Resultats de la cerca
Es mostren 7071 resultats
Centre Escolar Catalanista
Entitat catalanista fundada a Barcelona el 21 d’octubre de 1886 per un grup d’estudiants universitaris com a filial del Centre Català.
En fou elegit primer president Martí Roger En produir-se l’escissió del Centre Català 1887, la majoria dels socis estudiants ingressaren a la Lliga de Catalunya, presidits per Narcís Verdaguer i Callís La seva tendència era socialment conservadora, però d’una ideologia política que, a partir del regionalisme, es concretà en el nacionalisme Els fundadors es destacaren aviat en el moviment catalanista Enric Prat de la Riba, president del curs 1890-91 Josep Puig i Cadafalch, president del curs 1891-92 Lluís Duran i Ventosa, Pere Muntanyola, Josep Rogent i Francesc Cambó El 1889 intervingué en la…
la Cavalleria
Nom que adoptaren diversos membres del llinatge hebreu dels ben Labí de Saragossa, a causa de les relacions i la dependència que tingueren amb els templers des del principi del segle XIII.
A partir del regnat de Jaume I assoliren una gran influència, no sols amb la concessió de préstecs oportuns, sinó també com a administradors, batlles, tresorers i consellers reials, o bé destacaren com a financers Jahudán de Cavallería i literats Vidal Yosef ben Labí , Vidal Benvenist de la Cavalleria Constituïda, antigament, en dues branques principals, una bona part de la nombrosa descendència de la família es convertí al cristianisme al principi del segle XV En aquesta nova etapa, s’hi distingiren especialment el jurista Pere de la Cavalleria i els consellers i oficials de Joan II i de…
congrés de Cambrai
Història
Congrés europeu que tingué lloc a Cambrai (Cambrésis) en 1721-27, convocat pels membres de la Quàdruple Aliança per tal de concloure una pau definitiva.
Les negociacions facilitaren diversos acords parcials signats al marge del congrés Així, el tractat de Madrid 1721 fou signat entre França, la Gran Bretanya i Felip V de Castella L’emperador Carles VI reconegué 1724 els drets successoris de l’infant Carles, fill de Felip V, als ducats italians de Parma i Toscana a canvi del reconeixement del dret a la successió d’Àustria de la seva filla Maria Teresa L’incompliment per part de França del compromís matrimonial entre Lluís XV i la filla de Felip V, Maria Anna Victòria, afavorí la signatura del tractat de Viena entre aquest que es retirà al…
premi Pere Quart
Premi literari en llengua catalana convocat anualment del 1987 fins el 2010 per l’Ajuntament de Sabadell i l’editorial La Campana a textos inèdits d’humor i sàtira, de qualsevol gènere.
Relació d’obres i autors guardonats 1987 Auques i espantalls , de Miquel Descolt 1988 Un submarí a les estovalles , de Joan Barril 1989 Bla, bla, bla , d’ Ignasi Riera 1990 La propina , d’ Enric Larreula 1991 Manual del perfecte escriptor mediocre , de Ramon Folch i Camarasa 1992 Les tres Glorioses , de Nèstor Luján 1993 Vacances al Zurich , d’Anna Vila 1994 La casa a mida , de Jan Baca 1995 desert 1996 No la saps, aquesta , de Lluís Permanyer 1997 El nom del porc , d’ Albert Om 1998 L’home que no volia avorrir les dones , de Paco López Diago 1999 Criatura i companyia , de Carles Capdevila…
Norbert Íbero de Castro
Ràdio i televisió
Teatre
Actor i doblador.
Format a l’Institut del Teatre, actuà en la Companyia de Josep Maria Flotats, sota la direcció del qual interpretà El despertar de la primavera de Frank Wedekind 1986, Lorenzaccio , d’Alfred de Musset 1989, El misantrop , de Molière 1989, Cavalls de mar , de Josep Lluís i Rodolf Sirera 1992, i, sota la direcció de Maurizio Scaparro, Cyrano de Bergerac , d’Edmond Rostand 1985 Treballà també amb Sergi Belbel El mercader de Venècia , de William Shakespeare, 1994, Tamzin Townsend Bones Festes , d’Alan Ayckbourn, 1992, David Selvas Who is P , d’Albert Tola, 2005 True West , de Sam Shepard,…
Miquel Font i Cirer
Disseny i arts gràfiques
Edició
Arxivística i biblioteconomia
Impressor, editor i bibliòfil.
