Resultats de la cerca

Vida Estudià orgue i teoria amb H William i piano amb I Wolpe Començà la seva carrera professional com a organista, però ben aviat es decantà pel piano i es convertí en un reputat intèrpret de músics contemporanis com E Brown, S Bussoti, K Stockhausen, M Feldman i S Wolpe Al principi dels anys cinquanta conegué J Cage i començà a treballar amb ell com a membre de la Merce Cunningham Dance Company i també en el Project of Music for Electronic Tape A partir d’aquell moment Tudor abandonà l’activitat concertística per concentrar-se en la composició de música electrònica La majoria de les seves…

Graduat en enginyeria per la Universitat de Yale, fundà una empresa d’electrònica i posteriorment treballà en publicitat El 1957 rodà Daybreak Express , el seu primer curtmetratge documental, gènere del qual es convertí en un dels definidors, especialment en el vessant dels reportatges sobre estrelles i festivals de rock De la seixantena llarga de les seves produccions sobresurten Dont Look Back 1967, sobre la gira de Bob Dylan a la Gran Bretanya  Monterey Pop 1968, sobre el macroconcert celebrat en aquesta ciutat  The War Room 1993, crònica de la campanya electoral de Bill Clinton  Only the…

Dugué a terme les primeres experiències en el camp de la música electrònica juntament amb MFeldman i JCage Com a pianista, fou un dels principals intèrprets de Cage, Bussotti i altres compositors d’avantguarda Entre les seves composicions cal esmentar Rainforest 1968, obra coreografiada per MCunningham amb qui collaborava des del 1953, i de la companyia del qual havia assumit la direcció musical el 1992

Des de Somebody in boots ‘Els qui porten botes’, 1935, i a través de Never Come Morning ‘El matí no arriba mai’, 1942, The Man with the Golden Arm ‘L’home del braç d’or’, 1949, A Walk on the Wild Side ‘Un passeig pel barri desolat’, 1956, etc, féu una denúncia sense revolta de l’organització d’una societat que seria descrita globalment a l’àcida panoràmica del reportatge Who lost an American ‘Qui ha perdut un americà', 1963

Es destacà com a militar a la guerra de Mèxic i a la de Secessió, on aconseguí una gran victòria contra l’exèrcit sudista de Braxton Bragg Elegit president 1868 i 1872, limità la seva política a la repressió contra el sud i al proteccionisme econòmic

Estudià piano amb FBusoni i el 1914 s’establí als EUA Es destacà especialment com a intèrpret de música contemporània A les seves composicions s’inspira en melodies populars angleses D’entre la seva producció es destaca Molly on the Shore 1921 i Handel in the Strand 1930, per a orquestra i Shallow Brown 1927, per a cor

Fou director del laboratori de recerca de la CBS, on desenvolupà el primer sistema seqüencial comercial de televisió en colors 1940 Més tard 1948 donà a conèixer el sistema de disc fonogràfic de microsolc i llarga durada LP que, girant a 33 1/3 rpm, equival a 6 discs de 78 rpm, i que representà una revolució en la indústria discogràfica Vicepresident de la CBS des del 1950, ideà també un sistema per a obtenir fotografies de la lluna des d’un satèllit artificial i transmetre-les a la Terra

Investigà especialment problemes relacionats amb la desintegració radioactiva i descobrí l’existència de la radiació còsmica El 1936 fou distingit, juntament amb K Anderson, amb el premi Nobel de física

Estudià a Cambridge, on es doctorà el 1948 Treballà en el camp dels semiconductors a Anglaterra, als EUA i al Canadà en diferents empreses i fou professor de diverses universitats angleses i americanes Les seves recerques el conduïren al descobriment de l’efecte que duu el seu nom i que donà a conèixer el 1963 efecte Gunn

El 1934 formà part de l’orquestra de Teddy Hill i, posteriorment, de les de Fletcher Henderson 1936 i Artie Shaw 1944-45, amb les quals adquirí un gran renom Collaborà també amb Billie Holiday, amb qui enregistrà nombrosos discs El seu estil constitueix una transició entre Louis Armstrong i Dizzy Gillespie