Resultats de la cerca

En les eleccions europees de 1987 i 1989 donà suport a Herri Batasuna i en les municipals de 1987 a les Candidatures d’Unitat Popular presentades Mantingué relacions amb els Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans, l’Assemblea Municipal per l’EsquerraIndependentista i les Joventuts Indepen-dentistes Revolucionàries Dirigents Car-les Castellanos, Josep M Cervelló, Antoni Lecha, Ermen Llobet i Jaume Oliveras El 1996 fundà, amb d’altres collectius, l’ Assemblea d’Unitat Popular Edità La Veu de la Terra 1987-1994 i Fulls 1987-1994

Pretengué d’establir un poder popular català En les eleccions legislatives de 1977 donà suport a la Candidatura d’Unitat Popular pel Socialisme Formà part de la Coordinadora d’Esquerra Nacionalista dels Països Catalans amb el Partit Socialista de Mallorca, el Partit Socialista de Menorca i Socialistes del País Valencià Dirigents Joan Josep Armet, Josep M Aluja, Jordi Roure, Josep M López Llaví i Ricard Salvadiego El 1978 participà en la fundació del Bloc Català de Treballadors Edità Via Fora i la revista teòrica Procés Obert

Partidària del comunisme llibertari inspirat en Bakunin, pretenia d’aconseguir l’autodeterminació dels Països Catalans i establir una república socialista i autogestionària Celebrà la I Conferència Nacional a Barcelona pel novembre de 1983 i la II a Ventalló pel novembre de 1986, que n’assenyalà la crisi El secretari general fou Marcellí Reyes i Vidal Donà suport al Moviment de Defensa de la Terra i mantingué relacions, entre altres grups, amb el Collectiu Independentista La Nova Falç Edità Visca la Terra 1981-1986 i Tramuntana

Entorn seu es formà una teologia, dita memfita , segons la qual ell havia creat el món i era el sobirà dels déus Ja en el Regne Antic li fou assimilada una altra divinitat, Sokaris, senyor de la necròpoli memfita d’ací el nom de Ptah-Sokaris i més tard Osiris Ptah-Sokaris-Osiris Fou sempre el patró dels escultors i dels orfebres, raó per la qual els grecs l’identificaren amb Hefest La seva dona era Sekhmet, el seu fill Nefertum i el seu animal sagrat Apis

Fill del doctor en dret Pere Soler, fou primer carmelità descalç i després benedictí Doctor en teologia Essent abat, fou visitador dels monestirs benedictins de la Congregació Claustral Tarraconense Els anys 1625 i 1630 obtingué permís per a explotar les mines de ferro dels vessants del Canigó El 1642 saludà Lluís XIII de França com a comte de Barcelona, a qui donà una relíquia de sant Galderic Escriví uns Discursos econòmics de la història de Joaquim i Susanna sobre el capítol XIII del profeta Daniel Barcelona 1648

Es donà a conèixer com a autor de reproduccions de dibuixos de Fortuny i de la sèrie de Los caprichos , de Goya, i participà amb una sèrie d’aiguaforts en l’exposició d’art celebrada amb motiu de l’exposició universal del 1888 Fou considerat un dels millors gravadors sobre metall del seu temps La seva vinculació al món de les arts gràfiques el dugué a crear l’Editorial Seguí, que publicà obres enciclopèdiques, novelles populars, etc Fou continuada pels seus successors i desaparegué el 1947

Era la filla gran del comte de Peralada Francesc Jofre I de Rocabertí Entrà al convent de canongesses augustinianes de Sant Bartomeu de Bell-lloc Peralada el 1646, fins que fou empresonada pels francesos i reclosa a Hostalric 1651 Un cop alliberada es retirà a València 1652, on residí fins el 1657, que per voluntat del rei Felip IV anà a Barcelona per restaurar el convent de l’Ensenyança, de les monges de la Companyia de Maria , fundat a Barcelona el 1650, al qual donà nova vitalitat

Fou valí de Sevilla en vida del seu pare, a qui succeí com a califa el 1163 Hagué d’enfrontar-se a Ibn Mardaniš, sobirà de València i de Múrcia, que intentava d’apoderar-se de Còrdova L’any 1172 installà la cort califal a Sevilla, que esdevingué base de les seves expedicions contra els cristians Morí en retirar-se del setge de Santarém, defensada pels reis de Portugal i de Castella Donà l’aspecte de capital a Sevilla, on féu construir l’alcàsser i la mesquita

Estudià orgue i composició Després d’una estada a Barcelona, el 1873 s’installà a París, on donà a conèixer, amb èxit, les obres Salve Regina en els Concerts Pasdeloup i Sinfonía Mozárabe amb l’orquestra Colonne El 1879 publicà una collecció de cançons i estrenà el ballet Fiesta andaluza 1883 a l’Opéra de París Tornà a Barcelona, i estrenà l’òpera Il rinnegato Alonso García al Liceu 1885 Fou autor de nou òperes més i d’obres simfòniques, corals i de cambra

Residí a Roma 1787-94, on estudià l’antiguitat i el Renaixement i fou fortament influït per les teories de Winckelmann A Roma illustrà obres d’Homer, Èsquil i Dant Tornà a Londres i féu els monuments sepulcrals de lord Howe, de J Reynolds i de H Nelson 1808-16, a la catedral de Sant Pau Fou el representant principal del neoclassicisme a la Gran Bretanya, però el seu classicisme no és fred, gràcies a la forta espiritualitat romàntica que donà a les seves obres