Resultats de la cerca

Format al CN Montjuïc, s’especialitzà en natació amb aletes Fou pioner d’aquesta modalitat a Catalunya, organitzà la primera prova el 1967 a la piscina del seu club i es proclamà campió de Catalunya en catorze ocasions, sempre representant el Montjuïc, i dues d’Espanya També guanyà el Ciutat de Barcelona i el trofeu CRIS Compaginà la competició amb la tasca d’entrenador Fou seleccionador català de natació amb aletes 1971-80 i guanyà cinc Campionats d’Espanya Fou directiu de la Federació Espanyola d’Activitats Subaquàtiques 1984-86 Rebé la medalla Forjadors de la Història…

Començà a destacar als vint-i-quatre anys i morí als vint-i-nou Fou sis vegades campió d’Espanya i en destaquen els títols individuals 1963, 1966 i els títols per equips 1965, 1966 amb el Mayda Participà en el Mundial del 1965 i els Campionats d’Europa del 1964 i el 1966 Fou jugador d’elit al CT Barcino i el Mayda després d’haver estat a la Congregació Mariana de Sant Andreu, el Fabra i Coats i la Penya Espanyolista La Federació Espanyola de Tennis de Taula li atorgà la medalla d’or a títol pòstum

Treballà al centre de tecnificació de la Federació Catalana de Gimnàstica, a la Foixarda, i posteriorment al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat, preparant gimnastes entre els quals hi ha el doble campió olímpic Gervasi Deferr, al qual guià durant tota la carrera, i el també olímpic Andreu Vivó Fou director tècnic de la Federació Catalana de Gimnàstica i jutge internacional Al febrer del 2010 es traslladà a Mèxic per dirigir la preparació dels gimnastes d’aquell país per als Jocs del 2012 Rebé la medalla al mèrit esportiu espanyola de bronze 2001, de plata 2006 i d’or 2009

Estigué lligat sempre al Club 7 a 9, on començà a jugar el 1945, excepte un any que jugà amb el Mayda Formà part de l’equip campió de Lliga entre el 1964 i el 1967, si bé no n’era titular Participà en el Mundial del 1959 Com a directiu, fou delegat del 7 a 9 i el 1968 fundà l’Escola Nacional d’Entrenadors, que també dirigí Igualment, fou membre de la junta directiva de la federació espanyola Rebé la insígnia d’or i la distinció com a soci de mèrit del seu club

Campió d’Espanya individual 1982, la seva carrera fou especialment reeixida en la categoria de dobles, en la qual guanyà 47 títols del circuit de l’Associació de Tennistes Professionals ATP, gairebé sempre fent parella amb Emilio Sánchez Vicario Aconseguí l’Obert dels Estats Units 1988 i el Roland Garros 1990, i fou subcampió a Wimbledon 1987 i als Jocs Olímpics de Seül 1988 En competició individual, assolí un títol del circuit ATP 1985 Formà part de l’equip espanyol de la Copa Davis durant catorze anys Ja retirat, creà amb la seva parella tennística l’Acadèmia Sánchez-Casal

Membre del Reial Club Nàutic de Barcelona, fou campió d’Espanya 1945 de la classe snipe juntament amb Jordi Balcells a bord del Sopla II Prengué part en els Jocs Olímpics de Hèlsinki 1952, on aconseguí la novena posició en classe finn, i de Munic 1972, on competí en classe soling i fou patró de l’equip format pel seu fill Ramon Balcells i Comas i per Joan Llort i Corbella D’altra banda, fou seleccionador espanyol de vela 1966-68 i guanyà el Campionat del Món de creuer en classe 3/4 1977 fent parella amb Ib Andersen a bord del Manzanita

Membre de la Unió Ciclista Sabadell, com a ciclista amateur Fou campió d’Espanya de ciclocròs 1950 L’any 1952 es professionalitzà i competí amb diferents equips fins el 1961 Fou segon 1952 i tercer 1954 en el Campionat d’Espanya de ciclocròs El 1956, amb l’Splendid, guanyà el Gran Premi de Martorell i fou segon al Trofeu Borràs i a la Barcelona-Vilada L’any 1957 guanyà dues etapes i fou líder de la Volta a Espanya i del Campionat Basc-navarrès, amb el Faema El 1958 guanyà la Barcelona-Vilada amb l’equip Ignis Posteriorment, fitxà per l’equip Ferrys

Debutà amb el primer equip de l’Atlètic Terrassa Hockey Club la temporada 1979-80 Guanyà una Copa d’Europa 1985, quatre Lligues 1983-86, tres Copes del Rei 1984, 1985, 1986 i quatre Campio-nats de Catalunya 1981, 1983, 1985, 1986 Deixà l’equip al final de la temporada 1985-86 Amb la selecció espanyola participà en els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984 i a la III Intercontinental d’hoquei disputada a Barcelona i Terrassa 1985, prova classificatòria per a la Copa del Món de l’any següent Rebé la insígnia d’or de l’Atlètic de Terrassa 1984

Forma part de les societats de caçadors de les Borges Blanques, amb els quals practica la caça de la perdiu L’Alfacada, amb qui caça aus aquàtiques al delta de l’Ebre, i Sant Jordi Desvalls, a la qual representa en els campionats Des del 1999 competeix en la modalitat de Sant Hubert En el seu palmarès destaquen cinc campionats territorials de Girona 2004-08 i els títols de campió de Catalunya 2006 i d’Espanya 2009 En l’àmbit internacional disputà el Campionat del Món celebrat a Serres Grècia, 2009 amb el seu gos Anda de Leinz

S’inicià a l’Escola Municipal de Gimnàstica de Cornellà de Llobregat El 1988 ingressà al Gimnàs La Foixarda i el 1993 al CAR de Sant Cugat Fou campió d’Espanya infantil 1990, 1991 i juvenil 1992, 1993, però les lesions tallaren la seva progressió Tot i això, formà part de la selecció espanyola que disputà el Campionat d’Europa júnior 1996 i fou subcampió estatal de cavall amb arcs 1995 i de barres paralleles 1997 El 1999 es retirà quan era gimnasta del Club Gimnàstic de Tarragona L’any 2003 s’inicià com a entrenador del CG Osona