Resultats de la cerca

Fill de Guillem I, es casà amb la princesa Victòria d’Anglaterra, que influí sobre el seu liberalisme S'oposà a Bismarck, però es distingí en la guerra Francoprussiana 1870-71 El 1878 substituí temporalment el seu pare, però, malalt, es retirà a Itàlia El 1888 fou coronat emperador, però morí al cap de tres mesos

Estudià medicina a Leipzig per fugir de la guerra dels Trenta Anys, viatjà per Rússia i per Pèrsia Deixeble d’Opitz, és un dels lírics barrocs més importants d’Alemanya Els seus sonets, les seves odes i els seus epigrames foren recollits en el volum Teutsche Poemata ‘Poemes alemanys’, 1642 També escriví càntics religiosos, plens d’una austeritat luterana

A quinze anys publicà el primer llibre, Poetical Blossomes 1633 Fou professor a Cambridge Monàrquic, durant la guerra civil s’exilià a França, i tornà a Anglaterra amb la Restauració La seva poesia és conceptuosa i artificial The Mistress 1647, Pindaric Odes 1656, The Davideis 1656, poema èpic Escriví el drama pastoral Love's Riddle 1638

Fundador del Guild Socialism en acabar la Primera Guerra Mundial, fou president de la Societat Fabiana 1952 La més important de les seves obres és A History of Socialist Thought 5 volums, 1953-1960, enciclopèdia històrica del moviment socialista internacional Cal destacar-ne també A Short History of the British Working-class Movement 1789-1947 1948

Seguí Alexandre a Àsia, i el 324 tornà a Macedònia Dirigí la guerra contra les ciutats gregues revoltades en premi, rebé la satrapia de Lídia 321, però, foragitat d’allí per Antígon 319, passà a Macedònia Enviat a barrar el pas a Antígon, que intentava de reunir-se amb Cassandre, fou batut i mort al Bòsfor traci

Fou més aviat neutral en els conflictes de la guerra de Successió polonesa S'enfrontà, però, defensant les prerrogatives eclesiàstiques, a diferents governs europeus, a l’espanyol singularment, per causa de l’expansionisme a Itàlia La ruptura diplomàtica 1736 fou superada pel concordat del 1737 El 1738 condemnà la francmaçoneria Confirmà l’estatut de la Universitat de Cervera 1730

Fou capità de la coronela de Barcelona el 1684 Participà en la guerra contra els francesos 1689-97 i fou nomenat comte de Múnter per Carles II 1693 Austriacista, fou expulsat de Barcelona pel lloctinent Francisco Fernández de Velasco Carles III el nomenà membre de la junta de cavallers creada per ell 1705 i majordom reial 1706

Membre del Partit Comunista, viatjà per Rússia, lluità a la guerra espanyola de 1936-39 i fou afusellat pels ústaixes Fundà la revista literària Zaštita Čovjeka 1928 i escriví una obra literària extensa i variada, d’intenció clarament política i social Cal destacar-ne Stihovi ‘Poemes’, 1919 i la novella Slatan Mladič ‘El jove d’or’, 1928

Llicenciat en dret a València, s’establí a Madrid, on arribà a magistrat del Tribunal Suprem 1875 Intervingué en l’establiment de la carrera del notariat 1857 i redactà la llei del Notariat 1862 Escriví drames bíblics Sara , 1947 Judith , 1948, poemes èpics La nueva guerra púnica o España en Marruecos , 1860 La mallorquina , 1877, i novelles curtes

Milità des de molt jove en la Comunió Tradicionalista i fou, alhora, partidari de les aspiracions polítiques i culturals de Catalunya Participà en les deliberacions de l’estatut català del 1930 que preparà la Comunió Tradicionalista Fou assassinat per elements incontrolats poc després d’esclatar la guerra de 1936-39 Dirigí el setmanari tradicionalista de Valls “Joventut” 1919-36