Resultats de la cerca
Es mostren 7093 resultats
Pere Caimó i Bascós
Història
Política
Polític.
Fou capità de la milícia nacional durant el Bienni Progressista 1854-56 Empresonat per raons polítiques 1867, fou alliberat durant la Revolució de Setembre i nomenat alcalde de Sant Feliu de Guíxols s’afilià al partit republicà federal i fou diputat per Girona a les corts constituents del 1869 Aquell mateix any representà Girona en el pacte federal de Tortosa, i dirigí l’alçament federalista de la Bisbal Foc de la Bisbal , esclafat pel govern del general Prim Fou bandejat i no pogué tornar definitivament fins el 1876
Pasqual Ribot i Pellicer
Història
Política
Polític liberal.
Advocat, fou elegit regidor pel febrer del 1877 i després nomenat alcalde març del 1878 — juny del 1879 Aviat es convertí en un important polític, arquetípic del caciquisme electoral de la Restauració Era cunyat d’Antoni Maura i fou el seu representant a Mallorca dins el partit liberal De nou alcalde de Palma novembre del 1882 — juny del 1884 i juliol del 1885 — juliol de 1886, fou per primera vegada diputat a corts el 1886 i després el 1891, 1896, 1898 i 1899 Fou també governador civil de València 1893-94 i de Cadis 1897
Llorenç Bisbal i Barceló
Història
Política
Dirigent obrerista, sabater d’ofici.
De formació autodidàctica —fou analfabet fins a 19 anys—, les predicacions d’Antoni Quejido i de Pablo Iglesias el convertiren en un dels dirigents del socialisme mallorquí, fundador de la UGT de les Balears i promotor del partit socialista Fou el redactor més assidu del setmanari El Obrero Balear 1901-36 Del 1917 al 1922 fou regidor de Palma i organitzà l’abastament de la ciutat De nou regidor 1931, es preocupà del problema de l’atur forçós Fou president de la Federació Socialista Balear i vocal del comitè nacional del Partido Socialista Obrero Español
Wilhelm Liebknecht

Wilhelm Liebknecht
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític alemany.
Socialista des de la seva joventut, participà en la revolució del 1848 i s’exilià, primerament a Suïssa i després a Londres, on residí més de deu anys amb Marx Tornà a Alemanya el 1862, i treballà per implantar la Internacional, en lluita contra els partidaris de Lassalle El 1869, a Eisenach, fundà, amb August Bebel , el partit obrer socialdemòcrata alemany Sozialdemokratische Partei Deutschlands Fou empresonat diverses vegades, i el 1874 fou elegit diputat al Reichstag A partir del 1890 fou redactor en cap de l’òrgan socialista Vorwärts
Leszek Kołakowski
Filosofia
Filòsof polonès.
Professor a Varsòvia, fou expulsat del partit comunista el 1966 i s’exilià Professà als EUA, el Canadà i la Gran Bretanya Representant d’un marxisme crític i liberal, que va de la filosofia analítica als temes morals, fou conegut sobretot per recopilacions Der Mensch ohne Alternative ‘L’home sense alternativa’, 1960, Filozofia egzystencjalna ‘Filosofia existencial’, 1965 en collaboració amb Krzysztof Pomian, Traktat über die Sterblichkeit der Vernunft ‘Tractat sobre la mortalitat de la raó’, 1967 i Kultura i fetysze ‘La cultura i els fetitxes’, 1967 És també autor d’alguns contes…
accidentalisme
Política
Corrent polític que considera accidental, no essencial, la forma de govern.
L’accidentalisme no considera motiu de lluita política la forma de govern d’un país Qualsevol contingut és possible dins qualsevol forma de govern, i l’essencial és el contingut L’accidentalisme a l’Estat espanyol ha estat adoptat per les forces reformistes possibilistes de Castelar, partit reformista de Melquíades Álvarez, Lliga Regionalista i Lliga Catalana, CEDA, etc i es pot dir que fou l’actitud de quasi tota l’oposició democràtica els anys 1975-77 acceptar la monarquia de Joan Carles I a condició que aquesta prengués un contingut democràtic i parlamentari
exaltats
Història
Denominació donada, a l’Estat espanyol, al començament del segle XIX, als liberals més radicals.
Durant el Trienni Constitucional 1820-23 els exaltats, antiaristocràtics i demòcrates, intransigents amb els moderats, tingueren una gran força a les ciutats Madrid, Cadis, etc i constituïren nombroses societats secretes comuners o fills de Padilla, amics de l’ordre, etc i clubs polítics La Fontana de Oro, Lorencini, etc Assoliren el poder juliol del 1822 i, en produir-se la invasió dels Cent Mil Fills de Sant Lluís, obligaren Ferran VII d’Espanya a traslladar-se a Sevilla, on el deposaren Restablert l’absolutisme, els exaltats emigraren i foren el nucli original del partit…
Josep Maria Ros i Biosca
Historiografia catalana
Historiador i advocat.
Llicenciat en dret per la Universitat de Madrid, tingué una activa vida política com a militant en el Partit Liberal És autor d’ Historia de Fuente la Higuera , de la qual només es publicà el primer volum 1921 A més d’una descripció general historicogeogràfica de la Font, s’hi narren els principals esdeveniments ocorreguts a la vila entre els s XIV i XVIII Dedicà una especial atenció a Joan de Joanes, pintor del retaule major de l’església parroquial, i inclogué annexos documentals relatius a l’època estudiada
Miguel Ángel de Luna
Rugbi
Jugador de rugbi i dirigent esportiu.
Practicà l’atletisme al RCD Espanyol i durant la dècada de 1940 reorganitzà la secció de rugbi del club, creada l’any 1923 El 1943 participà en l’única final d’un Campionat de Catalunya que enfrontà el RCD Espanyol i el FC Barcelona Jugant com a centre, fou el capità de l’equip fins a la seva dissolució al principi dels anys cinquanta L’any 1951 jugà un partit internacional que enfrontà la selecció espanyola amb la italiana També formà part del Barcelona Universitari Club, entitat que l’homenatjà l’any 1954
Lluís Codina Codina
Futbol
Futbolista.
Davanter que debutà amb l’Hospitalet 1992-94 a segona B Amb el Deportivo Alavés, on jugà quatre temporades 1994-98, aconseguí l’ascens a segona divisió Posteriorment, fitxà pel Leganés 1998-2000 i després passà al Gimnàstic de Tarragona 2000-06, on visqué un renaixement esportiu i dos ascensos a segona Finalitzà la seva carrera a la Sociedad Deportiva Eibar 2006-09, club amb el qual obtingué un nou ascens a la categoria de plata Jugà un partit amb la selecció catalana contra Xile al Camp Nou 2001