Resultats de la cerca

Féu estudis d’arquitectura i de creació artística a Llotja i a l’escola de pintura mural de Sant Cugat del Vallès Les seves primeres obres obeeixen a patrons convencionals Posteriorment ha evolucionat guiat per la preocupació pel moviment, que intenta reflectir mitjançant les característiques seriacions conceptuals

Estudià amb el seu pare, Francesc Cantó i Botella 1811-86 El 1876 es traslladà a Madrid, on fou nomenat professor d’harmonia del conservatori Autor d’un Poema sinfónico 1892, de diverses misses, obres per a piano i per a banda el popurri El pardalot , 1886

Fou un dels introductors de l’estil palladià a la Gran Bretanya Publicà el Vitrubius Britannicus 1715, 1717, 1725, conjunt de gravats que presenten els edificis clàssics anglesos Entre les seves obres destaquen el Mereworth Castle, Kent 1723, imitació quasi exacta de la Villa Rotonda de Palladio

Fundà l’Escola Musical Internacional Burgès Compongué música vocal, per a piano i obres per a orquestra, entre les quals els poemes simfònics Festa oriental, Una idea fixa, El vertigen i La vida al camp 1900, executada a Colònia, Amsterdam i Bergen, on fou dirigida per Grieg

Professor a les universitats de Buffalo 1937-41, Chicago 1946-58 i Harvard 1958-81, destacà pels seus treballs sobre els mass-media Entre les seves obres sobresurten The Lonely Crowd 1950, on analitza el caràcter de la societat nord-americana, i Faces in the Crowd 1952

Estudià a Leipzig amb Reinecke Director d’orquestra, actuà per Europa i fou mestre de capella a les corts de Weimar i Mannheim 1896-99 Influït per Wagner, deixà quatre simfonies i l’òpera Donna Diana 1894, única de les seves obres teatrals encara en repertori

Es dedicà primerament a la pintura La seva poesia es caracteritza per un accentuat sentiment de llibertat Ha publicat Indvielsens aar ‘Els anys d’iniciació’, 1921, Horisont 1934, Dikt fra krigstiden ‘Poesies de temps de guerra’, 1946 i un recull de poemes 1946, entre altres obres

Funcionari del govern colonial britànic, començà escrivint peces teatrals de to burlesc, com Kalki avatār ‘L’últim profeta’, 1895 A partir del 1903 es decantà pel drama social i obtingué un gran èxit amb obres com Mebād Patan ‘La caiguda de Mevad’, 1906 i Candragupta 1911

Pertangué a una vella nissaga de músics del Baix Empordà Succeí Manuel Saderra en la direcció de la cobla La Principal de Girona De producció sardanista molt limitada, però d’alt nivell, destaquen les obres Capvespre, Desig, Afecte, L’avi de casa, Reviu la illusió , etc

Llicenciat en medicina el 1847, doctorat el 1869, i colleccionista Aprengué dibuix a Llotja Barcelona, d’on esdevingué catedràtic d’anatomia aplicada a les arts 1851 Publicà diverses obres sobre la seva especialitat Reuní una important collecció de gravats, avui als Museus Municipals d’Art de Barcelona