Resultats de la cerca

Cursà magisteri a l’Escola Universitària de Girona i exercí a Palamós i a Sant Feliu de Guíxols, activitat que combinà amb el periodisme d’àmbit local Inicià la carrera política a la seva localitat natal com a fundador de la Taula Democràtica 1975, adscrita a l’Assemblea de Catalunya, i a  Convergència Democràtica de Catalunya  1976, de l’agrupació local de la qual fou president 1977, com també de l’Agrupació Comarcal del Baix Empordà Fou membre del comitè executiu de la Federació Intercomarcal de Girona de CDC i del consell nacional d’aquest partit, i president de la Federació de Girona 1985…

Estudià filosofia a València i Madrid i història de l’art i estètica a Bonn, Londres i Roma Fou professor de teoria de l’art i art contemporani a la Universitat de València 1967-74 Ha estat director fundador de la revista Kalias  de l’Institut Valencià d’Art Modern IVAM, del qual fou responsable acadèmic des de la seva fundació i director del 1992 al 1995 Actualment n’és director honorari Entre els seus títols en català d’assaig i estudis sobre art cal assenyalar Jocs sense temps 1992, Al temps de les formes 2000 i L’espai intermedi 2001 També és autor de l’antologia de textos L’experiència…

Estudià dret a Cervera, Osca i Saragossa Arrauxat i radical, fou membre de la Milícia Nacional i intervingué en les bullangues de Barcelona Publicà articles i opuscles polítics, collaborà amb articles de costums a El Constitucional 1842, El Imparcial 1842 i “El Corresponsal” de Madrid 1843, que recollí a Enciclopedia de tipos vulgares y costumbres de Barcelona 1844 Traduí la Historia de Carlos XII, rey de Suecia 1844 de Voltaire i collaborà al “Diario de Villanueva” 1852-57

De família noble, fou catedràtic de lletres humanes i de cànons a la Universitat de Cervera És autor d’un gran nombre de poesies classicitzants en castellà, però sobretot en llatí Publicà Inusitatis illecebris nitent 1783, Quae me pauentem terrifico petunt 1785 i algunes poesies recollides en la relació de les exèquies que la Universitat de Cervera dedicà a Carles III 1788

Competí pels clubs Vela Barcelona, Els Baus i El Balís Fou campió de Catalunya en les classes optimist 1973 i europa 1974, 1975 amb el Club Nàutic d’Arenys de Mar Destacà en finn, classe en què assolí vuit Campionats d’Espanya, tres d’Europa 1994, 1995, 1996, un Mundial 1993 i la medalla d’or en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 També conquerí quatre medalles de plata en Campionats d’Europa Repetí títol continental en star 1999, classe en què guanyà dos Campionats d’Espanya, i també es proclamà campió estatal en laser tres vegades Disputà els Jocs Olímpics d’Atlanta 1996 i Sydney 2000 També…

Doctor en economia i dret, fou professor titular d’economia financera i comptabilitat a la Universitat de Barcelona Participà com a comentarista d’actualitat i d’economia en diversos mitjans de comunicació És autor d’ España se escribe con E de endeudamiento 2012 i  Dónde estamos Verdades, mentiras y deberes pendientes de la recuperación económica 2015 En l’àmbit esportiu, formà part del consell d’administració del RCD Espanyol 2004-06 i fou patró de la Fundació Privada del club 2004-10 Membre del Panathlon Club de Barcelona, del Club de Golf de…

S’inicià el 1965 i jugà durant quaranta anys Conegut amb el nom de Quiquín Competí amb el Club de Polo Sant Antoni de Viladrau, on formà equip amb els germans Ayesa, i amb el Reial Club de Polo de Barcelona RCPB Assolí vuit Campionats de Catalunya i tres d’Espanya Guanyà sis edicions del Torneig Internacional Ciutat de Barcelona i sis més del Barcelona Polo Clàssic les tres primeres sota la denominació de Torneig d’Hivern, competicions organitzades pel RCPB entre el 1970 i el 2000 Formà part d’un equip català que disputà diversos torneigs internacionals a l’Argentina 1988-96 Presideix la…

Josep Coroleu i Inglada i Josep Pella i Forgas publiquen Los Fueros de Cataluña, llibre pancatalanista

AJ Cabanilles, CTorrents, sd BV-BNPG / GC Els estudis recents sobre el segle XVIII han trencat la imatge unitària que tradicionalment es donava dels intellectuals d’aquell segle i han fet palesa una pluralitat de corrents i uns canvis generacionals molt enriquidors, que permeten de comprendre l’originalitat del botànic Antoni Josep Cabanilles i Palop Nascut a València, el 1745, morí a Madrid, el 1804 Estudià filosofia a la Universitat de València i es doctorà en teologia En aquest període va poder observar la penetració de la filosofia moderna Cabanilles va ser suspès en les oposicions a la…

Llicenciat en dret, començà collaborant en diverses revistes com a crític com Laye  1950-54,  Ínsula , Índice , Papeles de Son Armadans , i, més tard, en català, a Serra d’Or L’anàlisi de la seva obra crítica, que té molt present l’anàlisi històrica, encara que no deixa de banda l’anàlisi de la cultura i la societat, mostra una evolució i un canvi que permeten establir tres etapes marcades per principis, estètiques i metodologies diferents La primera abraça des dels orígens i primers articles 1947 fins al 1958, i està dominada per l’objectivisme formal i la teoria sartreana del compromís…