Resultats de la cerca
Es mostren 4519 resultats
anell de regulació
Construcció i obres públiques
En les turbines hidràuliques, peça que serveix per a transmetre simultàniament, a través d’un joc de palanques i bieletes, un mateix angle de rotació a totes les directrius del distribuïdor, mitjançant la pròpia rotació entorn l’eix de la màquina.
Generalment, aquesta rotació és provocada per mitjà d’un o dos cilindres hidràulics
camisa
Indumentària
Peça de vestir interior, generalment de tela prima (lli, cànem, excepcionalment de seda) i de forma folgada, amb mànigues, que arribava des del coll fins més avall de la cintura, a vegades visible a través de l’escot del vestit.
Començà a ésser d’ús general a l’edat mitjana hi havia models molt treballats i ornamentats
ariet
Militar
Giny de guerra per a abatre trams de muralla d’una fortificació, que es componia d’una biga llarga i pesant reforçada en el seu extrem amb una peça de bronze o de ferro en forma de cap de moltó.
Fou usat ja pels antics assiris i després pels grecs i pels romans era portat en un principi a braços d’un gran nombre d’homes, però ben aviat fou suspès per una o més cadenes a una biga horitzontal proveïda d’una coberta que protegia els soldats mentre donaven a l’ariet un ràpid moviment pendular L’ariet fou usat encara a l’edat mitjana
bregadores
Indústria tèxtil
Banc de fusta amb dues o més canals longitudinals a la seva superfície dins les quals encaixa una peça empiulada per un cap que hom fa moure alternativament amunt i avall; és emprat per a bregar el cànem i el lli.
bitlla
Indústria tèxtil
Conjunt format per una peça buida de fusta tornejada, de material plàstic, o bé un tub de cartó, i el fil que hi va enrotllat, disposat dins la llançadora i que forma la trama del teixit; també és anomenada canilla.
En la bitlla, el fil es desenrotlla axialment, sense fer-la voltar Les bitlles es presenten en diferents formes, segons llur ús i la fibra emprada, generalment amb enrotllament encreuat, sigui damunt una ànima cilíndrica amb base cònica o sense, sigui damunt ànimes de formes especials, com les planes, emprades per llur menor volum, en els telers per a fibres artificials també es poden presentar en enrotllaments sense ànima, com ara el o els emprats per a les fibres gruixudes de cotó, llana, jute, cànem i lli, que resten subjectats per les parets de la llançadora i es despleguen des de la part…
espàrrec
Oficis manuals
Tija o pern, generalment metàl·lic, sense cabota i roscat per tots dos extrems que serveix d’element de subjecció, emprat per a unir dues peces, per a fixar una peça a la bancada d’una màquina, a una paret, etc.
cua de porc
Indústria tèxtil
Peça de filferro, porcellana o vidre emprada en diverses màquines com a guia del fil que passa per dintre del seu ull, compost per unes espires de forma especial que permeten de posar i treure el fil sense enfilar-lo.
elegia
Música
Peça vocal o instrumental, generalment de poca extensió i de caràcter trist o melancòlic, que, a la manera de la composició poètica homònima, evoca el lament per la pèrdua d’algú que ha mort i ret tribut a la seva memòria.
Entre les elegies instrumentals més conegudes hi ha l' Élégie per a violoncel i piano de G Fauré o l' Elegy per a orquestra de corda, opus 58, d’E Elgar
L’alcalde de Zalamea
Peça dramàtica de Calderón de la Barca, publicada el 1651, però escrita segurament més de deu anys abans, que té com a precedent directe l’obra menor del mateix títol i tema, de Lope de Vega, inspirada en un fet real.
Partint d’una de les constants fonamentals que Lope serví al teatre castellà del segle d’or, la del tema de l’honor, Calderón oposà els drets que assisteixen qualsevol persona als privilegis i a les convencions establerts per una llei determinada El capità Alvaro de Ataide rapta i força la filla del ric plebeu Pedro Crespo, el qual, nomenat alcalde, ajusticia el capità, el qual es nega a casar-se amb la noia El realisme immediat de la situació dramàtica, no gaire freqüent en Calderón, és conduït amb rigor i suposa la maduresa del gènere creat per Lope de Vega
grup irregular
Exemple 1
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
Nom amb què alguns teòrics de la música designen aquells grups de figures que impliquen una divisió de la unitat mètrica que les inclou -compàs, temps, divisió del temps, etc.- diferent de la que prescriu l’indicador mètric de la peça.
Els exemples més comuns són el doset, el treset, el siset, etc A la partitura, s’indica amb una xifra -sovint acompanyada d’un claudàtor horitzontal a sota o a sobre del grup- que determina la nova divisió La figura que representa cada una d’aquestes noves divisions és, en general, la mateixa que fins aleshores representava una unitat mètrica del mateix nivell L’ús d’aquesta notació no es generalitzà fins al segle XIX, però amb anterioritat existien nombrosos exemples d’interpretació irregular de grups amb notació regular El cas més freqüent és l’acomodament de ritmes binaris a ritmes…