Resultats de la cerca
Es mostren 37344 resultats
Domus de Desvilar (Tavertet)
Art romànic
Les primeres notícies de la família que habitava aquesta casa forta es documenten a partir del 1050 amb dos personatges anomenats Guerau, un casat amb Sinner i l’altre amb Peronella Amb el cognom Vilar no apareixen fins el 1117 amb Guillem de Vilar Aquesta família de cavallers s’entroncà amb els de Conanglell el 1377 i amb d’altres famílies de la petita noblesa comarcal El 1737 Felip V concedí reconeixença de noblesa als Desvilar La pubilla Maria de Desvilar el 1831 es casà amb Fèlix Muntanyà de Seva Els Muntanyà foren propietaris del casal fins fa pocs anys i encara…
Manuel Vázquez Gallego
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant castellà.
Influït per Wenceslao Fernández Flórez i Jardiel Poncela, s’inicià com a dibuixant en revistes barcelonines des de Madrid, fins que el 1950 s’hi traslladà per treballar a l’Editorial Bruguera La seva signatura “By Vázquez” es féu famosa als anys quaranta, quan creà els personatges de Pulgarcito, les germanes Gilda i Angelito, que sortiren per primer cop a les revistes TBO , DDT i Tiovivo Altres personatges seus foren Anacleto, la família Cebolleta, Churumbel i Ángel Siseñor, fins a un total de 150 La seva darrera edició fou la collecció de tebeos By Vázquez , d’…
René Metras i Mavet
Museologia
Col·leccionista i marxant d’art.
Fill d’una família de seders lionesos, installada a Catalunya el 1934 Estudià enginyeria tèxtil, i practicà la pintura fins el 1947 Feu amistat amb Cuixart, Tàpies, Ponç, Brossa, Arnau Puig i Cirlot, amb els quals collaborà al Club 49 i a Dau al Set , on fou el tresorer Seduït pel surrealisme màgic, colleccionà des del 1951 obres dels principals avantguardistes catalans, espanyols i francesos Edità El Correo de las Artes 1958-62, i formà part del Museu d’Art Contemporani de Barcelona promogut pel FAD Obrí una galeria a Barcelona 1962 dedicada a l’art d’avantguarda, que…
Prébeza
Ciutat
Capital del nomós homònim, a l’Epir, Grècia.
Port important de la regió, a la mar Jònica, és centre comercial d’olives, oli, cítrics i gra Destruïda pels búlgars, la ciutat tingué poca importància a l’època bizantina del 1499 al 1530 estigué sota el domini venecià, fins que els turcs se n’empararen El 1538 fou seu d’un combat naval important entre els turcs i la flota cristiana comandada per Andrea Doria Aquest, després d’unes escaramusses i sense que mai n’hagin estat aclarits els motius, aixecà el setge i fugí amb tot l’estol a Corfú, perseguit per Barba-rossa, i no presentà combat Això feu que els turcs s’atribuïssin la…
anglosaxó | anglosaxona
Història
Individu d’un dels pobles germànics que envaïren Anglaterra al segle V.
Aquest terme fou creat per Pau Diaca Els pobles germànics angles , saxons i juts , establerts a Anglaterra al segle V, foren al principi designats comunament saxons, bé que l’apellatiu angle es troba ja en Tàcit al segle VI Pau Diaca feu la distinció entre saxons d’Anglaterra i romasos al continent El cronista anglès John Asser utilitzà la denominació rex Angulsaxorum , que apareix a vegades en els documents anglesos, fins a l’època del rei Edgar mort el 975, fou reemplaçada per la de rex Anglorum L’expressió “anglosaxó” fou represa per William Camden el 1586, i hom l’empra …
Santa Margarida

Església de Santa Margarida
© Fototeca.cat
Ermita
Edifici històric del municipi de Martorell (Baix Llobregat).
La construcció inicial fou una església visigòtica dels segles V-VII, bastida a la vora de la Via Augusta al seu pas per Martorell Era de planta rectangular i capçalera tripartida amb un absis de ferradura Al sud de l’edifici, un vestíbul de caràcter funerari amb tombes datades entre els segles V-VIII s'estenen vers l’exterior d’aquest espai Al segle XII, hom hi construí una església romànica reaprofitant part de les estructures precedents Aquesta església, que fou objecte de diverses intervencions posteriors, pervisqué fins el segle XIX Fou excavada a partir del 1972, tot i que…
Watergate
Història
Escàndol polític que tingué lloc als Estats Units el 1972, quan el Partit Demòcrata fou objecte d’espionatge per part del Partit Republicà, aleshores al poder.
El cas s’inicià a l’hotel Watergate Washington, del qual prové el nom de l’escàndol, i on el Partit Demòcrata havia installat les oficines en les eleccions presidencials del 1972 En el procés d’investigació destacaren les denúncies de la premsa sobretot el Washington Post i la insistència de la justícia federal Finalment hi intervingué el Congrés i, davant el perill d’ impeachment , el president Richard Nixon hagué de dimitir 1974 No fou fins el 2005 que l’exagent de l’FBI Mark Felt s’autoidentificà com l’autor anònim de la filtració, fins aleshores conegut…
Andréa Guiot
Música
Soprano francesa.
Estudià música a París, on el 1955 obtingué el primer premi de cant del conservatori Ben aviat debutà com a cantant d’òpera i es presentà a la Sala Favart amb Les contes d’Hoffmann , de J Offenbach El 1959 interpretà el paper de Margarida de Faust a l’Òpera Garnier i, el mateix any, el de Micaela de Carmen Fins el 1973 formà part de la companyia de l’Òpera de París, amb la qual es destacà, especialment durant les representacions de Mireille , de Gounod 1964 S’especialitzà en música francesa romàntica i contemporània enregistrà El rei David , de Honnegger i ensenyà cant al…
San Marino 2018
Estat
Fins a l’1 d’abril van ocupar el càrrec de capità regent del país Matteo Fiorini i Enrico Carattoni El primer forma part de l’Aliança Popular, que té 4 diputats al Consell Gran i General el segon és militant de l’Esquerra Unida, amb 16 diputats Van ser substituïts per Stefano Palmieri, del partit República Futura, i Matteo Ciacci, del Moviment Cívic 10, que van ocupar el càrrec fins l’1 d’octubre Al final de l’any els dos capitans regents del país eren Mirko Tomassoni, del Partit dels Socialistes i dels Demòcrates, i Luca Santolini, del Moviment Cívic 10 Durant…
les Escaldes
Poble
Poble (1 053 m alt) d’Andorra de la parròquia de les Escaldes i Engordany, que actualment forma una única aglomeració urbana amb els nuclis d’Andorra la Vella i d’Engordany.
És a la capçalera de la vall central, a l’esquerra de la Valira d’Encamp, des del riu Madriu fins a la confluència amb la Valira d’Ordino Deu l’origen i el nom a les fonts d’aigües calentes Calidae que brollen en aquest indret, entre 22° i 66°C, d’aigües sulfuroses i nitrogenades sulfuroses Les virtuts medicinals de les aigües, conegudes ja dels romans, en feren un balneari d’anomenada A partir de l’edat mitjana es desenvolupà una remarcable indústria farguera i tèxtil els paraires i els teixidors locals es trobaven agrupats, al començament del s XVII, en gremi Actualment, els blocs de…