, J Massenet i Ch Gounod Es destacà especialment en la Margarida de Faust , fins al punt d’esdevenir una intèrpret de referència per a aquest personatge, que representà de nou el 1934 amb motiu de la funció número 2000 de l’obra de Gounod a l’Òpera de París Simultaniejà les seves actuacions a l’Òpera de París amb collaboracions a l’Òpera Còmica, on, a partir del 1921,…

Formà part del cor de la Volksoper de Viena i posteriorment estudià cant al conservatori de la mateixa ciutat Debutà com a contralt el 1927 a Chemnitz El 1929 participà en una producció de la Tetralogia wagneriana a París, i dos anys després ingressà en la companyia de la Staatsoper de Berlín, on debutà com a Helena en Les vespres sicilianes El 1933 cantà a Buenos Aires com a membre integrant de la Wiener Staatsoper, i l’any 1935 fou Brunilde La valquíria al Covent Garden de Londres, sota la direcció de T Beecham Hi tornà les tres temporades següents, i hi reaparegué el 1951 La temporada…

Es formà com a cantant a Viena, on debutà el 1859 en un paper secundari de La flauta màgica A partir d’aquest moment, la seva vàlua com a actriu i l’extensió excepcional de la seva veu li permeteren desplegar una intensa carrera als teatres de Berlín, Londres, Rússia, París i Nova York Tot i que no posseïa un timbre de veu de gran qualitat, ni potser tampoc una tècnica destacada, suplí aquestes mancances amb la riquesa en harmònics i, sobretot, amb les seves interpretacions de caràcter, que li valgueren el sobrenom d'"el gat feréstec" La seva interpretació del paper de Carmen causà un gran…

Estudià a Aquisgrà, on el 1940 debutà com a primera Flor a Parsifal i poc després interpretà el paper d’Octavian a El cavaller de la rosa , de R Strauss En 1942-44 treballà a Duisburg i més tard, des del 1946 fins al 1972, formà part de la companyia de l’Òpera de Berlín Allí intervingué en l’estrena alemanya de Peter Grimes , de B Britten, i hi representà diversos papers d’òperes de CM von Weber, G Verdi, WA Mozart i R Wagner Cantà successivament a Bayreuth, Londres, Hamburg, Viena i Salzburg, ciutat aquesta darrera on es presentà el 1952 El 1957, a la Metropolitan Opera House de…

Del 1866 al 1871 estudià a Alemanya amb C Reinecke, J Rheinberger i E Rietz Exceptuant el parèntesi de la seva estada a Berlín com a professor de cant 1879-83, la seva activitat se centrà al seu país natal, on es convertí en un dels principals promotors de la vida musical, essent director de la Societat Musical de Göteborg 1872-83, de la Societat Filharmònica 1885-95 i de l’Òpera Reial 1892-97, com també fundador i director de la Societat Filharmònica de Malmö 1902-07 Des del 1909 fins al 1919 ensenyà composició al Conservatori d’Estocolm i treballà com a crític musical de "Nya Dagligt…

Vida Format inicialment a Valls, es traslladà a Barcelona, on fou deixeble de Josep Barba Exercí d’organista a Montblanc des del 1857 fins al 1861, any en què obtingué aquest mateix càrrec a la catedral de Tarragona Compaginà aquesta activitat amb la de mestre de capella, i tingué com a deixebles famosos organistes de l’època, entre els quals JM Benaiges, J Roig i J Galves Era un gran admirador de la música de Wagner, i escriví una obra escènica, la sarsuela Moisés y Aarón Compromès amb el moviment cecilianista, compongué música religiosa a cappella a l’estil de GP da Palestrina…