Resultats de la cerca
Es mostren 26371 resultats
tonsura
Religió
Cristianisme
Manera de dur tallats els cabells els qui han rebut la tonsura religiosa.
Entre les formes conegudes, hi ha la dels monjos budistes, que duen tot el cap rapat, la que deixava només una franja de cabells a manera de cèrcol conservada fins fa poc per la majoria d’ordes religiosos catòlics i la que duien sacerdots i clergues llatins reduïda a la coroneta del cap, anomenada per això mateix coroneta
rapinya
Dret penal
Dret romà
A l’antiga Roma, delicte privat consistent en la sostracció violenta d’una cosa aliena, que comportava una acció penal pretorial infamant per a obtenir de l’autor del delicte una indemnització equivalent al quàdruple de la cosa sostreta.
Durant l’època dels bàrbars el mot tipificava tota mena de furts i robatoris fets durant el dia, i sovint les penes més greus, fins i tot la forca, eren aplicades als lladres de camins Fins a l’entrada en vigor de l’actual codi penal espanyol 1996, jurídicament la rapinya era inclosa en el concepte de robatori
ordenació
Cristianisme
Acció litúrgica per la qual el bisbe confereix el sagrament de l’orde
.
S'ha fet normalment sempre amb la imposició de les mans sobre l’ordenand, tot invocant la gràcia de l’Esperit Sant L’Església llatina medieval posà l’accent en la traditio instrumentorum o lliurament dels objectes sagrats calze i patena El ritual romà d’ordenació de bisbes, preveres i diaques fou reformat l’any 1968
placentaris
Mastologia
Infraclasse de mamífers teris caracteritzats pel fet de retenir les cries durant un temps considerable dins l’úter, alimentant-les per mitjà d’una placenta formada per l’al·lantoides.
No tenen bossa marsupial ni ossos epipúbics, cosa que els diferencia dels marsupials A més, presenten caràcters cranials i de dentadura específics Tot i que tradicionalment s’agrupaven amb els marsupials formant el clade metateris, algunes dades morfològiques i de filogènia molecular indiquen que els marsupials estan inclosos en el clade marsupionta, germà dels placentaris, juntament amb els monotremes
morganàtic | morganàtica
Història del dret
Dit de l’home o de la dona de rang inferior casats amb un príncep o un sobirà.
La conseqüència d’aquesta unió podia portar a la pèrdua de la corona de qui la contreia o dels seus drets al tron, i sempre a la pèrdua dels drets dels fills que en naixien La paraula, originada al Sacre Imperi, s’estengué per tot Europa A la península Ibèrica hom emprà més la paraula matrimoni desigual
sincronització
Cinematografia
Correspondència absoluta entre la imatge visual i el so en una pel·lícula cinematogràfica.
Tot i que algunes pellícules són rodades en so directe, la tècnica emprada normalment, sobretot en exteriors, per a evitar sorolls excessius i paràsits, consisteix en el rodatge mut de les imatges i la posterior incorporació del so corresponent en els estudis També és emprada en films musicals, de cant, etc, i per a efectes sonors especials
Quivira
Geografia històrica
Ciutat fabulosa que les llegendes situaven cap a l’actual ciutat de Kansas, als EUA.
Álvar Núñez Cabeza de Vaca en donà les primeres notícies cap al 1536 i Marcos de Niza la descriví el 1539 Francisco Vázquez Coronado la buscà el 1541, però només trobà un poblet miserable amb aquest nom Hi hagué altres expedicions que buscaren Quivira, i al s XVII el mite existia encara, tot i que ja era en decadència
pobre d’esperit
Bíblia
Pobre segons l’esperit (pobresa).
No es tracta tant d’una categoria social com religiosa, que té les arrels en el pobre de Jahvè de l’Antic Testament Conscient de la pròpia insuficiència, ho espera tot de Déu La seva felicitat benaurança no li ve del fet d’ésser pobre, sinó del fet que deixarà d’ésser-ho en l’adveniment del Regne
teorema dels quatre colors
Cartografia
Teorema proposat per F. Guthrie a Augustus De Morgan el 1852, que afirmava que eren suficients quatre colors diferents per a colorar qualsevol mapa (és a dir, qualsevol divisió d’un pla o d’una esfera en regions), de manera que les regions amb frontera comuna tinguessin coloracions diferents.
Aquest teorema restà sense demostrar tot i que en general n’era acceptada la validesa fins l’any 1976 quan els matemàtics Kenneth Appel i Wolfgang Haken demostraren a partir de càlculs realitzats per ordinador que, efectivament, n'hi ha prou amb quatre colors per a colorar un mapa sense que hi hagi dues divisions adjacents del mateix color
pinsà borroner
Pinsà borroner
Marion Zaller iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels fringíl·lids, de 15 cm, que té el pili, la barbeta, la cua, les ales i el bec negres, una franja alar i el carpó blancs, i és d’aspecte rodanxó, amb el coll curt i ample i el bec robust.
El mascle té les parts superiors de color gris blavenc i les inferiors vermell rosat, i la femella les superiors castany grisenc i les inferiors bru rosat Habita a gairebé tot Europa, fins al nord de la península Ibèrica, l’Àsia septentrional fins al Japó, i el nord de Turquia i Pèrsia És comú als Pirineus