Resultats de la cerca

Es mostren 114273 resultats

arbre genealògic de les llengües

Alguns trets de similitud particular entre les llengües indoeuropees, que incideixen els uns amb els altres i discorden de l’arbre genealògic de les llengües (segons Schrader i Bloomfield): 1, sibilants en comptes de velars en certes formes; 2, desinències casuals amb m en comptes de bh ; 3, desinències del passiu amb r ; 4, prefix e- en els pretèrits; 5, noms femenins amb sufixos masculins; 6, perfet usat com a pretèrit general

© fototeca.cat

Lingüística i sociolingüística
Metàfora amb què els comparatistes de mitjan segle XIX, i en particular August Schleider, es representaven l’evolució d’una família de llengües, considerada com un procés de particions successives d’una llengua comuna en diverses llengües que des d’aleshores seguien un curs independent.
Bé que aquesta imatge perdura en alguns manuals, fou destruïda pels lingüistes Hugo Schuchardt 1866 i 1870 i Johannes Schmidt 1872, en mostrar, el primer per al romànic i el segon per a l’indoeuropeu, que les línies fonamentals de participació dels dialectes s’entrecreuen d’una manera massa complicada perquè hom pugui admetre una història tan simplista, i que cal pensar en molts processos d'associació i reagrupació de les llengües
Gran enciclopèdia catalana

Sant Antoni de les Codines

Façana de l’església de Sant Antoni de les Codines

© Fototeca.cat

Capella
Medicina
Antiga capella i hospital de camí ral situats al terme de Centelles (Osona), al peu de la carretera de Barcelona a Puigcerdà.
Es trobava al límit entre les antigues jurisdiccions dels castells del Brull i de Centelles La capella, escurçada i restaurada el 1971, era dedicada a sant Antoni Abat, i existia ja el 1291 l’hospital, amb elements gòtics s XV i ara simple habitatge, fou fundat vers el 1325 pel noble Gilabert de Centelles
Gran enciclopèdia catalana

Organització de les Nacions Unides

Seu de l’Organització de les Nacions Unides, a Nova York

© Fototeca.cat-Corel

Política
Organització internacional, amb seu a Nova York.
Té com a principals finalitats mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària i garantir la seguretat dels estats damunt la base dels principis d’igualtat i d’autodeterminació i vetllar pel respecte dels drets humans Successora de la  Societat de Nacions , les primeres passes cap a la seva creació foren la conferència de Dumbarton Oaks 1944 i la conferència de Jalta 1945 El 25 d’abril de 1945 cinquanta-un estats es reuniren a San Francisco, on elaboraren i signaren, el 26 de juny, la Carta de les Nacions Unides L’ONU entrà en…
Gran enciclopèdia catalana

Mas Teixonera de les Doedes

Mas Teixonera de les Doedes

PCB75 (CC BY 2.0)

Masia
Masia del municipi d’Arenys de Mar (Maresme).
Gran enciclopèdia catalana

el Marquet de les Roques

Vista del mas del Marquet de les Roques

© Fototeca.cat

Masia
Mas del municipi de Sant Llorenç Savall (Vallès Occidental).
Gran enciclopèdia catalana

Sant Pere de les Cigales

Aspecte de la capella de Sant Pere de les Cigales

© CIC-Moià

Capella
Caseria
Caseria i capella en ruïnes del municipi de Gaià (Bages), en una petita vall tributària, per l’esquerra, del Llobregat, vora Gramolar.
Gran enciclopèdia catalana

La República de les Lletres

Exemplar num. 1 de la revista La República de les Lletres (juliol-setembre 1934)

Publicacions periòdiques
Revista trimestral publicada a València entre el 1934 i el 1936.
N'aparegueren vuit números i n'era director Enric Navarro i Borràs Incloïa treballs sobre literatura, art i política amb una òptica valencianista d’esquerres, nacionalista catalana Hi collaboraven Miquel Duran i Tortajada, que en fou el promotor, Adolf Pizcueta, Francesc Almela i Vives, Eduard Martínez Ferrando, Gabriel Alomar, M Folguera i Duran, Martí de Riquer i altres autors
Gran enciclopèdia catalana

Sant Salvador de les Espases

Vista del congost del Cairat on s’ubica la capella de Sant Salvador de les Espases, a Esparraguera

© Fototeca.cat

Santuari
Santuari del municipi d’Esparreguera (Baix Llobregat) i de la parròquia d’Olesa de Montserrat des del 1868.
Es troba dalt de la muntanya de Sant Salvador 420 m alt, sector de la Serralada Prelitoral a l’esquerra del Llobregat, davant el massís de Montserrat el riu forma entre ambdós blocs el congost del Cairat És l’antiga església del castell de les Espases, esmentada ja el 895, quan fou cedit a l’església de Vic Des del 992 canvià de senyor i es vinculà després al castell d’Esparreguera, fins que el 1351 passà a propietat dels priors i després abats de Montserrat Del castell, només en resten els fonaments de la torre a la roca que corona el cimal La capella de Sant Salvador és coneguda des del s…
Gran enciclopèdia catalana

Les mil i una nits

Manuscrit àrab que pertanyé a Antoine Galland i que fou utilitzat com a base per a la traducció de Les mil i una nits (1301-1400)

© Gallica, Bibliothèque Nationale de France

Recull de contes escrits en àrab.
Enquadrat sota un canemàs comú, a l’estil de les antigues colleccions orientals índies, sobretot, com el Mahābhārata o els Panchǎtantra , inclou narracions pròpies de la contística índia “El mercader i el geni”, iraniana “Qamar al-Zamān i la princesa Budūr”, de l’antic Egipte i, bé que en menor quantia, grega i hebrea conte de Šamasp i Šansah El reduït marc geogràfic en què es desenvolupa l’acció contrasta amb el gran nombre de personatges i esdeveniments que hi intervenen des d’històries del rei Salomó, dels reis de l’antiga Pèrsia i Mesopotàmia o d’Alexandre el Gran fins a les…
Gran enciclopèdia catalana

les Eres de Sant Joan

El raval de les Eres de Sant Joan, amb l’església romànica de Sant Joan Baptista

© Jaume Ferrández

Raval
Raval del poble d’Orcau, al terme d’Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà), on hi ha la capella romànica de Sant Joan Baptista.
Gran enciclopèdia catalana