L’any 1970 fundà l’editorial Imatge/70 i el 1984 Miquel Font Editor, ambdues desaparegudes l’any 1999 Centrades en la història, la sociologia i l’etnologia de les Balears, al llarg d’aquests anys edità més de cent cinquanta títols distribuïts en catorze colleccions, entre les quals “Miramar”, “Obres de Ramon Llull” en edició facsímil, la “Rodella” única collecció de temàtica judaica a l’Estat espanyol, i la desena llarga d’àlbums fotogràfics Imatges d’ahir , sobre diversos pobles de Mallorca Participà regularment a la Fira Internacional del Libre Frankfurt i destacà també com a bibliòfil i…
Carles Cases i Pujol
Cinematografia
Compositor.
Estudià piano i violoncel al Conservatori Superior de Música de Barcelona i complementà els estudis musicals a l’Havana Cuba i Harstad Noruega Ha format part, com a pianista, de diferents formacions de jazz Ha collaborat amb Maria del Mar Bonet, Lluís Llach i Georges Moustaki, entre altres cantautors, com a arranjador de les seves cançons o com a membre de les bandes musicals que els porten de gira arreu Al final dels anys vuitanta inicià la seva carrera com a compositor cinematogràfic al servei de produccions d’àmbit nacional i internacional, per a bona part de les quals ha escrit música…
Eiji Oue

Eiji Oue
© Braunschweig Classic Festival
Música
Director d’orquestra japonès.
Format a l'escola de música Toho Gakuen de Tòquio, amplià estudis amb Seiji Ozawa al Tanglewood Music Center EUA, on conegué Leonard Bernstein, que es convertí en el seu mentor El 1980 guanyà el premi Koussevitzky i el 1981 la Medalla d’Or Hans Haring en el concurs de direcció del Mozarteum de Salzburg Posteriorment ha estat titular de la Pennsylvania Erie Philharmonic 1991-95, de la Minnesota Orchestra 1995-2002, de l’Orquestra Simfònica NDR de Hannover des del 1998 i des del 2003 de l’Orquestra Filharmònica d’Osaka El 2005 debutà com a director a Bayreuth amb Tristany i Isolda Aquest…
Teresa Fusté i Serret

Teresa Fusté
© Arxiu Família Grau-Fusté
Escultura
Pintura
Arts decoratives
Pintora, escultora i dissenyadora de joies.
Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, on fou deixeble de Lluís Montané La seva obra pictòrica se centrà principalment en el paisatge i utilitzà una tècnica pròpia de caràcter mixt En l’àmbit escultòric treballà el bronze, el marbre i el fang, amb una producció orientada sobretot a la representació de la figura femenina amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona realitzà una collecció d’escultures dedicada a diverses disciplines esportives L’any 1985 inicià també la seva activitat en el camp del disseny de joies Exposà individualment i collectivament fins el 1994 en diverses ciutats…
Josep Fuses i Comalada
Arquitectura
Arquitecte.
Es llicencià a l’ETSAB el 1977 i completà la seva formació a l’Acadèmia d’Espanya a Roma 1980 i a l’Architectural Association de Londres 1984-85 Juntament amb Joan Maria Viader i Martí Bescanó 1953 han realitzat diverses obres que reflecteixen la cura en el disseny del detall Han treballat sobretot a la comarca gironina, tant en enclavaments cèntrics de la capital —l’edifici d’habitatges Les Beates 1983-85, la seu central i la biblioteca de la Universitat de Girona, a l’antic edifici de les Àligues 1986-92, la reforma del mercat municipal 1991-93, o la reforma i transformació de l’antic…