Resultats de la cerca
Es mostren 25787 resultats
saccomanno
Història
Militar
Cadascun del aventurers italians que constituïen una tropa mercenària al servei d’Alfons IV de Catalunya a mitjan segle XV.
Foren enviats el 1452 a Mallorca, sota el comandament del virrei de Sardenya, Francesc d’Erill, per reprimir la revolta dels Forans contra els ciutadans propietaris de les terres
rim
Literatura
En els antics tractats poètics en ús a Catalunya, la síl·laba o síl·labes finals dels vers que formen la rima.
ral d’ardits
Numismàtica i sigil·lografia
Unitat de compte usada al Principat de Catalunya a partir del s. XVII amb una equivalència de 24 diners (ardit).
prohom
Al s XII, a Catalunya, persona notable o principal d’una localitat, generalment cap de casa, dit abans home bo.
Assistia o assessorava el senyor jurisdiccional o el seu representant o batlle en actes arbitrals i pericials o com a testimoni en donacions, vendes, concòrdies, etc, i adquirí aviat un caràcter de representativitat de la població en el període incipient del seu règim municipal
cap Celebàntic
Cap
Segons l’Ora maritima d’Aviè, cap de la costa septentrional de Catalunya, no lluny de la ciutat de Cípsela.
Hom l’ha volgut identificar amb el cap de Begur
catifa floral
Catifa floral al barri del Raval de Blanes (2011)
© Jaume Ferrández
Folklore
Catifa feta amb flors que originàriament s’elaborava durant les processons de Corpus en molts pobles i ciutats de Catalunya.
El capellà i el seu seguici caminaven pels carrers principals, que es guarnien amb flors de diferents colors amb una gran varietat de formes i dibuixos La ginesta i els pètals de roses són algunes de les flors més utilitzades en la confecció d’aquestes catifes Si bé en moltes poblacions aquesta tradició s’ha perdut, algunes l’han mantingut i ha acabat esdevenint una festa popular d’interès turístic, com en el cas de Sitges, Arbúcies i la Garriga També s’han recuperat les de Caldes de Montbui i Girona, a més de les que s’elaboren per a la Processó del Silenci de Badalona i les de Sant Sadurní…
comtat d’Ischia
Història
Títol concedit per Joan II de Catalunya-Aragó el 1462 a Joan de Torrelles i López de Gurrea
, únic titular.
Cambra de la Sumària
Història
Tribunal instituït a Nàpols, al s XV, pel rei Alfons IV de Catalunya-Aragó, presidit pel lloctinent del gran canceller.
La seva competència s’estenia a les qüestions referents al patrimoni reial i a les causes feudals Fou reformat per Felip II i per Felip IV de Castella, i fou abolit el 1807
Caixa de Crèdit Comunal
Institució creada per la Mancomunitat de Catalunya, el 28 de maig de 1914, per a facilitar el crèdit als municipis.
Era regida per un comitè administratiu de sis membres, encapçalat pel president de la Mancomunitat En formava el patrimoni el producte de l’emissió d’obligacions amortitzables amb interès Per a sollicitar-los, calia la majoria absoluta dels regidors Amb els emprèstits, fou l’instrument de finançament de la Mancomunitat
Butlletí dels Mestres
Pedagogia
Publicacions periòdiques
Suplement pedagògic de la revista Quaderns d’Estudi, creat pel consell de Pedagogia de la Mancomunitat de Catalunya el 1922.
Suspès el 1923, començà una segona època el 1931, que perdurà fins el 1938 Tractà de qüestions d’ordre tècnic de l’escola i de la cultura popular, i complí una efectiva missió orientadora dels mestres Sota la direcció d’Alexandre Galí, hi hagué un cos de redacció format per Josep Albages, Pere Blasi, Manuel Galés, Jacinta Morell, Joan Morey, Josep Parunella i Pere Santaló Hi collaboraren també pedagogs forans, com Maria Montessori, Charlotte Bühler, etc